Una exposició inèdita retrata la vida més de Joan Miró a Mont-roig

La Fundació Mas Miró, Successió Miró i l'Ajuntament de Mont-roig han produït una exposició de fotografies inèdites que retrata la vida més íntima i quotidiana de Joan Miró i la seva família a la masia d'estiueig, entre els anys 50 i 70 del segle passat. La mostra es pot veure al Centre Cultural Església Vella de Mont-roig (Baix Camp) fins al 3 de setembre de 2023. Les fotografies sorgeixen de l'àlbum familiar de Maria Dolors Miró, filla de l'artista. L'exposició «reforça la importància d'aquest entorn en la trajectòria vital i artística» del pintor, amb un paisatge que va ser un «refugi» per a l'artista, destaca la directora de la Fundació Mas Miró, Elena Juncosa a l'ACN. El recull arriba en el cinquè aniversari de l'obertura de la masia.

A les fotografies es poden veure escenes familiars amb els fills i nets de l'artista com a protagonistes principalment. La majoria d'elles amb la masia de fons, on la família hi va passar llargues temporades; hi arribaven per Sant Joan i marxaven al setembre, passada la festa major del poble, recorda Juncosa. El recull d'imatges «permet fer una lectura molt il·lustrativa i molt amable del que era la vida quotidiana», afegeix.

També hi ha moments més extraordinaris com per exemple instantànies del greu accident de cotxe que va patir la seva filla, Maria Dolors Miró, el 1965. Va ser ingressada a l'hospital de la Creu Roja a Tarragona i d'aquesta convalescència, també hi ha una fotografia. De fet, després d'aquest tràgic episodi, Joan Miró va regalar el Tapís de Tarragona a la institució per agrair l'atenció. Una obra que es pot veure al MAMT.

Els retrats estan acompanyats d'escrits extrets de la correspondència que enviaven al seu avi, els nets del pintor, així com fragments del text 'A prop de Miró', escrit pel seu net gran, David Fernández. «Hi ha una part d'aquest text que ens parla de la vida a Mas Miró i a Mont-roig, i de com el seu avi veia amb molt bons ulls que ells passessin tots els estius perquè estaven en contacte directe amb la natura, el paisatge i els habitants, sense embuts ni diferències», remarca Juncosa.