Diari Més

Societat

Solivella, en femení i en xipella

El documental 'Lis aspergis escatxiguin', presentat al festival FIC-CAT, forma part del projecte que busca reivindicar la dona del món rural i el parlar xipella

Imatge del documental 'Lis aspergis escatxiguin' amb les seves protagonistes.

Solivella, en femení i en xipellaCedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la gala de cloenda de la quinzena edició del FIC-CAT, el Festival Internacional de Cinema en Català, que se celebra a Roda de Berà. Entre els treballs presentats hi havia el documental Lis aspergis escatxiguin, realitzat per Anna Fonoll i Sílvia Iturria, que tenia a les dones del poble de Solivella com a protagonistes. El treball, explica Iturria, «uneix la visibilització de les dones en el món rural reivindicant el seu protagonisme, així com la necessitat de salvaguardar la diversitat lingüística, el xipella en aquest cas, com a patrimoni immaterial».

El documental Lis aspergis escatxiguin forma part de Rurals/ Som xipella, un projecte artístic impulsat per Sílvia Iturria, exregidora de Cultura de l'Ajuntament de Solivella i professora de l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona. Durant quatre anys, Rurals/Som xipella s'ha articulat al voltant de diverses accions que sempre han tingut com a protagonistes les dones del poble i el seu parlar.

«El xipella és un conjunt de parlars que antigament es trobaven en la franja geogràfica que anava des del Pirineu al Priorat, coincidint amb la zona de transició entre els dos grans blocs del català, l'occidental i l'oriental», explica Iturria. El xipella encara es parla en diversos punts de la Conca de Barberà, però és a Solivella on s'ha fet un treball de reivindicació d'aquest parlar a través de les dones, visibilitzant d'aquesta manera no només el patrimoni lingüístic, sinó també les dones del món rural, que sovint han quedat relegades al seu paper de mestresses de casa i cuidadores de la família.

En aquest treball, Iturria vol subratllar també la col·laboració de Pere Navarro, doctorat en Filologia catalana i professor de Dialectologia i Gramàtica Històrica de la Universitat Rovira i Virgili, «el qual ha fet una labor importantíssima d'assessorament». Entre les accions que s'han impulsat hi ha hagut la realització d'un mural de retrats de les dones de Solivella, fet per Oriol Segon i Sílvia Iturria; la creació de llibretes i bosses de roba amb expressions amb xipella –No caguis aringadis que són massa saladis; Lo pobli de lis gallinis de lis potis curtis; etc.–; o la recuperació i exposició de paraules en desús a través de la costura.

En aquest projecte, a més, s'ha volgut implicar altres membres de la comunitat, com l'escola del poble. Allà, s'ha realitzat un taller amb aquestes paraules en desús. A més, els nens i nenes han representat una obra de teatre basada en el conte Entri totis ho apriarem, escrit per Toni Sans, amb il·lustracions de Rubèn Montañá, i que també ha format part del projecte.

tracking