El 'qui és qui' de les papallones

Les papallones pertanyen al grup dels insectes que més ens fascinen. A la vegada, també són els més estudiats i coneguts. Ara, amb la Guia de papallones per a nois i noies, els petits de la casa –i, ben probablement, també els adults– podran identificar fàcilment qualsevol espècie que se'ls posi per davant.

La guia és un manual complet de les papallones que es poden trobar arreu del nostre territori. Els lepidòpters es presenten agrupats per blocs geogràfics: Papallones de la terra baixa mediterrània; Papallones de la muntanya mitjana i Papallones de l'alta muntanya. Cada espècie ocupa dues pàgines de la guia, i es presenta amb una fotografia de gran tamany que permet identificar l'exemplar amb un cop d'ull.

Inclou també una fitxa tècnica amb informació com l'hàbitat, la fenologia (és a dir, l'època de l'any en què es pot veure), l'alimentació, l'envergadura o l'abundància. Tot seguit hi ha una descripció precisa de la papallona i un apartat de curiositats, on s'ofereixen dades tan interessants com la velocitat que pot assolir una papallona durant el vol, el temps que poden viure aquests insectes o fins i tot algun truc per fotografiar-los.

Signant el treball hi ha dues persones vinculades al món de l'educació. Són Màrius Domingo de Pedro i Coia Dols Campanera. El Màrius és mestre i agent rural, a més de naturalista, anellador i fotògraf. La Coia, per la seva banda, és directora de dues llars d'infants i ha treballat en diversos àmbits de l'educació, inclosa l'educació ambiental.

Tal com assenyalen els autors en la introducció, per elaborar aquesta guia s'han escollit les espècies més destacades, intentant cobrir tots els grups taxonòmics, partint de la premissa que no hi ha el mateix nombre d'espècies en cada hàbitat, perquè en llocs més coneguts i accessibles l'observació és més fàcil.

El manual, a més, compta amb una introducció on es detallen els aspectes generals sobre aquest insecte, començant per respondre una pregunta tan simple com Què és una papallona. Tot, explicat amb un gran rigor científic i, a la vegada, de manera molt planera. Així per exemple, el lector podrà saber que les papallones xuclen el nèctar de les flors a través de l'espiritrompa, o que en realitat les papallones tenen dos parells d'ales i no dues, com se sol creure.

També ofereix informació pràctica per als lectors a qui se'ls hagi despertat l'interès per l'observació d'aquest grup taxonòmic, amb indicacions sobre llocs on observar-los o quines eines poden ser d'ajuda. En aquest punt, els autors subratllen que l'eina fonamental per fer una bona observació de les papallones és la paciència, i insisteixen en la necessitat de no tocar aquests insectes, per molt atractius que ens resultin.