«No hi ha hagut millor política per a la descarbonització que el bus gratuït»

L'any 2019, Pere Segura afrontava el repte d'agafar el relleu de Josep Poblet, qui havia estat alcalde durant 26 anys, continuar el seu llegat i projectar Vila-seca cap al futur. Després d'un primer mandat en què Segura ha governat amb majoria, però no suficient per a fer-ho en solitari, el resultat de les urnes del passat 28 de maig no només certificava la confiança dels vila-secans en la seva gestió, sinó que aquesta ha crescut. Vila-seca és el municipi de més de 20.000 habitants de Tarragona on el partit guanyador ha obtingut una majoria més àmplia (46,92% dels vots) i el desè de tot Catalunya. Pere Segura ha sumat cinc regidors més al seu equip i governarà amb majoria absoluta.

—Com ha rebut aquests resultats?

—Estem molt contents i agraïts per la confiança que ens ha mostrat la gent, però també l'acollim amb una gran responsabilitat. Ens omple de felicitat que, de forma tan majoritària, ens permetin governar amb la màxima llibertat, però també de cert vertigen. Hem de continuar treballant com sempre. Els resultats són una qüestió instrumental secundària que fa que les coses no es bloquegin. Però governarem amb la voluntat d'arribar a enteses i d'entendre que la Vila-seca d'avui és diversa i contempla moltes mirades que estan representades per altres formacions polítiques.

—Set dels tretze regidors ho són per primera vegada.

—Hi ha una gran majoria d'edils nous i això forma part de la normalitat democràtica, del relleu de persones, d'idees i de generacions que també aporten les diferents mirades que es tenen del que és la política o el mateix municipi. El govern s'estructura en diverses àrees amb els respectius responsables. La cap d'Hisenda i Economia serà Elisabet Torrademé; de Polítiques Digitals i Urbanisme, ho serà Cristina Cid; l'àrea de Cultura, Esports i Lleure, la portarà Manuela Moya; Relacions Cíviques, Serveis Generals i Via Pública, Josep Toquero, i Lucia Teruel assumirà Drets Socials, família i Participació. Totes aquestes àrees tenen regidors per sota que ajuden i desenvolupen activitats concretes. La presidenta del Patronat de Turisme serà Lluïsa Clavé i, del Patronat de Música, Manuela Moya.

—Així, manté l'estructura del mandat passat?

—El que intenta el meu model de gestió és que l'Ajuntament treballi de la manera més eficient i més eficaç. L'Ajuntament no s'adapta als regidors, sinó que és una màquina de fer polítiques per als ciutadans i són els regidors els que s'adapten.

—Tenir majoria absoluta us permetrà accelerar projectes com el de la renovació dels equipaments esportius?

—És evident que no depenem de tercers perquè ens aprovin projectes, inversions o calendaris. Depèn de la rapidesa que tinguem i de la de l'administració. La dels equipaments esportius és una inversió molt important i es farà per fases. Aquestes fases s'avançaran en funció de la disponibilitat de recursos econòmics. No tot s'acaba amb la ciutat esportiva, hi ha molt més, com les zones d'esbarjo, millorar el parc d'habitatges, les zones verdes... Posarem recursos i dotació econòmica, però la inversió total està valorada en 18 o 20 milions d'euros. D'aquests 18 milions, ja n'hem licitat dos, i la idea és, si no hi ha ingressos extraordinaris, arribar fins a 10 i després anar fent per fases. Aquest mandat es faran avenços importantíssims.

—El projecte presentat com a Cal·lípolis Next Generation significarà sense dubte una gran transformació per a la Pineda. Quan començaran els treballs?

—És un conjunt de projectes que aplega la ZAL, la recuperació dels Prats –amb totes les derivades de compensacions que se'n deriven per la platja de la Pineda–, de la Xarxa Natura 2000, i el centre experiencial de Cal·lípolis, pel qual hem rebut cinc milions de fons europeus. Entre l'Autoritat Portuària i l'Ajuntament ens posarem d'acord per fer el centre aquest mandat, ja que tenim uns calendaris molt clars. També aquest mandat es licitarà la rehabilitació de la Xarxa Natura 2000 i començarem a fer els primers passos per la Zona d'Activitats Logístiques. Pel que fa a la desurbanització del passeig, des del Dorado fins a l'extrem de ponent de la platja, el projecte està a licitació i, cap al setembre, començarien els treballs. Serem el primer municipi a fer un projecte així, en desurbanitzar per ampliar la platja.

—Té alguna idea preconcebuda del projecte que podria ocupar l'espai als terrenys d'Aquopolis i Pacha?

—No, precisament hem fet una licitació de consultoria especialitzada on es demana que, després de posar-se en contacte amb operadors mundials i de posar en valor aquell espai, faci un benchmarking. S'obriran diferents alternatives que tinguin una viabilitat i, partir d'aquí, tot està obert. Hem intentat defugir de la subjectivitat i, per això, ens hem posat en mans de consultores especialitzades que ens ajudin a treure conclusions, que posin en contacte inversors i operadors per, d'una manera més acurada, tenir el projecte que desitgem. Es van presentar al concurs THR Tourism Industry Advisors SL i l'UTE Horwath HTL-OUA. THR Tourism és la que ha rebut millor puntuació i està en fase d'adjudicació. Si tot va bé, en serà l'adjudicatària.

— Però un no pot evitar imaginar quin projecte voldria...

—No, tot just és el contrari. Un ha de ser conscient de les seves limitacions i del desconeixement de determinats sectors i, per tant, t'has de posar en els conceptes més intangibles del que tu pretens amb aquesta transformació o canvi. Què pretens? Millorar la qualitat de vida de les persones? En conseqüència, en comptes que aquest sigui un projecte de dos mesos, ha de ser de dotze mesos perquè els llocs de treball que generi siguin estables. Perquè aquest és el gran drama del turisme. Els empresaris et diran que ells paguen bé els seus treballadors. No paguen malament. El problema és que només treballen uns mesos. Això fa que la renda per càpita general baixi. Volem un projecte econòmic que generi riquesa dotze mesos, que transformi el municipi en positiu i segueixi el pla estratègic que és transformar la Pineda en el Prestige Corner de la Costa Daurada. Això vol dir que, si arriba un operador que no té res a veure amb el turisme, però és generador de riquesa, no ens tanquem a res. Àmbits turístics com el nostre són capaços de generar atractius per a determinades empreses que volen captar talent en determinats sectors, com per exemple el tecnològic.

—Aquesta transformació de la Pineda implicarà una millor connexió entre els tres nuclis?

—Tenim molt clar que Vila-seca són tres nuclis –Vila-seca, la Pineda i la Plana– i que hem de fer que tinguin la millor connectivitat, que garanteixi una igualtat en serveis i benestar. És el nostre model. A la Plana, hi ha hagut inversions molt per sobre de la riquesa que pot generar un barri com aquest, perquè entenem que l'obligació dels governs és reduir les desigualtats i que no hi hagi cap barri que tingui menys serveis. Però si determinats serveis no poden ser a tot arreu, has de generar els elements que els acostin a la ciutadania. Hem impulsat el transport públic gratuït i el Raval de la Mar ha integrat molt Vila-seca i la Pineda.

—Mentre alguns es debatien sobre si posar en marxa el model de transport gratuït, Vila-seca ho ha fet. Quina ha estat la vostra fórmula per fer-ho possible?

—El finançament surt dels impostos i deixes de fer altres coses. El transport públic gratuït a Vila-seca representa 400.000 euros anuals del pressupost municipal; estem parlant d'un 1,5% dels comptes. La resposta està sent un èxit. No hi ha decisió de la qual estigui més content que la d'haver fet el transport públic gratuït. Hem passat de tenir una utilització d'uns 30.000 o 40.000 usuaris l'any a 120.000 o 130.000, i creixent. No hi ha hagut política en contra de la descarbonització més important que fer que 80.000 passatgers que abans agafaven el vehicle privat, ara agafin el transport públic.

—A banda d'aquests grans projectes, quins queden en cartera des del punt de vista urbanístic?

—Començarem la redacció del nou POUM, que ha de situar els creixements de Vila-seca fins al 2050. Hem de treballar en la integració del futur tramvia i de l'estació intermodal i la urbana. Al centre històric, hem d'acabar de definir i potenciar tot el patrimoni històric. Hem recuperat una de les torres medievals i en recuperarem una altra... El hub cultural s'ha d'acabar i tenim l'espai de la cooperativa on s'ha de fer un projecte de parcs i equipaments i s'ha d'integrar en el Celler i el Castell.

—Quines necessitats d'habitatge té Vila-seca i cap a on anirà el seu creixement?

—Vila-seca és municipi estressat des del punt de vista de l'habitatge perquè hi ha molta demanda. Hi ha més demanda que oferta. Això és bo i dolent alhora. Per una banda, genera pressió en els preus, però, per l'altra fa que l'habitatge estigui en un indret on es revalora i, si algun dia la vols vendre, valdrà molt més que abans. És millor viure en una ciutat on tens més demanda que oferta, perquè, en cas contrari, possiblement hi ha al darrere un procés de deteriorament, que la gent vol marxar, i marxa. La ciutadania veu Vila-seca com un indret molt ben comunicat, molt net, amb qualitat de vida i platges. Sobre el POUM i el creixement del municipi, estem en un procés que ni hem començat. Són reflexions que sortiran quan es plantegin.

—Recentment, va criticar la manca d'implicació de la Generalitat en la FiM. Creu que és extrapolable a altres projectes o àmbits?

—Crec que és una mancança històrica no només a Vila-seca, sinó també a Catalunya, d'una visió miop en general. Tothom parla de la Catalunya sud, de la segona àrea metropolitana, i ens omplim la boca de tot això, però la realitat és que, a escala d'inversions, estem a la cua de tot. Ara sembla que, amb el projecte del tramvia, s'estan posant les piles. Però anem tard i malament. Aquest és un país supercentralitzat. Critiquem molt la visió de l'Estat des de Madrid, però el que fa Catalunya amb Barcelona és pitjor proporcionalment. Només cal agafar quatre indicadors del que inverteix la Generalitat en transport públic a l'àrea metropolitana i a la resta de zones i els resultats diuen que reben molta més inversió per càpita, quan justament hauria de ser al revés. Catalunya sembla més Barcelunya. Es pot traslladar també als mitjans de comunicació. Tot del que passi de Calafell cap a baix, ni existeix.

—Quines inversions falten?

—Hi ha infraestructures viàries que necessiten inversió. La Generalitat hauria d'ajudar el polígon industrial de la química amb inversions estratègiques per a la descarbonització i, després, crear un òrgan propi de supervisió. Parlem sempre del polígon químic més important de Catalunya, però al darrere, no hi ha res, només una estructura administrativa que alenteix molt els processos. Aquí tot s'acaba amb les ajudes a SEAT.