Escoltar silencis i llegir buits

Un grup de dones de totes les edats, mirant directament a la càmera mentre sostenen brodats i costures, il·lustra la coberta del llibre Les dones de l'agulla a Valls, un estudi centrat en les modistes, brodadores, puntaires, cosidores, sastresses i altres oficis relacionats amb la costura que van viure i treballar al Valls dels segles XIX i XX.

L'autora d'aquest treball és la historiadora Pilar Vives Corbella. «Per edat, jo soc una xiqueta del franquisme. En aquella època, les dones havien de cosir, i tinc el record personal d'haver-ho vist. Quan jo era petita, n'hi havia moltíssimes que ho feien» explica. Així i tot, la Pilar de seguida va constatar que, tot i que la pràctica estava molt estesa, hi ha poca documentació que ho reflecteixi: «Així com amb els oficis dels homes se n'ha parlat força, en el cas de les dones que cosien no passava el mateix. Com a molt, es deia que eren mestresses de casa, però jo sabia de moltes dones que hi havien treballat tota la vida».

Així és com la Pilar es va fer el propòsit d'entrevistar aquelles dones de Valls que ella recordava que havien treballat en la costura. «I les unes em van anar portant a unes altres, perquè la tasca que feien aquestes dones era una mena de cadena, la una enllaçava amb l'altra». D'aquesta manera, l'estudi es nodreix d'una seixantena d'entrevistes a modistes, brodadores, modistes de blanc, modistes de pell, sastresses, cosidores, mestres, alumnes o aprenentes. Els seus testimonis ofereixen una completa visió d'aquest món, molt més complex i especialitzat del que avui dia pot semblar. Tot plegat ho va complementar amb la recerca en arxius, però, tal com apunta, li va costar força trobar documentació: «Has d'escoltar silencis i llegir buits».

En aquest sentit, li van ser molt útils cartes escrites i alguna fotografia, encara que, d'imatges també n'hi ha poques, «perquè les fotografies són més aviat de la burgesia i moltes d'aquestes treballadores no hi surten reflectides». Per a la coberta va escollir una foto on es veu una nena que és la mare d'una brodadora que apareix a l'interior de l'estudi. «Calculem que la imatge és de començaments del segle XX, però no ho sabem del cert. La filla no l'havia vist mai, aquella foto».

Com a conclusió, la Pilar explica que la història d'aquestes dones «és una història de discriminació, però a la vegada d'emancipació, perquè gràcies a la costura van poder millorar». Amb el seu treball, a més, la historiadora recupera la memòria de les dones vallenques, trencant el seu silenci i posant-les en el primer pla de la història local.Les dones de l'agulla a Valls es correspon al volum 18 de la col·lecció de l'Institut d'Estudis Vallencs «Per conèixer Valls».

El llibre es presentarà aquest dimecres, 19 de juliol, a les vuit del vespre, al pati de Sant Roc de l'Institut d'Estudis Vallencs. La presentació anirà a càrrec de la doctora en Història Teresa Vinyoles Vida, que va ser professora titular del Departament d'Història Medieval de la UB i membre de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals. Pionera en la recerca sobre història de les dones, que va iniciar l'any 1969, és cofundadora (1982) i antiga membre del Centre de Recerca de Dones Duoda (UB), i codirectora del Diccionari Biogràfic de Dones. Vinyoles, a més, signa el pròleg de l'obra. «Per la seva manera de treballar, ha estat com una mare simbòlica per a mi», admet la Pilar.