«Gestionarem la majoria absoluta amb màxima responsabilitat, gairebé com si no la tinguéssim»

—Enceta el seu segon mandat havent aconseguit majoria absoluta. Canviarà la manera de treballar del seu govern?

—No. La pregunta és directa, i la resposta també. És a l'inrevés: hem de ser molt curosos per no caure en la tendència de tirar pel dret. Més que mai, les majories són molt puntuals, així que l'hem de gestionar amb la màxima responsabilitat i governar gairebé com si no la tinguéssim. És evident que també dependrà de les altres formacions polítiques, de com interpretin els resultats i de l'oposició que vulguin fer, però si és constructiva i amb la voluntat de treballar pel municipi, trobaran un govern obert a les seves propostes.

—Com bé apunta, en aquestes eleccions tan fragmentades, una majoria absoluta com la del seu partit és gairebé una raresa. A què ho atribueix, haver-la aconseguit?

—És difícil de dir, més enllà dels indicis o opinions que jo pugui tenir. El que puc dir és el que jo he fet, que és treballar i implicar-me al màxim, amb passió i ganes, i amb voluntat d'escolta activa amb tothom, sigui la resta de partits o els ciutadans. Jo penso que la política no és res més que un pas temporal pel servei públic i, per tant, no t'ha de fer canviar. Per això he fet el que sempre he fet, estar amb qui sempre he estat i esforçar-me perquè la gent senti que té un alcalde pròxim, que és el que es mereixen els nostres veïns i veïnes.

—Hi ha res de l'anterior mandat que no va poder fer per no tenir la majoria de vots, i que ara es pot plantejar?

—No, la veritat és que vam poder treballar bé. Potser algunes coses no les hauríem fet com les vam fer, però enteníem que altres formacions polítiques ho reclamaven d'aquella manera, i quan depens dels vots dels altres, estàs condicionat, fins i tot de vegades per un biaix ideològic. Ara, amb la capacitat de decisió que tenim, podem establir converses amb la voluntat de convergir. En termes generals, però, l'anterior mandat va ser un període de diàleg, de portes obertes i de molts acords per consens.

—Quina relació espera tenir a partir d'ara amb l'oposició?

—Confio tenir una bona relació, encara que això depèn més d'ells que de nosaltres. Jo porto posada la vacuna de la humilitat. Dependrà de les valoracions que les altres formacions facin sobre els resultats aconseguits. Potser al final interpreten que no van fer una oposició prou agressiva, com han dit alguns, però llavors també es fa més difícil entaular posicions de consens.

—Per primera vegada VOX té representació a l'Ajuntament, amb dos portaveus. Quina valoració en fa?

—És la tendència a tot el país, i la manera com està evolucionant la política. Quan una part de la política tradicional no dona resposta a determinades qüestions, i s'ha desprestigiat per motius diversos, VOX envia uns missatges molt simples que van directe a l'entranya i que canalitzen tot aquest descontentament. Per tant, no deixa de ser una realitat que existeix i que té suport. Penso que entre tots i totes, no només l'alcalde, sinó amb la resta de formacions, hem de poder fer veure que hi ha altres vies polítiques per canalitzar aquestes desavinences.

—En el nou govern hi ha diversos regidors que s'estrenen en les seves funcions. També destaca per la incorporació de gent jove. Com l'ha dissenyat?

—N'estic molt content. Tenim un equip molt jove que haurà d'anar agafant experiència i s'haurà d'anar acostumant al dia a dia de la política, que té les seves peculiaritats. Entrem en una fase de gent nova, sobradament preparada i que s'estima el poble. El deure de l'equip de govern és actuar perquè altres generacions assoleixin la capacitat de treballar en el dia a dia i en la presa de decisions que afecten el municipi.

—En el seu discurs d'investidura va assegurar que aquest seria el mandat de la transformació. A què es referia?

—A què en aquest mandat hi ha projectes prou madurs perquè acabin desembocant en realitats visibles. Estem a les portes de l'adjudicació de la transformació del frontal marítim de la Pineda i tots els serveis i activitats. També es desenvoluparà gran part del projecte Cal·lípolis, amb la Xarxa Natura i el Centre d'Interpretació. En aquest mandat, a més, hi haurà un accent especial en els equipaments esportius, amb una visió de ciutat saludable i climàticament resilient. Serà el mandat dels transports públics: si els terminis de la Generalitat es compleixen, el 2025-26 passarà per aquí una línia de tramvia, amb tot el que això implica per a la ciutat. I si tot va bé, segurament el 2026 l'estació d'alta velocitat de Vilaseca serà una realitat. També hi haurà la redacció de nou POUM, que ha de ser el document de referència per als pròxims anys i generacions.

—Així doncs, per exemple, com ens hem d'imaginar la Pineda d'aquí a quatre anys?

—Hi haurà un nou frontal marítim amb un component mediambiental importantíssim, des de l'Hotel Donaire fins al restaurant El Dorado. També hi haurà la renovació d'una nova fase del passeig a través dels fons europeus, i esperem inaugurar el Centre d'Interpretació Cal·lípolis, a tocar de la Xarxa Natura, que segurament ja estarà executada a la part final de la platja dels Prats. I haurem de veure en quina fase ens trobem en tot el tema de creixement del Port de Tarragona, el contradic i els elements que en depenen.

—I l'Estadi Municipal?

—Part de projecte, o potser gran part del projecte, estarà enllestit. Tot depèn dels ingressos extraordinaris que puguem tenir a escala municipal. Vull ser prudent, encara que la decisió que es durà a terme és clara, ferma i rotunda. Però l'Ajuntament ha de donar resposta a altres serveis i inquietuds de la ciutadania, i no podem hipotecar la hisenda municipal en un sol projecte. Per tant, la qüestió és que vagi evolucionant. Tenim un document que defineix amb claredat com ha de ser el nou estadi i els seus equipaments, ja s'ha fet una primera fase i se'n farà una segona. I, segons tinguem disponibilitat econòmica, ho anirem accelerant. Sense generar falses expectatives, vull remarcar la màxima determinació perquè aquest projecte es dugui a terme com més ràpidament millor.

—També ha fet referència al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, POUM. Vila-seca té capacitat per créixer, en nombre d'habitants?

—No és tan important que creixi, o quant ha de créixer, sinó com ha de créixer. A mi, aquestes visions de créixer per créixer, pensant que si som més grans serem més importants, em semblen un error. Hem de parlar de sostenibilitat, de respecte al medi ambient, de transició ecològica... En definitiva, de creixementsconscients. Hem de contemplar-ho perquè, avui en dia, existeix demanda de gent que vol venir a viure a Vila-seca, tant per part dels que ja hi vivim, com de gent de fora. Però cal veure de quina manera fem aquest creixement per ser una ciutat cohesionada, justa, eficient i amb una visió de xarxa i espais compartits. Després, evidentment, també hem de contemplar l'edificabilitat. Els habitatges unifamiliars, per exemple, no són els més sostenibles. Molta gent demana zones per fer xalets o adossats, però aquest tipus d'habitatge, encara que hi poden ser, ha de formar part d'un conjunt.

—Acabem de passar unes eleccions generals i durant el mandat se celebraran unes autonòmiques. Fins a quin punt les inversions que depenen de l'Estat o la Generalitat es poden veure afectades per canvis del color polític dels governants?

—Pensar això és ser un pèl ingenu, perquè a banda dels partits, les relacions són importants. Amb l'Estat i els ministeris tenim interlocutors molt vàlids i amb una gran sensibilitat per totes aquestes qüestions. També vull pensar que els canvis de partits no han de fer variar les visions i estratègies dels governs. A finals d'estiu o principis de setembre hem de signar un conveni amb el ministeri i la Generalitat per l'estació de Vila-seca, i això es farà independentment del partit que governi. Si no fos així, seria un mal missatge. Les institucions estan per sobre dels partits.

—El cicle d'estiu a Vila-seca culmina aquests dies amb la Festa Major de la Invenció del Cos de Sant Esteve. Com la definiria?

—La nostra Festa Major d'estiu és un model evolucionat i estabilitzat, que busca ser una festa de carrer, mediterrània, compartida i intergeneracional. Es basa en els pilars habituals, amb els esquitxos i matisos de les noves tendències, que es manifesten sobretot en les propostes musicals o de lleure.

—Per acabar, una pregunta personal. També en el discurs d'investidura va tenir paraules per la seva família, als quals va agrair el suport, tot lamentant no poder dedicar-los més temps. La conciliació, en el cas d'un alcalde, és difícil.

—Sí. Abans de les eleccions, el meu fill petit em va preguntar si tornaria a ser alcalde. Jo, amb la voluntat de no generar-li neguit, i també perquè ho pensava, li vaig dir que sí. En preguntar-li si estaria content que això passés, em va respondre que sí, però que si no guanyava, no passaria res, perquè passaríem més temps junts. La infantesa passa molt de pressa. De fet, el meu petit, que té set anys, m'ha conegut sempre en la política, primer com a regidor i després com a alcalde. Per tant, he d'anar amb cura de no trobar-me un dia amb un adolescent amb qui no he compartit els seus moments més importants. En soc conscient, i intento preservar espais per a la meva família.