«Soc afortunat, m'he pogut dedicar a la passió de la meva vida»

«Jo era petit, devia tenir onze anys, però encara recordo la meva mare gairebé plorant, explicant-nos que marxaríem de Monzón, on jo havia nascut, per anar a viure a Vila-seca. El pare venia a posar en marxa una nova planta a la petroquímica». Així va ser com aquell nen que era Pep Solórzano va arribar aquí l'any 1976. «A partir d'aquell moment, m'integro de manera molt activa en la ciutat», recorda. Va ser dels primers nens a estudiar a l'escola Sant Bernat Calvó, i de la colla de joves i adolescents que es van aplegar entorn de l'Abadia de Vila-seca, primer amb el mossèn Pere Dalmau i després amb mossèn Ricard Cabré, qui seria un dels fundadors de l'Agrupació cultural de Vila-seca. En aquells anys de joventut, Solórzano participa activament en la vida associativa local. Ben aviat també sentirà el despertar de l'apetit musical: «De seguida que vaig tenir l'oportunitat vaig entrar d'alumne a estudiar, primer a l'Escola de Música, i després al Conservatori».

Esvaint dubtes

Arribada l'hora d'escollir estudis universitaris, Solórzano va optar per estudiar Psicologia. «Però vaig començar la carrera amb els dubtes de què hauria passat si hagués triat fer el superior de guitarra. Així que, quan vaig acabar el primer curs, vaig prendre la decisió d'enfocar-me definitivament cap a la música». A partir d'aquell moment, va començar a treballar en el sector musical des de diversos àmbits. Així per exemple, va fundar el grup Tradivàrius, amb el qual van gravar quatre discos d'estudi, convertint-se en un referent per la seva fusió de sons tradicionals. Després també experimentarà una immersió en la música moderna i el jazz que el portaran alTaller de músics, quan els estudis allà encara no eren reglats. Això va fer que els estudis de música clàssica quedessin alentits, però no oblidats ni inacabats. «Amb tot aquest bagatge de música moderna, em vaig posar a fer música per ordinador», rememora el Pep. D'aquella èpocasón les bandes sonores de tretze llargmetratges i col·laboracions tan importants com la composició de tota la música del capítol Tinc ritme, de Plats bruts, que contenia temes tan populars com La rumba del tanga, o la sintonia de la sèrie de TV3 L'un per l'altre, protagonitzada per Mònica Glaenzel i Jordi Sánchez.

El retorn a Vila-seca

«Al final de tota aquesta època estic vivint a Barcelona, però tinc la necessitat de retornar als orígens. És a dir, a Vila-seca», assegura Solórzano. Així és com va començar a treballar al Conservatori, primer com a professor de l'assignatura de Música i noves tecnologies, i més endavant assumint la direcció del centre en els seus dos vessants: Escola de Música i Conservatori. Dos càrrecs que segueix ocupant avui dia, a més del de Programador del'Auditori Josep Carreras.

Preguntat sobre quins són els trets que fan singular el centre, el Pep és rotund: «L'excel·lència dels estudis. Els nostres alumnes brillen allà on van. I no és una casualitat, perquè en els inicis d'aquest camí hi ha el Cor Sant Esteve que, ara farà 50 anys, va deixar una empremta molt profunda». Mirant enrere, l'actual director admet sentir-se «molt afortunat», i ho atribueix al fet de dedicar-se «a la meva passió de tota la vida, a la vegada que estic liderant un centre que es troba en una ciutat com Vila-seca, que sempre ha tingut una vocació musical importantíssima».

Un aniversari que farà història

«Aquest curs que començarà al setembre tindrem un esdeveniment molt important, perquè el 2024 se celebren els 50 anys de la posada en marxa de l'Escola de Música de Vila-seca», anuncia Pep Solórzano.

Per commemorar l'efemèride, ja s'està treballant en un calendari d'activitats, que podria tenir el seu punt culminant a la primavera de l'any que ve: «Estem pensanta organitzar un diaque sigui com una festa major, amb tota la comunitat educativa i tota la resta de persones que vulguin venir», avança el Pep. Aquesta idea, subratlla el director, encaixa a la perfecció amb la vocació que sempre ha tingut el centre d'estudis vila-secà: «Volem sortir a fora de l'escola, que la nostra activitat tingui la màxima repercussió en la ciutadania i que tots aquests actes que organitzarem pel 50 aniversari es facin amb la màxima participació de tothom».