Entren en vigor les mesures d'emergència per sequera a Riudecanyes i Duesaigües

Les mesures de l'emergència per sequera hidrològica a l'aqüífer del Fluvià-Muga i al pantà de Riudecanyes entren en vigor aquest dimecres, quan el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat la resolució de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que declara la màxima alerta en aquestes zones. És una decisió que va anunciar la setmana passada el director de l'ACA, Samuel Reyes, per la situació crítica en què es troben les dues reserves.

L'emergència afecta 22 municipis de l'Alt Empordà i 2 del Baix Camp (Riudecanyes i Duesaigües) i comporta limitar el consum d'aigua a 200 litres per habitant al dia, entre altres restriccions més enllà dels usos urbans. És la primera vegada que Catalunya decreta l'estat d'emergència previst en el pla del 2020.

Les pluges del maig i el juny, notòries en algunes parts de Catalunya però no a tot el territori, no han estat suficients per evitar que 24 municipis amb uns 26.000 habitants que depenen de l'aqüífer del Fluvià-Muga i de l'embassament de Riudecanyes entrin en emergència, l'escenari més preocupant del Pla especial per sequera del Govern.

L'aqüífer del Fluvià-Muga es troba a 14,4 metres sobre el nivell del mar, un mínim històric en els registres, per sota de la cota dels 14,5 metres a què havia arribat el 2009.

Els 22 municipis que passen de fase d'excepcionalitat a emergència, amb una població de 24.399 habitants, són Agullana, l'Armentera, Capmany, Espolla, Garriguella, la Jonquera, Masarac, Mollet de Peralada, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Climent Sescebes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilabertran, Viladamat, Vilajuïga i Vilamacolum.

L'embassament de Riudecanyes (Baix Camp) es troba al 6%, amb un volum de 0,3 hm3, i s'hi declara l'emergència per garantir l'aigua de boca als municipis de Riudecanyes i Duesaigües.

Amb l'entrada en emergència, a més de la limitació a 200l/habitant al dia en els usos municipals, les restriccions també afecten el reg agrícola –es pot autoritzar només el de supervivència de conreus llenyosos- o s'han de reduir un 25% els consums dels usuaris industrials i també en els usos recreatius.

També està prohibit l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes (públics i privats); omplir fonts ornamentals; llacs artificials; piscines d'aigua dolça i netejar qualsevol vehicle, excepte en establiments específics. Les administracions locals poden establir limitacions addicionals en instal·lacions esportives i equipaments lúdics.

Incompliment dels topalls de consum d'aigua

L'ACA va avançar els dos estats d'emergència en una roda de premsa la setmana passada, en què també va assenyalar que només el 41% dels municipis de l'aqüífer Fluvià-Muga compleix amb les dotacions que fixa el Pla de sequera, mentre que el 50% fa servir més aigua del que li pertocaria i el 9% no ha aportat les dades de consums.

Un exemple d'aquest sobreconsum es troba a Peralada, el municipi que més aigua gasta de l'aqüífer Fluvià-Muga, 493 litres/habitant al dia segons dades del juny, mentre que el límit se situa en 230 per als usos urbans en fase d'excepcionalitat i es rebaixa a 200 en la d'emergència.

Sancions

Fins ara, l'ACA no podia multar els municipis que consumien més aigua de la permesa, després que el Parlament acordés una moratòria en les sancions perquè els ajuntaments tinguessin temps de demanar ajudes per millorar l'estalvi de l'aigua.

Ara bé, aquesta setmana ha entrat en vigor el règim sancionador, que no es pot aplicar, però, de manera retroactiva. Així doncs, serà amb les properes dades de consum que reportin els municipis quan l'ACA podrà obrir el camí per sancionar-los en cas que sobrepassin les dotacions de la sequera. L'ACA ha insistit en diverses ocasions que l'objectiu no és sancionar, sinó fer front a la sequera.

Possible emergència a l'àrea metropolitana

Pel que fa a la situació del sistema Ter-Llobregat, que abasteix l'àrea metropolitana de Barcelona i altres municipis, les previsions de l'ACA havien apuntat que podria entrar en emergència a finals d'estiu, però les pluges han permès endarrerir aquest eventual escenari al novembre o desembre.