Cèsar Martinell, 50 anys de la mort de l'arquitecte de les «catedrals del vi»

L'arquitecte vallenc Cèsar Martinell creia que els espais rurals mereixien tenir, igual que les urbs, edificis que destaquessin per la seva bellesa, una idea que va plasmar en el mig centenar de construccions agràries que va projectar entre 1917 i 1923 i que han passat a ser conegudes com «les catedrals del vi».

Enguany es compleix mig segle de la mort de Martinell (Valls, 1888 - Barcelona, 1973), qui no sols va ser un pioner en la manera de construir grans edificis per a cooperatives agràries, cellers o molins, també va ser un estudiós de l'arquitectura medieval i barroca de Catalunya i un defensor del llegat d'Antoni Gaudí quan la seva figura i els seus edificis eren menyspreats en els anys 50 i 60, explica a EFE la seva biògrafa, la doctora en història de l'art Raquel Lacuesta.

Va ser deixeble de Gaudí i de Domènech i Montaner, encara que el seu estil se situa ja a cavall entre el modernisme i el noucentisme, va experimentar com els seus mestres en les seves construccions agràries i «va crear uns edificis inèdits fins llavors, d'amplis espais amb unes cobertes molt primes sostingudes per grans arcs parabòlics que no necessitaven de contraforts laterals per a poder subjectar-se», indica Lacuesta.

«Aquesta és la gran aportació de Cèsar Martinell a l'arquitectura, el disseny d'unes construccions agràries, industrials, del vi, de l'oli i fins i tot de cereals, per a les quals, igual que els seus grans mestres, va tenir el sentiment de fer amb la seva arquitectura uns edificis bells, encara que fossin agrícoles».

«Havia de ser una arquitectura bella de la que se sentissin orgullosos els propietaris, que eren els pagesos agrupats en sindicats agraris, que van poder gaudir d'una arquitectura inèdita a nivell mundial», remarca la biògrafa de Martinell.

Entre aquests edificis destaquen els cellers cooperatius de Gandesa, El Pinell de Brai, Nulles, Falset, Cornudella de Montsant o Rocafort de Queralt, a Tarragona, la de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), convertida avui dia en museu, o la farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, a Lleida.

La denominació de «catedrals del vi» a aquests sofisticats cellers, que va utilitzar per primera vegada el dramaturg Àngel Guimerà, prové «dels grans espais que s'originen amb aquests arcs equilibrats, disposats en forma de diafragma, i també perquè Martinell no oblida l'aspecte estètic de les seves obres», resumeix Raquel Lacuesta.

«Entre els grans finestrals en les parets del qual seria el cos principal i que a vegades afegia sòcols de pedra, de ceràmica o de «trencadís», tot això revertia a augmentar la bellesa de l'edifici», continua la biògrafa de Martinell.

El material característic de l'obra de Martinell va ser el maó vist, més econòmic que la pedra, que només utilitzava per a les façanes, portes o sòcols.

Les seves construccions agràries necessitaven d'uns dipòsits d'aigua elevats, elements que també va dissenyar amb formes sofisticades des del punt de vista constructiu, «amb arcs equilibrats i voltes que s'elevaven per sobre de les cobertes i que des del camp competien amb els campanars dels pobles».

Raquel Lacuesta apunta que d'aquesta manera «era com si establissin un diàleg entre el que era una arquitectura civil agrària i l'arquitectura eclesiàstica que hi havia en aquests llocs, i que constituïen dos punts de referència molt importants».

Un avanç que va fer també Martinell en aquestes construccions va ser la disposició dels dipòsits, situats sempre en paral·lel i construïts de formigó, cilíndrics o quadrangulars, que estaven elevats sobre unes voltes de creueria paredades, fabricades amb maó vist, la qual cosa facilitava la ventilació, la neteja i el buidatge d'aquestes cubes.

En 1974, un any després de la seva mort, l'arxiu professional de l'arquitecte va ser donat per la seva filla, Maria Martinell, al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), una documentació formada per 316 expedients i 533 dibuixos realitzats entre 1918 i 1961.

Andreu Carrascal, responsable de l'arxiu històric del COAC, ha explicat a EFE que Martinell es va guiar clarament per la funcionalitat i que l'altura dels seus edificis es justificava en què els vapors que genera la creació del vi no fossin perjudicials, mentre la denominació de «catedrals del vi» va ser un afegit posterior pel fet que «realment semblen com unes catedrals civils».

Cèsar Martinell, que es va dedicar també a restaurar esglésies i campanars i va projectar altres edificis d'ús públic i residències privades, va ser nomenat en 1923 degà del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona, i va ser a més professor i secretari de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona.

Martinell va fundar en 1952 el Centre d'Estudis Gaudinistas de Barcelona, des del qual va analitzar a fons i va reivindicar les obres i aportacions arquitectòniques d'Antoni Gaudí en una època en la que eren injuriades, i va ser també un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Vallencs el 1960.