Proven tècniques alternatives per afrontar el canvi climàtic a les vinyes del Mas dels Frares

Estudiants d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) implementen sistemes de conducció no habituals en l'emparat de la vinya per comprovar com afecten aquestes tècniques als ceps tant en la seva adaptabilitat al clima actual com en la productivitat. Ho fan en un nou camp de formació de la finca experimental de la universitat, al Mas dels Frares, situada a Constantí. Aquests terrenys tenen quatre hectàrees i des dels anys noranta s'hi planten diferents varietats de raïm. Tot i que els resultats de la recerca no estaran disponibles fins d'aquí a uns anys, el professorat encarregat del projecte destaca que la sequera ha afectat l'anyada dels dos últims anys, provocant que el creixement de les plantes sigui «molt reduït».

En la finca experimental de la URV, els alumnes proven sistemes de conducció alternatius que permeten guiar la tija dels ceps de maneres diferents des que són petits fins que assoleix la seva productivitat. La professora associada de la facultat d'Enologia de la URV, Sumpta Mateos, explica que normalment s'usa el sistema bilateral amb poda curta, conegut també com a royat, però que ells han optat per altres mètodes. «El que hem fet és implementar altres sistemes no tan habituals en la viticultura mediterrània, com poden ser la lira, l'Smart Dyson, la cortina descendent, les quals impliquen estructures més elevades respecte del sol i que, per tant, també tenen direccions de creixement en diferents plànols, en molts casos descendents o de vegetacions dobles», detalla.

Actualment, els estudiants implementen aquests sistemes alternatius a les varietats de l'Ull de Llebre, Macabeu i Cabernet Sauvignon. «Són varietats ja conegudes, de fet, el macabeu és la varietat per excel·lència de la denominació d'Origen de Tarragona, d'altra banda, l'Ull de Llebre és famosíssima, és una varietat que també s'adapta a diferents climes i condicions; i pel que fa al cabernet és una varietat molt elàstica que s'adapta a diferents terrenys i situacions», ha concretat.

A l'espera de resultats

Respecte a les noves plantacions, Mateos apunta que encara és massa d'hora per definir els resultats definitius d'aquest projecte que va arrencar fa dos anys. «El que veiem és que el factor anyada, tant enguany com en l'any passat, amb una sequera molt forta, el creixement és molt reduït; no podem parlar de rendiments perquè encara no en tenim», ha sostingut.

Amb tot, ha assenyalat que han assolit unes conclusions prèvies en un estudi fet per analitzar les èpoques de poda. En concret, indica, van podar durant els mesos d'octubre, desembre, febrer i a finals de març per veure com incidia en la fenologia i en el posterior desenvolupament de la planta. «Quant a les noves plantacions, el resultat és que la planta no s'ha desenvolupat prou per a poder avançar un pas més, tenim un any una miqueta incert», ha afegit.

Segons explica la professa de la URV, aquests estudis necessiten almenys entre sis o deu anys perquè tinguin validesa científica. A més, subratlla que aquestes recerques volen mostrar els efectes del canvi climàtic i cercar fórmules per mitigar-lo.

Mas dels Frares, un camp de formació

Un dels principals objectius de la finca experimental del Mas dels Frares és que els estudiants d'Enologia puguin practicar tot allò que han après a classe i familiaritzar-se amb les feines del camp. Així, els universitaris poden veure les malalties que pateixen els ceps, aplicar fitosanitaris i experimentar el cicle de vida dels arbres. És el cas de la Julia Royo, una estudiant de segon any del grau d'Enologia a la URV, que ha decidit aprofitar aquest estiu per fer pràctiques a la finca i adquirir experiència. Ara mateix, la jove està preparant la campanya de la verema que començarà al mes d'agost.

En Gerard Mora, un exalumne de la carrera, també va fer pràctiques al camp experimental i assegura que el seu pas per la finca va ser molt beneficiós, ja que va participar en la verema. «Els primers dies van ser durs perquè no saps com funcionen les màquines o com fer les tasques bàsiques», afirma. Ara, treballa en un celler com a enòleg i subratlla que l'experiència adquirida durant l'estada li va servir per saber fer la feina. «Dona un valor afegit al curriculum vitae», conclou.