«Encaminem les inversions cap a la millora dels serveis i la qualitat de vida»

—Com es presenta la Festa Major de Sant Bartomeu?

—Crec que una vegada més, hem aconseguit una Festa Major bastant rodona. La nova regidora de Festes, la Remei Gavaldà, i l'anterior, la Teresa Ferré, han treballat braç a braç perquè tiri endavant. Pels que gaudim de Roda tot l'any, és la festa més important. N'hi ha qui viuen el vessant més festiu, d'altres el religiós i tradicional. D'això es tracta, que tothom tingui actes on se senti còmode i identificat.

—Hi ha novetats en el programa d'enguany?

—El programa és volgudament continuista. Per segon any, no fem cap activitat d'aigua, respectant el decret de sequera de la Generalitat. Per la resta, des del Pa Beneït al ball de festa major, passant pel toc de campanes, l'ofici, la processó, el partit de futbol, les havaneres o el campionat de bitlles, són els actes que creiem que els rodencs i les rodenques esperen i desitgen.

—Per algú que no hagi assistit mai a la Festa Major, quina proposta li recomanaria?

—Si busquen el vessant més festiu, tenim la Zona Firal, situada a l'aparcament del Camp de Futbol. Hi ha una zona de bars i foodtrucks, amb una quinzena de participants. Hi muntem taules i cadires per a 800 persones, perquè s'hi pugui sopar o fer una copa. Cada vespre hi ha actuacions musicals, primer tenim algun cantant o grup i a partir de la mitjanit, hi ha djs que allarguen la festa fins a la matinada. Per a un públic més gran, els recomano el concert i el ball de Festa Major, amb l'Orquestra Selvatana, que omple el Pavelló Municipal de gom a gom.

—La processó del Pa Beneït és l'acte tradicional principal.

—Efectivament, és l'acte central de la nostra Festa Major. Però no és l'únic. També forma part de la tradició el Concurs de Bitlles Catalanes, que se celebra l'endemà de Sant Bartomeu. Tenim una gran quantitat de parelles. A

Roda fa molts anys que es juga i és molt divertit.

—Deixant de banda la festa, revalida l'alcaldia i ho fa amb majoria absoluta. La ciutadania ha avalat la seva gestió.

—Sí i estem contentíssims. Sincerament, la meva travessa no ens donava la majoria absoluta. Repetir els sis regidors ja era un bon resultat. Fins i tot creia que podíem perdre'n un i quedar-nos en cinc, tenint en compte que el govern desgasta, que havien sorgit noves formacions i que nosaltres som una agrupació d'electors que no tenim el suport de cap gran partit al darrere. Tot això ens hauria pogut castigar, però al final ha estat al revés.

—Roda va ser un dels municipis on més va augmentar el cens electoral.

—Vam sumar més de 1.000 votants nous, de gent vinguda principalment de la conurbació de Barcelona. Es pressuposava que aquest votant venia amb la motxilla del vot del record. Però no ha estat així. Algunes formacions van centrar la seva campanya en aquest nou votant, que està gairebé tot ubicat a les zones costaneres. Nosaltres ens vam centrar al nucli urbà, que és on el tenim gruix important de votant, però sense oblidar la resta de zones i els nous votants a qui els vam saber explicar que bona part dels motius pels quals havien decidit venir a viure a Roda eren qüestions derivades de la nostra tasca de govern. La suma de tot va fer que la ciutadania ens donés el resultat que vam obtenir.

—Quins projectes destacats es marca el govern municipal pels pròxims quatre anys?

—El principal objectiu és continuar millorant els serveis. Ja ho hem fet i volem continuar aquesta aposta. Qualsevol inversió important que fem l'encaminem a la millora de la qualitat de vida. No ens centrem en allò que volem, sinó en allò que necessitem.

—El projecte de la nova biblioteca de Ca Guivernau s'engloba dins d'aquesta idea de millorar serveis?

—Totalment. Es tracta d'un projecte que va començar la legislatura anterior i que s'acabarà en aquesta. És una gran inversió, que ha aconseguit una subvenció molt important, de més d'un milió d'euros, dels fons Next Generation i que convertirà l'antic casalot de Ca Guivernau en una meravella d'espai perquè aculli la nova biblioteca municipal. La idea és que al setembre ja comencin les obres.

—La gestió de l'aigua enguany està a l'ordre del dia arreu, però fa anys que és una qüestió destacada a Roda. Emprendran noves iniciatives?

—Fa anys que hi treballem i les inversions més grans en manteniment d'infraestructures han anat a la xarxa d'aigua. Continuarem treballant-hi. A més, estem estudiant la manera de gestionar millor l'aigua. A Roda tenim un sistema complex, amb parts gestionades privadament i d'altres de públiques. Volem unificar-ho a través d'una empresa pública mixta, de manera que tothom la pagui al mateix preu i rebi el mateix servei.

—Han hagut d'assumir l'aportació de sorra a la platja Llarga. Què els ha suposat?

—Fa molts anys que lluitem perquè algú es faci càrrec de l'estabilització de les platges. Fins a l'any passat, l'Estat traspassava entre 6.000 i 10.000 metres cúbics de sorra d'una platja a l'altra. L'any passat, vam tenir la mala sort que just quan van acabar, va entrar una garbinada i la va prendre tota creant un banc de sorra a 100 metres de la costa. Volíem llogar una draga perquè xuclés la sorra i la tornés a aportar a la platja, però no va ser possible, perquè calien molts tràmits administratius. Vam passar l'estiu com vam poder, amb el malestar dels càmpings i dels turistes.

—Enguany, però, sí que han pogut llogar la draga.

—Ens hi vam posar el setembre i fins al juliol no vam tenir el permís de la Generalitat. Vam aconseguir una petita aportació econòmica dels càmpings i l'Ajuntament ha destinat 170.000 euros per aportar 19.000 m3 de sorra que ens faran salvar la temporada. Per obtenir aquesta partida, hem hagut de desactivar els treballs de millora de la pavimentació de l'avinguda Fèlix Martorell, que esperem poder-les fer l'any vinent. A partir del setembre, engegarem un procés legal per aconseguir que el responsable legal de l'estabilització de les platges compleixi les obligacions contractuals.

—Qui és el responsable legal?

—L'Estat té la competència sobre Costes. Ara bé, la Generalitat, en la concessió dels ports, estableix una clàusula que indica que són els ports els que s'han de fer càrrec de l'estabilització de les platges. El Port de Tarragona s'encarrega cada any d'estabilitzar la platja de la Pineda. El port de Torredembarra també ho fa a la platja d'Altafulla. El de Roda no ho ha fet mai. L'Ajuntament, que és membre del Consell d'Administració del Port, ho ha reclamat des que es va inaugurar, però no hem aconseguit que compleixin les seves obligacions.

—L'aportació de sorra és una solució temporal. Han estudiat solucions definitives?

—Un dels càmpings, l'any 2007, va pagar l'estudi de dinàmica del litoral, perquè es pogués fer un projecte per a la construcció d'un espigó. L'Estat va fer el projecte d'aquest espigó el 2015 i s'ha quedat desat en un calaix. Els informes del Ministeri indiquen que un espigó consolidaria la sorra i solucionaria el problema.

—Han posat en marxa la prova pilot del servei de bus a demanda PasBus. Com ha funcionant?

—Ha funcionat bé i, a partir de setembre, s'incrementarà el seu ús, perquè compartirà algunes de les expedicions amb el transport escolar. Per a millorar el servei del transport escolar, hem creat una segona línia, en la qual es reservaran seients per als usuaris del PasBus. Els alumnes que viuen en la zona més allunyada del municipi guanyaran més de mitja hora, respecte al servei anterior. A més, ens ha permès augmentar les places de transport escolar de 80 a 100. Les destinades als alumnes estan gairebé totes ocupades, les del PasBus, anirà segons demanda. Aquest canvi permetrà, per exemple, que la gent gran que viu a la zona més pròxima al Vendrell vagi al consultori en 20 minuts, en lloc de fer-ho en una hora.

—En termes de mobilitat estan estudiant altres propostes? —Estem treballant en la signatura d'un conveni amb els taxistes de Roda per a poder acompanyar als majors de 65 anys, fins al consultori mèdic de Roda, l'Hospital del Vendrell, el CAP de Torredembarra, Joan XXIII o Santa Tecla i que l'Ajuntament es faci càrrec d'una part del cost de desplaçament, que seria inversament proporcional als ingressos de l'usuari. La suma del PasBus i aquest futur conveni solucionarà la majoria de qüestions relacionades amb el transport a Roda.

—Per acabar, que els desitja als rodencs i rodenques per la Festa Major?

—L'estiu i les festes són per gaudir del carrer i de la companyia. Ara és temps de xerrar, de ballar, i de viure la cultura plegats. Viure també és saber estar de festa, per tant, que la gaudeixin.