La sequera avança la verema i redueix la collita fins un 30% al Camp de Tarragona i l'Ebre

Els viticultors del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han iniciat de forma generalitzada aquesta setmana una de les campanyes de verema més complicades de les últimes dècades. La sequera farà caure la producció de la DO Montsant i la DOQ Priorat en un 30%. Esperen que les precipitacions d'última hora ajudin a hidratar el raïm, i salvar la campanya, però no oculten la preocupació pels efectes del canvi climàtic sobre el conreu. A la Terra Alta, les condicions del terreny i el reg de suport ajudaran a esmorteir la caiguda fins un 10%, segons els càlculs del Consell Regulador de la DO. Amb tot, assumeixen que hauran d'actuar per fer front a un nou escenari climàtic i implanten ja mesures com la refrigeració del raïm collit.

La verema ha arrencat de forma generalitzada aquesta setmana a la comarca, deu dies abans del que és habitual. Començarà al Priorat amb la recol·lecció de les varietats «blanques», com la garnatxa i el macabeu. La davallada de producció serà més notòria a les vinyes del sud de la comarca, on les temperatures han estat més elevades i els regs han estat, pràcticament, inexistents. Els presidents dels dos consells reguladors de la comarca, Pilar Just (DO Montsant) i Salustià Álvarez (DOQ Priorat), han coincidit en la necessitat d'una pluja «d'última hora» per mantenir el gra hidratat i salvar la campanya.

«Tot i que serà una collita minsa, no estem davant d'una mala verema», ha valorat el president de la DOQ Priorat, Salustià Álvarez, qui ha subratllat que «les pròximes setmanes seran clau». Segons Álvarez, la Denominació d'Origen Protegida podria collir uns cinc milions de quilos de raïm, és a dir, un 25% menys que una temporada normal. Tot i això, ha precisat que la verema a la DOQ Priorat serà «molt irregular», ja que les condicions climàtiques no han estat les mateixes en tots els punts de la comarca.

Segons la presidenta la DO Montsant, Pilar Just, les finques situades al sud del Priorat són les que s'han vist més afectades per la sequera i ha alertat que en aquestes zones les pèrdues podrien arribar al 40%. «Serà una davallada important la d'enguany», ha lamentat, tot confiant que les previsions s'equivoquin i, finalment, s'obtinguin millors resultats.

S'avança la campanya

A la Terra Alta, una altra de les principals DO del vi de Catalunya, la caiguda de la producció es limitarà finalment a un 10%, situant-se en total al voltant dels 34 o 35 milions de quilos, segons les dades del Consell Regulador de la DO. Després d'iniciar la campanya amb les varietats més primerenques -moscatell o chardonnay- la verema s'ha generalitzat amb la recol·lecció de les garnatxes blanques, la varietat autòctona i més reconeguda de la zona. Durant els últims dies ha pujat la graduació alcohòlica l'última setmana i els productors s'afanyen per evitar que baixi més l'acidesa. Al llarg de les últimes dues dècades, de fet, l'inici de la campanya s'ha avançat gairebé unes tres setmanes.

«Estem contents de com avança la campanya», ha reconegut el secretari del Consell Regulador de la DO Terra Alta, Jordi Rius. «Tot i la sequera, que és extrema, i l'estrès hídric, no patim tant com altres zones de producció», ha precisat. Des de l'octubre passat, les pluges han deixat entre 270 i 280 litres per metre quadrat. «Això ha fet que les vinyes fins avui hagin aguantat», ha apuntat. La presència d'una important taca de regadiu de suport ha estat fonamental per garantir aquesta resistència.

L'existència de «dues Terra Alta», segons observa el viticultor Joan Àngel Lliberia, del celler Edetària, ha esdevingut un factor diferencial. D'una banda, una comarca amb vinyes de secà de gran resiliència davant la sequera, «que ha donat el raïm més fantàstic per fer els grans vins». De l'altra, la del regadiu, «la quec ens salva per produir mínimament». Les diferències entre totes dues s'han fet enguany més evidents, reconeix, tot concloent que serà una de les campanyes més «dures» dels últims temps. «El factor estrès hídric és molt bo en el moment de la maduració, però no des de la primavera», adverteix Lliberia.

Major demanda externa a la Terra Alta

Malgrat això, l'efecte més limitat de la sequera sobre la producció en el cas de la Terra Alta podria tenir un impacte també en els preus del raïm que perceben els pagesos, entre els 0,30 i 0,60 euros l'any passat, davant una previsible major demanda dels grans compradors externs de zones més castigades per la sequera com el Penedès, segons reconeix el president del Consell Regulador, Pere Bové.

Per la seva banda, des de la DO Tarragona, la presidenta del Consell Regulador, Maria Rosa Blanch, es declara sorpresa pel fet que, inicialment, havien previst avançar la verema per la sequera, però, finalment, s'ha acabat iniciant aquesta setmana de forma majoritària, com ja és habitual. Assegura que serà una collita d'una «qualitat molt bona», però amb menys quantitat. De fet, apunta a una davallada d'entre el 30% i el 40%. Tot i ser una campanya «sana», reconeix que el raïm «ha patit».

Per contra, a la DO Conca de Barberà, el gruix de la campanya s'iniciarà la setmana vinent. El president del Consell Regulador, Ricard Sebastià, s'ha mostrat esperançat amb la possibilitat que arribin pluges que ajudin a «inflar» el raïm. Tot i admetre l'impacte de la sequera, assegura que, curiosament, han percebut una major acidesa del raïm, atès que la «temperatura mitjana d'aquesta estiu no ha estat tan elevada -la més baixa dels últims 5 anys- i, juntament amb algunes nits fresques, han fet que el raïm madurés millor». En qualsevol cas, apunta a una davallada de la producció d'entre el 30% i el 40%.

La incògnita de la collita vinent

Comenci la verema més tard o més aviat, la constatació que la incidència del canvi climàtic serà cada cop més dramàtica posa en alerta globalment tot el sector. «El problema el tindrem l'any que ve, ja que la planta no s'ha pogut preparar», ha alertat Just des de la DO Montsant, tot pronosticant que la del 2024 serà una temporada «molt pitjor que la d'enguany». Just i Álvarez coincideixen a assegurar que «el tema de l'aigua és un problema greu» que afectarà les pròximes collites si no canvia la situació.

«L'important d'aquesta campanya és que la planta es prepari per a l'any vinent», ha insistit la presidenta de la DO Montsant. Una preparació que, enguany, no s'ha pogut dur a terme. Segons Just, això podria provocar que el 2024 no hi hagi suficient raïm per poder cobrir tota la demanda i, per tant, «s'hauran de pujar els preus». «Haurem de veure com reacciona el consumidor, qui esperem que entengui les situacions extremes que estem vivint durant els últims anys», ha afirmat.

Més varietats autòctones i regadiu de suport

Des de la DO Terra Alta assumeixen que, a banda d'intentar estendre el regadiu de suport, caldrà aprofitar al màxim les particularitats del territori i aplicar mesures per fer front al canvi climàtic. Apostant per la potenciació de les varietats de garnatxa autòctones més resilients, l'emplaçament de les vinyes entre els 350 i 650 metres d'altura o el vent de garbinada que aporta un «extra d'humitat» a les vinyes contrarestant l'estrès hídric, apunta Rius.

De moment, els viticultors ja es veuen obligats amb la incorporació de tècniques que evitin, per exemple, el sobreescalfament del raïm veremat al mes d'agost. «El primer que hem de fer és o refredar el raïm o atacar amb fred cada cop al celler per evitar les oxidacions -especialment en les garnatxes-», apunta Lliberia. Això és fa més evident en les vinyes de secà. A més mig i llarg termini, Bové, malgrat confiar que els episodis de sequera no siguin continuats, no descarta -regadiu a banda- ampliar la zona productiva per contrarestar la major evaporació per la intensa calor i aprofitar els recursos hídrics.

En general, el sector aposta per nous que ajudin a protegir la vinya i el raïm davant «un clima que se'ns esta desbocant», segons la presidenta de la DO Tarragona, Maria Rosa Blanch. Des de la Conca de Barberà, creuen també que potenciar les varietats autòctones i conrear en zones més elevades seran també factors clau per resistir davant dels reptes que plantejar el canvi climàtic.