Hard Rock, el macrocomplex que segueix en suspens en incomplir el Govern el termini fixat

El macrocomplex d'oci que Hard Rock Entertainment World preveu aixecar entre Vila-seca i Salou segueix pendent que conclogui el procés administratiu que li doni via lliure, malgrat que el Govern es va comprometre amb el PSC a desencallar aquesta qüestió abans que acabés el primer semestre.

Encara que els socialistes han evitat pressionar en públic a l'executiu català, a la volta de les vacances s'espera una accelerada en els despatxos de les diferents conselleries que doni lloc al Pla Director Urbanístico (PDU) que ha de regular els terrenys en els quals s'instal·li aquesta iniciativa privada.

Segons va explicar en seu parlamentària la consellera de Territori, Ester Capella, i ratifiquen a EFE fonts d'aquest departament, el PDU segueix pendent de dos informes que s'han d'emetre des d'Acció Climàtica i des d'Empresa.

Amb tot, el projecte, que ara respon al nom de Hard Rock Entertainment World, acumula més d'una dècada d'espera i compta amb el rebuig d'associacions de tipus divers i, fins i tot, del conseller de Salut, Manel Balcells, que aquest mateix agost ha afirmat estar «absolutament en contra» del mateix i ha mostrat la seva «esperança» que els promotors es tirin enrere.

De l'impuls el 2012 a la fallada del TSJC el 2020

Era setembre de 2012 quan, com a alternativa al Eurovegas del magnat Sheldon Adelson (projecte que va optar per Madrid en comptes de Catalunya, sense que finalment es dugués a terme), el Govern va anunciar que impulsaria un macrocomplex d'oci i turisme amb sis casinos i altres tants hotels de la mà del grup inversor Veremonte, d'Enrique Bañuelos.

El 2014, després d'un acord entre el president Artur Mas i el llavors líder del PSC Pere Navarro, el Parlament va reduir la càrrega fiscal als casinos al 10%. La data d'obertura prevista del projecte, batejat BCN World, era 2016.

Després de constituir-se el Consorci Intermunicipal de Vila-seca i de Salou (CRT), les dues localitats on ha de situar-se aquest macrocomplex, la iniciativa va sofrir un important contratemps quan Veremonte es va desentendre d'aquest.

No va ser fins al 2016 que es va aprovar un PDU que rebaixava en un 25% els terrenys urbanitzables i reduïa fins a set vegades l'espai destinat a casinos; i era 2018 quan la Generalitat va atorgar al grup Hard Rock l'autorització per a la instal·lació i explotació del macrocomplex, ja descafeïnat en relació amb l'inicial BCN World.

Finalment, una decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va declarar parcialment nul el PDU perquè una part dels espais lliures i d'equipaments se situaven en zona de risc químic, va deixar el projecte en suspens.

El PDU, en la seva recta final

El Govern ultima ara la reformulació d'aquest PDU declarat parcialment nul, pendent encara dels dos citats informes: si les dues conselleries implicades -Acció Climàtica i Empresa- donen finalment el seu vistiplau, el consorci CRT serà el primer que haurà de validar el PDU, que després passarà a les mans de la Comissió de Territori de Catalunya.

Tot seguit, i en el termini màxim de dos mesos, haurà de signar-se el contracte de compravenda per 120 milions dels terrenys on s'ha de situar Hard Rock Entertainment World: el comprador seria la societat BCN ANAR 3, amb representant legal James F. Allen, empresari que apareix als «papers del paradís» o «paradise papers», una investigació periodística que va fer pública una xarxa d'evasió fiscal.

Els terrenys són propietat de Mediterranea Beach & Golf Community, una filial de CriteriaCaixa, braç inversor de La Caixa, però formalment s'adquiririen a través de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), que compraria i vendria els terrenys en un mateix acte, en una enrevessada operació financera.

Rebuig d'entitats socials i suport del món econòmic

Segons els últims plans comunicats, aquest complex d'oci de Hard Rock preveu hotels, un casino, espais per a entreteniment i espectacles, així com una avinguda comercial amb botigues, tot això després d'una inversió inicial d'uns 700 milions que podria aconseguir els 2.000 milions.

Al març, diverses organitzacions socials van reunir a Barcelona a unes 1.800 persones, segons la Guàrdia Urbana, en rebuig a aquesta iniciativa en una marxa secundada per En Comú Podem i la CUP, mentre que al juny es va dur a terme una altra mobilització similar a la ciutat de Tarragona.

Al desembre, per contra, la Cambra de Comerç de Tarragona va promoure un manifest, al qual es van sumar altres cambres de comerç de la província, així com 13 ajuntaments, que urgia a accelerar els tràmits per fer que aquest macrocomplex d'oci sigui una realitat.