Carlins i liberals tornen a Vilallonga per recrear la batalla de l'1 de març de 1838

Vilallonga del Camp ha estat, la tarda d'aquest diumenge, l'escenari de la recreació d'una batalla de la Primera Guerra Carlina (1833-1849) que va marcar uns moments importants en la història de Catalunya i on aquest municipi del Tarragonès va ser protagonista. Es tracta de la batalla que va tenir lloc en aquesta població l'1 de març de 1838, entre els voluntaris de la Milícia Nacional de Reus -liberals- i els carlins capitanejats per Llarg de Copons i que va provocar la mort de 130 reusencs entre El Morell i Vilallonga.

Centenars de persones han assistit a aquesta representació i han vist l'arribada al poble de carlins i liberals que ha acabat amb una batalla a la plaça de l'Església molt aplaudida pels presents.

En la recreació hi han participat unes 90 persones, tots amateurs, a més d'una trentena de voluntaris que han fet possible el bon funcionament d'una jornada que ha començat al matí amb una tertúlia entre personatge reals de l'època, on s'ha plantejat la situació política del moment per part dels protagonistes.

Al llarg del dia, els assistents han tingut l'oportunitat de veure tot un seguit de balls tradicionals, contemplar oficis tradicionals i visitar edificis singulars i el museu de la vila.

La coordinadora de l'organització, Pili Riera, explicava que «després de l'èxit aconseguit l'any passat amb al recreació de la batalla, enguany hem volgut repetir l'experiència per recordar un fet que s'ha anat explicant de generació en generació i que no volem que es perdi».

El resultat de la batalla de Vilallonga fou de 130 morts, 20 presoners i 8 ferits entre el Morell i Vilallonga, tots reusencs. Es desconeix el nombre de víctimes carlines. La desfeta provocà que l'Ajuntament reusenc, dos anys després, recordés el nom dels finats -85 van ser enterrats a Reus-, llistat que es conserva al Museu de Reus. A més, també es va projectar un monòlit en el seu record, però finalment no es va realitzar i va ser el franquisme triomfador de la Guerra Civil del 36 qui el va recuperar, però per dedicar-lo només als morts del bàndol nacional. L'any 1998 es va retirar del seu lloc i es va reubicar al cementiri com a peça històrica, aquest cop sí en homenatge als morts dels dos bàndols.

La batalla de Vilallonga

Els fets s'iniciaren a primera hora del matí del primer de març de 1838, l'endemà del Dimecres de Cendra, amb l'atac per part del carlins, amb el Gravat de Guimerà al davant, a les diligències que feien el trajecte de Reus a Tarragona, a l'alçada del actuals Jutjats de Reus.

Els trets se sentiren des de Reus i es mobilitzà la Milícia Nacional. El seu comandant, Francesc Viladomar, i el comandant de l'exèrcit isabelí, Francesc Subirà, organitzaren dos batallons per perseguir i encerclar els assaltants. Viladomar aniria pel camí Reial i Subirà pel camí de Castellvell, Almoster, la Selva..., pensant que els carlins anirien cap a les muntanyes a amagar-se.

Però els carlins anaren en direcció al Morell. Tot i que els liberals perseguien als carlins, al final es canvià l'estratègia i els reusencs caigueren en una emboscada al Morell, que provocà la desbandada entre els milicians.

Un grup, amb Viladomar al davant, anaren cap a Vilallonga, on es refugiaren a l'església i cases del voltant, començant a tocar les campanes per avisar al comandant Subirà de la seva situació desesperada. Els carlins els assetjaren, però amb l'arribada del comandant Subirà es produí una batalla a la plaça i carrers del poble, acabant amb la fugida dels carlins i l'alliberament dels liberals amagat a l'església.