Societat
Detecten la presència de mosquit tigre a la Conca de Barberà
La plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert ha localitzat exemplars al municipi de Llorac
La plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert ha detectat la presència del mosquit tigre a quatre municipis catalans més aquest 2023. Són Sant Quirze de Besora (Osona), Bagà (Berguedà), Almacelles (Segrià) i Llorac (la Conca de Barberà). El projecte, a més, ha permès localitzar exemplars de l'insecte a un total de 70 poblacions de l'Estat en el que va d'any, destacant la confirmació de la seva arribada a Galícia. Aquesta fita és el resultat de la col·laboració entre Mosquito Alert i el Centre de Coordinació de Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) del Ministeri de Sanitat que, sota el lema 'Notifica que et pica', han fomentat l'ús de l'aplicació per conscienciar la població i contribuir a l'estudi i seguiment dels mosquits invasors.
Ha arribat la tardor, però els mosquits insisteixen a quedar-se. Només a l'octubre, la plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert ha detectat la presència del mosquit tigre (Aedes albopictus) en deu municipis on no es tenia constància de la seva existència. Enguany, la ciutadania ha permès la localització precoç de l'espècie en 70 municipis de l'estat espanyol.
La resposta de la ciutadania preocupada per aquesta problemàtica s'ha traduït, en poc més de tres mesos, en la recopilació de més de 10.000 informes amb imatges de mosquits i 17.900 notificacions de picades.
La detecció precoç del mosquit tigre en molts d'aquests municipis es deu, en part, a la implementació d'un sistema d'alertes impulsat per AIMA, el sistema d'intel·ligència artificial de Mosquito Alert, en el procés d'identificació d'imatges de mosquits. Entrenada amb més de 7.000 imatges de mosquits aportades per la comunitat al llarg dels anys i classificades gràcies a l'expertesa dels integrants de la ReNED (Red Nacional d'Entomologia Digital), permet identificar amb un percentatge de probabilitat les fotos de mosquit tigre.
Això no tan sols ha alleugerit el treball de la comunitat d'especialistes, permetent que el seu esforç es concentri en aquelles imatges de major dificultat, sinó que ha accelerat la velocitat amb la qual es detecten indrets on no es coneixia la presència de l'espècie. La classificació gairebé instantània de AIMA no reemplaça la validació posterior realitzada pels especialistes de la ReNED però sí que ha permès introduir un sistema d'alertes primerenques automàtiques en el marc de col·laboració amb el Ministeri de Sanitat.
El sistema d'alertes que combina la immediatesa de la intel·ligència artificial amb la supervisió dels experts ha portat, entre altres descobriments, a la primera detecció del mosquit tigre a Galícia: en primer lloc, en el municipi de Moaña i posteriorment a Vigo, Cangas i Redondela.
Quatre municipis catalans més
A Catalunya, aquest 2023 han localitzat la presència d'aquest insecte a quatre municipis més: Sant Quirze de Besora, Bagà, Almacelles i Llorac. Tots aquests descobriments, així com el total de les notificacions proporcionades per la ciutadania, estan disponibles per a la seva consulta i descàrrega en el mapa públic de Mosquito Alert. El mapa, desenvolupat com a part del projecte Big Mosquito Bytes finançat per la Fundació 'la Caixa', representa actualment l'única font d'informació a nivell estatal i europeu que ofereix dades gairebé a temps real sobre la presència i activitat del mosquit tigre i altres mosquits d'interès sanitari.
El codirector de Mosquito Alert i investigador del CEAB-CSIC de Blanes (Selva), Frederic Bartumeus, ha agraït «la participació i el compromís de la ciutadania» a l'hora de compartir informació i fotografies: «A més, desitgem posar a disposició dels organismes de gestió les eines necessàries per reaccionar de manera ràpida i efectiva davant l'arribada d'aquests mosquits invasors, que poden actuar com a vectors de malalties».
La plataforma Mosquito Alert està coordinada per quatre institucions públiques de l'àmbit de la investigació científica. El CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) i el CEAB-CSIC (Centre d'Estudis Avançats de Blanes).