Veïns de Mont-roig del Camp s'organitzen en contra de l'arribada de Lotte Energy Materials

Veïns de Mont-roig del Camp (Baix Camp), propietaris de terrenys i entitats del municipi «preocupades» per l'arribada de l'empresa Lotte Energy Materials han creat la Plataforma Defensa Mont-roig (PDM), que ja compta amb una trentena de membres. Els impulsors es mostren «totalment en contra» de la instal·lació de la firma química coreana a la localitat i aquest divendres han presentat al·legacions al conveni urbanístic que ha de facilitar la implantació de la indústria. Segons un dels fundadors, Joan Crespo, la plataforma «no s'oposa al progrés» però reclama «més transparència» a l'Ajuntament sobre el projecte. D'altra banda, lamenten haver rebut «pressions» per vendre les finques on s'han d'instal·lar les futures plaques fotovoltaiques.

Lotte Energy Materials té previst començar a construir la seva primera fàbrica de producció d'elecfoil a principis del 2024. L'objectiu de la companyia sud-coreana és iniciar la producció d'aquest material imprescindible per a les bateries, especialment les de cotxes elèctrics, l'octubre del 2025. D'entrada volen posar en marxa una planta amb una inversió prevista de 400 MEUR. En funció de la demanda del mercat, podrien fer-ne dues més. Totes a la zona dels Comallarets, en 44 hectàrees d'uns terrenys a tocar de l'AP-7.

La Plataforma Defensa Mont-roig (PDM) considera que la indústriaserà «molt contaminant» i es mostra contrària que s'instal·li al terme municipal, així com a la modificació del POUM que ho permetria. Segons apunten, els canvis urbanístics donaran via lliure a construccions de fins a 25 metres d'alçada. Alhora, denuncien «opacitat» de l'equip de govern en la tramitació i reclamen més informació sobre els processos vinculats a la implantació de l'empresa. «Entenem que no és un projecte beneficiós i no sabem la repercussió ambiental que tindrà, les modificacions del POUM s'han fet sense tenir en compte la població», ha lamentat Joan Crespo, un dels fundadors de la PDM. Per tot plegat, membres de l'entitat han presentat al·legacions al projecte, el termini de les quals s'exhaureix dilluns.

«Pressions» per vendre finques

Un altre aspecte amb el qual són crítics amb el consistori és la venda dels terrenys. Lotte es quedaria amb el 100% dels terrenys del sector Sud4 «pel mètode de venda directa», en lloc de mitjançant una subhasta o concurs públic perquè altres empreses o particulars tinguin opció d'adquirir-les. Actualment aquests terrenys pertanyen a l'Ajuntament, mentre que alguns que es destinarien a la planta fotovoltaica corresponen a altres propietaris. En aquest sentit, la plataforma afirma que han rebut «pressions» per vendre'ls.

L'aigua, també en el punt de mira

El consum d'aigua que tindrà Lotte Energy Materials també preocupa els veïns. Segons dades de l'empresa, necessitaran 4.500 metres cúbics diaris. D'aquests, uns 2.000 metres cúbics seran d'aigua reutilitzada gràcies a un sistema que asseguren que implementaran. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, va indicar aquest dijous que «cal veure d'on es sol·licita l'aigua», ja sigui del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) -aigua de l'Ebre-, a partir de reaprofitaments de la petroquímica de Tarragona o de recursos hídrics municipals. Per Reyes també és important saber què se'n fa un cop usada per la fàbrica: «si es fa una planta de regeneració i es reutilitza vol dir que no hi ha una competència directa contra els abastaments», va assenyalar.

Per la PDM, la indústria posaria «en risc els aqüífers del poble» i «les reserves hídriques estratègiques municipals», especialment pel que fa a l'aqüífer Baix Camp. A la vegada, posa en dubte que el projecte tingui un únic abastament d'aigua com podria ser la connexió amb el CAT. En aquest cas, pels veïns caldria un «estudi d'impacte ambiental vers el riu». D'altra banda, afirmen que «el conveni no explica com es depuraran les aigües industrials que es generin de l'activitat» ni si es «permetrà un abocament al rierol de Rifà d'aigües contaminades amb metalls pesants, que acabaran desembocant al mar i filtrant-se als aqüífers».