Cultura
El Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví ret homenatge al baríton Pau Vidal i Guinovart
L'exposició fa una repàs a la seva trajectòria, des dels seus inicis a l'Orfeó Canongí i també mostra el seu recorregut nacional i internacional
El 2023 es compleixen 25 anys del traspàs de Pau Vidal Guinovart, per aquest motiu des del projecte Memòria Canongina del Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví han volgut retre un homenatge aquest fill Il·lustre del poble que va dur el nom de la Canonja arreu del món.
L'exposició fa una repàs a la seva trajectòria, des dels seus inicis a l'Orfeó Canongí i també mostra el recorregut nacional i internacional que va protagonitzar durant la seva brillantíssima carrera com a baríton, actuant en els millors teatres de l'època.
Aquesta mostras'inauguraràel pròxim dimarts7 de novembre a les 19 hores i es mantindrà a la Sala d'exposicions del Castell deMasricartfins al 17 de desembre. Dilluns, dimecres i divendres l'horari serà de9ha13hi cada tarda de dilluns i divendres de16ha20h.
Pau Vidal va ser un baríton que estudià solfeig i piano amb el mestre Josep Gols Veciana. En acabar els estudis, va formar una orquestra de ball que portava el seu nom. Va ser una persona clau en la fundació de l'Orfeó Canongí, del qual en va arribar a ser sotsdirector. Aquesta primera etapa fou la causa de la seva projecció artística, ja que aquelles primeres actuacions de la secció Lírica de l'Orfeó Canongí (1930-1936) li van servir per començar a desenvolupar les seves portentoses facultats vocals.
Després de la Guerra Civil, Pau Vidal dedicà tota la seva activitat artística a la lírica. Va actuar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona durant sis temporades gairebé seguides, on va interpretar les principals obres del repertori d'òpera italiana, com per exemple Il barbiere di Siviglia, Rigoletto, Otello, I Pagliacci, Il trovatore, La traviata. Va ser sol·licitat per nombrosos teatres d'òpera nacionals i estrangers. Gràcies a la seva sòlida formació musical va poder acceptar molts papers que havia d'aprendre, assimilar i memoritzar en pocs dies.
De les seves constants sortides a l'estranger destaca la inauguració de la temporada de 1945 al Teatre Colón de Buenos Aires amb l'obra La traviata i l'actuació amb la companyia del Metropolitan de Nova York durant la mateixa temporada a Sao Paulo. La inauguració de la temporada oficial del Teatre Municipal de Rio de Janeiro amb Il barbiere di Siviglia. S'ha de remarcar també les temporades d'òpera a Portugal amb actuacions als teatres de Lisboa, Porto i altres capitals.
A Itàlia va actuar als grans teatres d'òpera de Milà, Roma, Nàpols, Palerm, Florència, amb interpretacions de les òperes de Verdi, Giordano, Puccini, Leoncavallo, que li valgueren el favor del públic. La RAI va difondre la seva brillant interpretació de El Retablo de Maese Pedro.
A Madrid va estrenar en sessió de gala l'òpera mexicana Tata Vasco. Pau Vidal va realitzar diferents gravacions de sarsueles per a la casa Philips. De les seves actuacions a la Ràdio i la TV espanyola, destaca el seu cicle de sarsueles a Ràdio Nacional d'Espanya i les òperes El Barbero de Sevilla i Rigoletto a TV. Aquestes interpretacions i les quatre últimes temporades al Gran Teatre del Liceu en les quals va donar força i empenta a l'òpera espanyola amb la interpretació de Las Golondrinas, Amaya, La cabeza del Dragón, foren les seves últimes actuacions en públic.
Cap al final de la seva carrera es va dedicar a la formació de nous cantants lírics. La seva sòlida preparació musical i la seva gran experiència en van ser una garantia. Les activitats docents com a professor de Cant al Conservatori Professional de Música de la Diputació Provincial de Tarragona, van demostrar l'alta formació tècnica d'aquest gran mestre de cant.