Diari Més

Judicial

El TS revisa aquest dimecres la sentència dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A

La sentència va considerar provada la creació del grup terrorista el 2015 al voltant de la figura de l'imant de Ripoll

Imatge general de la façana principal del Tribunal Suprem.

Tribunal SupremACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Tribunal Suprem celebra aquest dimecres una vista pública per estudiar els recursos de les acusacions i els condemnats contra la sentència de l'Audiència Nacional pels atemptats gihadistes perpetrats a Catalunya el 17 d'agost del 2017, que van causar 16 morts i 140 ferits.

La Sala Penal es reuneix a les 10.00 hores per escoltar les al·legacions de les defenses i de les acusacions, que demanaran responsabilitzar els condemnats dels assassinats que va perpetrar la cèl·lula terrorista, un fet que va ser descartat per l'Audiència Nacional, la sentència del qual no va impugnar la Fiscalia.

El maig del 2021, l'Audiència Nacional va condemnar a penes d'entre 8 i 53 anys de presó 3 membres de la cèl·lula gihadista que va perpetrar els atemptats a la Rambla de Barcelona, mitjançant un atropellament massiu amb una furgoneta, i al passeig marítim de Cambrils, per delictes com a pertinença a organització terrorista o dipòsit i fabricació de substància o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

En concret, va imposar 53 anys de presó a Mohammad Houli, que va resultar ferit en l'explosió a Alcanar, 46 a Driss Oukabir, que va llogar la furgoneta de la Rambla, i 8 anys a Said Ben Iazza per col·laboració, ja que va prestar la documentació i una furgoneta per comprar i transportar artefactes explosius.

Més tard, la Sala d'Apel·lació de l'Audiència va rebaixar deu anys les penes a dos, de 53 a 43 anys a Mohammad Houli, i de 46 a 36 Dris Oukabir, per una qüestió tècnica, si bé va rebutjar responsabilitzar-los pels 16 assassinats comesos per la resta de membres de la cèl·lula terrorista, com demanaven les acusacions, perquè va sostenir que no van tenir coneixement ni van participar en aquestes accions terroristes.

La sentència va considerar provada la creació del grup terrorista el 2015 al voltant de la figura de l'imant de Ripoll Abdelbaki és Satty, que va morir el 16 d'agost a l'explosió de la casa d'Alcanar.

Segons aquest relat de fets, Es Satty es va dedicar a adoctrinar els membres de la cèl·lula -tots joves que residien a Ripoll, germans o que es coneixien des de nens-, que van arribar a acumular entre 200 i 500 quilos d'explosius, a més de 104 bombones de butà i 19 artefactes casolans.

A principis de juliol, van començar les cerques de possibles objectius: embassaments, com els de la zona de Cambrils i al pantà de Riudecanyes (219 cerques ), esglésies a València, base aèria de Saragossa, Alhambra de Granada (104 ), la festa de la Tomatina de Bunyol (106), Audiència Nacional en relació amb la seva ubicació i el nombre de treballadors (125), etcètera.

Un dia després de l'explosió d'Alcanar -en què també va morir un altre membre de la cèl·lula i Mohammad Houli va resultar ferit-, Younes Abouyaaqoub va envestir amb una furgoneta -llogada a nom de Driss Oukabir- desenes de persones a la Rambla de Barcelona.

Aquella nit, cinc membres més de la cèl·lula es van dirigir al passeig marítim de Cambrils, on van perpetrar el segon atac. Tots ells van ser abatuts pels agents, inclòs Abouyaaqoub, que va ser abatut el dia 21 en un camí de Subirats.

En aquells atemptats van morir 16 persones i 140 van resultar ferides.

tracking