Un estudi amb participació de l'URV permet detectar substàncies orgàniques contaminants en l'esperma d'homes sans

L'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han desenvolupat un innovador sistema que ha permès detectar contaminants orgànics presents en l'esperma. La recerca s'ha fet amb mostres de semen de deu homes i ha revelat la presència d'additius plàstics com els ftalats o bisfenols, amb potencial risc per a la salut humana, a més d'additius químics afegits als pneumàtics, composts perfluorats industrials o tensioactius, entre altres. Aquestes evidències han mostrat la necessitat d'impulsar una regulació més estricta respecte la comercialització i ús d'aquests compostos per a protegir la salut reproductiva de la població.

Els investigadors responsables d'aquesta recerca han explicat que un dels objectius de l'estudi era establir una metodologia analítica sòlida que permetés detectar aquests compostos químics en mostres complexes com és el semen.

Segons ha explicat Pablo Gago-Ferrero, investigador de l'IDAEA-CSIC i autor principal del treball, hi ha molt pocs estudis que analitzin el semen directament: «Relacionen la contaminació ambiental amb la infertilitat a través de l'anàlisi de substàncies químiques en mostres corporals més fàcils d'obtenir, com la orina o la sang, però la seva relació amb la qualitat seminal és menys directa».

L'estudi ha utilitzat els últims avanços en espectrometria de masses d'alta resolució, la tècnica més potent per a la detecció de contaminants, i ha permès analitzar, per primera vegada, més de 2.000 compostos orgànics directament en l'esperma i que són potencialment nocius per a la salut humana. Aquest mètode aplana el camí per a entendre com s'acumulen aquests compostos quan es produeix la formació d'espermatozoides.

21 compostos químics nocius

Els investigadors van recollir mostres d'esperma de deuhomes sans d'entre 18 i 40 anys residents a Tarragona pertanyents al projecte Led-Fertyl, coordinat per la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili i l'Institut d'Investigació Sanitària Pere i Virgili. Els resultats van mostrar la presència de 21 compostos químics de diferents famílies en les mostres de semen, incloent-hi additius plàstics com a ftalats (que s'usen per a donar flexibilitat a plàstics com el PVC) o els bisfenolsque s'usen àmpliament en embalatges de menjar, plàstics reutilitzables o tèxtils.

«Tant els ftalats com els bisfenols estan en el punt de mira de les agències de regulació com l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques pels seus efectes adversos en la reproducció masculina",ha declara la investigadora de la URV, Montse Marquès.De fet, ha explicat que aquesta agència va publicar recentment una nova ingesta diària tolerable de bisfenol-A, el valor de la qual és 20.000 vegades inferior a l'anterior.

Els compostos perfluorats (PFAS) formen una altra de les famílies químiques detectades en totes les mostres. Aquestes substàncies tenen un ampli ús en aplicacions industrials i de consum, trobant-se en revestiments antitaques, pintures i vernissos, mobles, paelles, tèxtils, etc. a causa de la seva elevada resistència i estabilitat química. L'evidència científica actual vincula l'exposició contínua a aquestes substàncies amb diversos tipus de càncer, desordres immunològics i problemes metabòlics.

L'any2022, l'Agència de Protecció Mediambiental dels EUA va reduir el límit segur d'ingesta d'aquests compostos en aigua potable de 70 nanograms per litre (ng/L) a 0,004 ng/L. «Els nostres resultats demostren que aquestes substàncies perfluorades són presents en l'esperma d'homes sans, el que podria ser de summa importància a l'hora d'abordar la salut reproductiva masculina», subratlla Gago-Ferrero.

Finalment, s'ha reportat per primera vegada la presència del MBT, un additiu industrial que s'utilitza en la fabricació de cautxús i pneumàtics; i els tensioactius, àmpliament utilitzats en productes de cura personal.

Els autors recalquen el valor d'aquesta metodologia a l'hora d'abordar estudis a major escala, cosa que planifiquen per a un futur pròxim. Això els permetrà associar l'exposició a contaminants químics trobats directament en esperma amb el risc d'alteracions de la fertilitat masculina. La recerca s'ha publicat a 'Environmental Science & Technology'.