Cap a una àrea metropolitana del Camp de Tarragona d'una vintena de municipis en dues etapes

Per llevant, Torredembarra. Per ponent, Cambrils. Valls a l'interior. Aquest és el triangle màxim que quedarà dibuixat al mapa de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona, que restringeix a una vintena els municipis que en formaran part al final d'un recorregut que ja han arrencat set ajuntaments i als que se'ls sumarà Valls en aquestes darreres setmanes de l'any.

Aquestes seran les recomanacions per fixar els límits territorials del futur nou ens metropolità que marcarà un estudi encarregat aquesta mateixa tardor per la Diputació. Un estudi que serà presentat a principis d'any, complint amb el calendari que aquest estiu van donar-se els acabats d'escollir nous alcaldes de Tarragona i Reus, Rubén Viñuales i Sandra Guaita. Juntament amb la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i la resta d'alcaldes, seran els principals impulsors d'una àrea metropolitana que encara ha de consensuar qüestions determinants com, per exemple, el seu nom. Serà 'de Tarragona' o 'del Camp de Tarragona', tot i que hi ha veus que defensen 'del Camp'.

Es tracta d'un document que, en realitat, s'ha trobat amb una ingent quantitat de documentació generada en les darreres dues dècades des de múltiples administracions, entre elles un recent Pla Director Urbanístic impulsat pel govern català que ja fixa també un univers territorial màxim molt similar i que, de fet, ja parla sense embuts d'«àmbit metropolità» fent referència exclusivament als municipis de Cambrils, Salou, Vila-seca, Reus, Constantí, La Canonja i Tarragona. Són set municipis, el centre del Camp de Tarragona, que mantenen el gruix de desplaçaments diaris a l'interior d'aquest territori. Valls no figura com a pols receptor ni emissor d'aquests desplaçaments, però tant la voluntat de ser-hi mostrada per la capital de l'Alt Camp com la necessitat del nucli impulsor de sumar complicitats i d'evitar conflictes han servit per incloure-la.

Són diverses les fonts que assenyalen l'agilitat del nou ens com un requisit gairebé indispensable perquè el projecte d'àrea metropolitana tiri endavant, i recorden els 109 membres que va arribar a tenir l'assemblea de l'anomenat Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d'influència, constituït l'any 2001 a Reus. En van ser membres els consells comarcals del Baix Camp, el del Tarragonès, el de l'Alt Camp, el la Conca de Barberà, el del Priorat i el del Baix Penedès, a més a més de tots els municipis que els integren, la Diputació de Tarragona, la Generalitat, la patronal, els sindicats i la Universitat Rovira i Virgili.

Cap herència

Aquell consorci es va dissoldre l'any 2015 sense haver generat cap herència política tangible però havent situat la necessitat d'un ens metropolità en el centre del debat polític territorial. De fet, la creació d'una àrea metropolitana ha passat de ser una qüestió menor a un tema normalitzat en la darrera competició electoral del passat mes de maig, malgrat que no és una qüestió estrictament local i que, a més a més, no fa decantar cap bossa significativa de votants cap a una banda o una altra.

Ara, el debat ha passat a ser més funcional que polític i el grup impulsor no intentarà aglutinar totes les veus del Camp de Tarragona com l'any 2001 ni tampoc «crear un nou organisme ni a curt ni a mitjà termini». «La Generalitat hi serà», assenyalen fonts coneixedores d'un procés que només acaba de començar i que dibuixa una àrea metropolitana sota el paraigua de la Diputació i que de moment tindrà forma de comissions dirigides per membres del grup impulsor, però de caràcter eminentment tècnic i sectorial. En aquest sentit, tindrien garantida la seva creació les comissions de Mobilitat, Promoció Econòmica, Residus, Habitatge i Transició Energètica, però són àmbits temàtics que podrien patir alguna variació en funció de les conclusions de l'estudi encarregat el passat octubre per la Diputació. Aquest serà l'inici efectiu d'una àrea metropolitana del Camp de Tarragona que hauria de dibuixar també durant el 2024 el seu mapa definitiu, més enllà dels municipis del grup impulsor.

A curt i a mitjà termini no, però a llarg termini ningú descarta l'impuls d'una llei al Parlament, similar a la que va servir per constituir l'Àrea Metropolitana de Barcelona l'any 2010. De fet, la qüestió no seria cap novetat per a la majoria de diputats, tant pel temps que fa que la idea sobrevola el microcosmos de la política com per anteriors aproximacions similars. Ja hi ha polítics tarragonins que n'han fet, de pedagogia, per si mai s'ha d'acudir a una votació de debò.

La participació de la Generalitat sembla també encarrilada. A principis de mes, els alcaldes de Reus i Tarragona, Sandra Guaita i Rubén Viñuales, van reunir-se amb el delegat territorial de la Generalitat al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, per tal de buscar fòrmules de col·laboració. Mesos abans, Viñuales ja va traslladar al president de la Generalitat, Pere Aragonès, la voluntat del territori de tirar endavant l'àrea metropolitana.