Un consens general però en risc de saltar pels aires

L'àrea metropolitana no pot semblar un projecte del PSC», assenyalen fonts coneixedores de l'estat del procés per culminar aquesta vella aspiració del Camp de Tarragona. I no serà fàcil, perquè tret de Vila-seca, governada per un partit, Junts, que va optar per concórrer als comicis sota la marca de Vila-seca Segura, la resta dels fins aquesta setmana set alcaldes implicats en el nucli impulsor pertanyen al PSC.

Les disputes històriques entre municipis i les quotes de protagonisme polític, que han fet descarrilar anteriors intents, no són avui realment el fre de l'anomenada segona àrea metropolitana de Catalunya, que ja fa uns quants lustres que circula entre la classe política i periodística catalana. La generació política actual –majoritàriament per sota dels 50 anys– que ha agafat les regnes de les principals places fortes tarragonines no posa en dubte que serà més profitós que el Camp de Tarragona surti al món de manera mancomunada a buscar indústries interessades en un sòl industrial ben comunicat, amb port i amb aeroport que, per exemple, que ho faci La Canonja en solitari. O Tarragona ciutat, és igual. O la política d'habitatge, que aplicant economia d'escala resulta que el Camp de Tarragona en conjunt podria construir més habitatge assequible de manera conjunta que cada municipi pel seu cantó.

Però aquests dos exemples serveixen per entreveure les dificultats de l'empresa. Per passar de les idees a la pràctica calen acords de profunditat: cal posar-se d'acord en quina serà la zona industrial per promocionar -per sobre de la resta- i quina serà l'àrea on es construirà habitatge públic. Allò que pot frenar una idea que genera un consens unànime en el terreny de les idees té la seva principal debilitat en la recança i la desconfiança que encara domina les relacions entre Esquerra Republicana, Junts i el PSC. Sobretot entre els de Puigdemont i els de Salvador Illa. L'acord de les formacions per investir Pedro Sánchez no ha acabat encara de plasmar-se a nivell local.

Així s'entén millor la recent trobada entre l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i l'alcaldessa de Valls, Dolors Farré. Una reunió fora de l'agenda pública, sense convocatòria de premsa, i que podria ben bé haver-se mantingut en l'anonimat de no ser per un comunicat que les dues parts van acordar: Valls serà des del «minut zero» al nucli impulsor de l'àrea metropolitana. L'únic municipi que no té una continuïtat urbanística amb la resta del grup impulsor. Qüestió de finezza.

Una conurbació de 400.000 habitants

Són dades del padró de 2021: Tarragona, 135.000 habitants; Reus, 106.000; Cambrils, 35.000 i Salou 28.500. L'àrea metropolitana del Camp de Tarragona rondarà els 400.000 habitants si a aquests se sumen els habitants de Vila-seca, Valls, La Canonja i Constantí i, a més a més, s'afegeixen també els municipis de les àrees d'influència més immediata tant de Reus com de Tarragona que garanteixen un mapa continu des de la costa fins a Valls, que serà el límit interior del futur mapa metropolità. De llarg, aquesta àrea superaria en població totes les principals ciutats catalanes, excepte Barcelona. De fet, un dels principals objectius que ja han manifestat els impulsors és que el Camp de Tarragona se situï en l'escena política catalana i estatal com un 'lobby' per defensar interessos de manera conjunta.