Els impulsors acotaran les funcions de l’àrea metropolitana de Tarragona abans de crear un nou organisme

El naixement de l’àrea metropolitana estarà dirigit per l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (PSC), però conduït per la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó (ERC). El primer, també vicepresident de l’ens supramunicipal, dirigirà l’oficina tècnica que decidirà a què es dedicarà, mentre que la segona serà la responsable de gestionar l’evolució política i d’explicar-ne els avenços.

L’un controlarà el què i el perquè. L’altra el quan i el com. Una bicefàlia que és l’acord polític sorgit de l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana. Són els alcaldes de Reus, Cambrils, Vila-seca, Salou, La Canonja, Constantí, Tarragona i també Valls. La capital de l’Alt Camp ha fet valdre el seu pes econòmic històric i el seu pes polític actual per ser dins d’un club al que no pertany per criteris tècnics, segons consta als estudis amb què treballen els impulsors de l’àrea metropolitana. Però aquesta serà un «organisme viu», que haurà de ser capaç d’anar canviant a mesura que evolucionin les relacions de mobilitat, de densitat de població o d’activitat econòmica, segons va apuntar la presidenta provincial, Noemí Llauradó.

De fet, un dels criteris tècnics que es tindran més en compte per decidir quins municipis queden finalment dins i quins no és el de la mobilitat laboral. «Hi ha àrees urbanes funcionals on almenys el 15% de la població ocupada es mou cap a Reus o Tarragona», va apuntar la reusenca. L’àrea urbana de Reus està formada per Almoster, Castellvell, Riudoms, Les Borges del Camp i Montbrió del Camp, i s’hi podria afegir Vinyols i els Arcs per dotar-la de continuïtat territorial. A l’altra banda, l’àrea urbana de Tarragona està formada per La Pobla de Mafumet, El Morell, La Secuita, El Catllar, Perafort, Altafulla, i s’hi podria afegir Torredembarra també per continuïtat territorial amb Altafulla.

Una àrea metropolitana que de moment neix íntegrament sufragada per la Diputació i que prestarà els seus tècnics per desgranar quatre grans àmbits: 1) Territori: de planejament urbanístic fins la creació d’una agenda urbana territorial, 2) Desenvolupament econòmic i social: atracció de noves inversions, desigualtats socials o tot allò relacionat amb els polígons industrials, 3) Mobilitat: el tema de major consens, buscant l’eficiència dels serveis i 4) Sostenibilitat: gestió de l’aigua -més enllà del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT)- dels residus urbans o de l’energia.

Seran quatre comissions tècniques, cadascuna tutelada per un alcalde però de caràcter eminentment tècnic. I una assemblea d’alcaldes validarà les propostes que en sorgeixin o, en cas de desacord, instarà a que es reformulin. Aquest serà el procés del que en sortiran les «competències» de l’àrea metropolitana.

«No ens posem terminis», apunta Llauradó, que també opta de moment per la prudència en aquelles qüestions que poden distorsionar el consens actual. «A llarg termini haurem d’abordar la governança», va assenyalar la presidenta provincial. I també el finançament del nou ens. Però aquest serà un estadi superior en l’evolució de l’àrea metropolitana. Per avançar amb solidesa existeix el consens general que més que el continent, el que cal és un gran acord pel contingut.

«Som conscients que hi ha hagut altres intents i per això hem intentat aprendre dels errors del passat». Amb aquesta frase va arrencar ahir la seva intervenció Rubén Viñuales, que també va voler subratllar que l’equip tècnic que dirigirà penjarà orgànicament de l’àrea Projectes Europeus i Regió del Coneixement, engegada durant el mandat de l’anterior president, Josep Poblet. Queda clar que d’una manera o d’una altra, els intents pretèrits d’articular una acció política conjunta al Camp de Tarragona potser no van fructificar, però van generar suficient actiu polític com perquè els impulsors actuals no només no en reneguin sinó que els prenguin com a referència obligada.