«No estem parlant del mateix que Barcelona»

«No hem de ser la segona àrea metropolitana de Tarragona perquè, senzillament, no estem parlant del mateix», diu Josep Poblet. «El 99% de les persones, si pensen en una àrea metropolitana, pensen en Barcelona, i això pot portar-nos a un petit embolic», afegeix un dels impulsors el 2002 del naixement del Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència. Per Poblet, l’AMB va néixer per «posar ordre al caos de la Barcelona dels anys seixanta. Aquí tenim aquell caos?» pregunta, retòricament. 

«Ara ja tots fem servir coses i serveis dels altres», assenyala l’ex president provincial, per a qui l’àrea metropolitana ja existeix ‘de facto’ i el que cal és ben senzill: resoldre la mobilitat i les infraestructures, definir un model econòmic, un model turístic i industrial, repensar la gestió de l’aigua compartir polítiques socials i d’habitatge...

Poblet creu que, en definitiva, l’àrea metropolitana serà per millorar la vida quotidiana de les persones o, ras i curt, no serà. Perquè en realitat no fa cap falta, però resulta evident que, per economia d’escala i també per poder polític, el Camp de Tarragona sortiria guanyant mancomunant des de la gestió de residus, com ja fa amb Sirusa, a la gestió del coneixement sorgit de la URV o les polítiques socials o d’habitatge.

Poblet és una de les veus més ambicioses a l’hora de dotar de contingut l’àrea metropolitana. La sanitat és un meló que el Grup Impulsor no ha volgut tocar fins ara, però Poblet defensa una gestió «amb visió territorial», on cada hospital no aspirés a prestar tots els serveis al màxim nivell com ara, sinó que els diferents hospitals de la demarcació –Vendrell, Santa Tecla, Joan XXIII, Sant Joan, Móra d’Ebre i Verge de la Cinta– fossin centres complementaris que prestessin globalment al ciutadà un servei al màxim nivell. Estalvi de recursos per obtenir un resultat fins i tot millor. 

«Hem de renunciar a certes coses per crear una cultura compartida. Ha de ser una cultura generosa dels 15 o 20 municipis centrals», afegeix. Una visió àmplia i expansiva del que pot ser l’àrea metropolitana. La voluntat política existeix, potser amb no tanta determinació com la de l’ex dirigent de CiU. El mapa i el camí ja estan marcats amb concreció per generacions anteriors. Però està per veure l’abast dels acords als que sigui capaç d’arribar el Grup Impulsor de l’àrea metropolitana de Tarragona.