La tercera serà la bona?

La comissió dels 21 municipis no té entrada a la Viquipèdia. El Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència, tampoc. Ningú -de moment- ha cregut convenient escriure quatre línies a l’enciclopèdia lliure sobre dos dels experiments polítics més singulars a la Catalunya democràtica i que, si bé no van deixar una herència material palpable, sí que van sacsejar prou les consciències com perquè els principals dirigents territorials de l’actualitat vegin avui clara la necessitat de vertebrar d’una vegada per totes una àrea metropolitana al voltant de Tarragona i Reus.

Aquesta àrea ha estat més o menys àmplia i l’han integrada més o menys municipis en funció del moment històric. 

La comissió dels 21 municipis, per exemple, la formaven tots els ajuntaments compresos entre Valls, Cambrils, Reus i Tarragona. Aquell intent impulsat sobre tot pel PSC i el PSUC, que governaven la majoria dels ajuntaments sorgits ales primeres eleccions democràtiques, va durar només uns quants mesos. Exactament fins les primeres eleccions al Parlament de 1980. Un projecte, impulsat pels pactes municipalistes d’esquerres, que no era massa ben vist al Palau de la Generalitat.

«L’àrea metropolitana no pot semblar un projecte del PSC», defensen ara els seus principals impulsors, els ajuntaments de Tarragona i de Reus governats, com l’any 1979, pels socialistes. Avui sembla difícil que el projecte descarrili pel mateix motiu que la comissió dels 21 municipis. La Diputació de Tarragona, presidida per la republicana Noemí Llauradó, ha subratllat el seu paper de garant de la «pluralitat» territorial. Vila-seca i Valls, places fortes de Junts a Tarragona, no només no posen pals a les rodes de l’àrea metropolitana sinó que en fan bandera i reclamen la seva quota de protagonisme.

Similituds amb 1979, però també grans diferències. «Ara sortirà bé. Els alcaldes es parlen amb franquesa i sense egoisme», assenyala un ex dirigent territorial. A diferència d’altres èpoques, l’entesa local està ben engreixada. Ha calgut diplomàcia a nivell local per aconseguir quadrar el cercle de l’equilibri entre els múltiples protagonistes.

Al Consorci del Camp de Tarragona no li va caldre aquesta diplomàcia. Els impulsors hi van incloure absolutament tothom, de manera que ningú podia ofendre’s ni sentir-se exclòs. Aquell va ser un organisme sense cap altra empara jurídica que la voluntat de formar-ne part dels seus membres, 109 només comptant els ajuntaments i als que cal sumar-hi sis consells comarcals, Generalitat, sindicats, patronal i Universitat Rovira i Virgili. Una assemblea impossible de governar-se i que, de fet, mai va arribar-se a reunir amb tots el seus membre. Era l’any 2002. La constitució va ser al Palau Bofarull, a Reus. No és un detall menor, perquè l’edifici és propietat de la Diputació de Tarragona. Un altre cop passat i present es toquen.

L’àrea metropolitana, com el consorci del 2002, no té avui cap aval institucional, però té l’aixopluc de la Diputació. La diferència és que avui també està emparat per l’Estatut, que recull la possibilitat de crear una àrea metropolitana al marge de Barcelona. Aquell consorci es va dissoldre l’any 2015 sense cap herència política per exhibir. Però si veiem el got mig ple i parem atenció als detalls, podem trobar que realment aquell experiment del que van participar literalment tots els actors polítics de l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà, el Priorat i fins tot el Penedès sí que va deixar un pòsit important: Madrid, març de 2023.

La ministra Raquel Sánchez presenta els avenços en el projecte de la nova estació intermodal del Camp de Tarragona. 

Diu la nota de Moncloa que «en la nueva estación convergerán diversos modos de transporte, puesto que su ubicación permite dotar de conexión con alta velocidad al Aeropuerto de Reus y mejorar las conexiones con Rodalies, además de encajar con futuros proyectos de otras administracions, como el tranvía ‘TramCamp’ de la Generalitat». 

Un ministeri a 500 kilòmetres no fa aquesta descripció ell tot sol. Aquesta estació la va fer aquell complex consorci i això, en un territori amb les infraestructures tant desendreçades, té el seu mèrit. De moment, el Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona tampoc té cap entrada a Viquipèdia. Potser algú acaba animant-se, perquè ara seria més senzill descriure aquest procés per mancomunar polítiques: només el formen 8 ajuntaments.