«Amb un excés de localisme, això no anirà bé»

«Som en un territori que té una realitat comuna, més enllà de la relació entre Tarragona i Reus», assenyala qui va ser alcalde de la capital del Baix Camp entre 1999 i 2011. Pérez va formar part del ‘pinyol’ impulsor del Consorci del Camp de Tarragona, una generació de polítics que van beure de grans pactes territorials, com el que als anys vuitanta va fer realitat l’anomenat minitrasvasament de l’aigua de l’Ebre o la creació de la Mancomunitat per a la Gestió Integral de Residus Urbans, és a dir, la incineradora de Sirusa a Constantí. De la necessitat se’n va fer virtut als anys 80 i 90, però ara les problemàtiques són altres.

Pérez defensa el paper de lobby que tindria l’àrea metropolitana de Tarragona, una força tant davant la Generalitat, com davant el govern central o d’Europa. «Tenim prou força per reivindicar més atenció a nivell català, o infraestructures de comunicacions, com l’aeroport o l’Alta Velocitat. S’ha d’empènyer amb visió de conjunt», diu Pérez. En resum: o et poses d’acord en pensar per on passaran trens, cotxes i avions o altres, amb interessos diferents als teus, ho faran per tu.

«Ara l’objectiu és que l’àrea metropolitana qualli, i acabarà per quallar», sosté un convençut Pérez que forma part d’un reduït grup d’empresaris, industrials i persones vinculades a la URV que «de tant en tant» es reuneixen per debatre a l’entorn del desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona. «Nosaltres podem aportar la nostra experiència», ofereix Pérez, que assenyala la internacionalització de les empreses i l’impuls de la innovació com a eixos a explotar pel que fa al desenvolupament econòmic.

L’àrea metropolitana de Tarragona existeix ‘de facto’, en tant que existeix una mobilitat diària, però ara per ara no té més estructura que l’autoanomenat Grup Impulsor, integrat pels alcaldes de Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Vila-seca, La Canonja i Constantí, la Generalitat i els consells comarcals del Baix Camp i el Tarragonès. Dirigiran tècnics de la Diputació en matèria d’urbanisme, mobilitat, de sostenibilitat i també de desenvolupament econòmic. Vuit municipis, res a veure amb els prop de 120 membres del dissolt Consorci del Camp de Tarragona, que decidiran a què es dedicarà l’àrea metropolitana i quines seran les seves prioritats. «S’ha de reconèixer a Salou, a Cambrils a Valls...però això ja és una segona anella», afegeix l’ex-alcalde.