Robert Casadevall: «Tenim indicis metropolitans, però d’aquí a crear un ens hi ha molt camí per recórrer»

Som o no som una àrea metropolitana?

«Una àrea metropolitana vol dir un espai que, de manera comuna, funciona com una ciutat. He identificat 19 metodologies sobre delimitació d’àrees metropolitanes arreu del món, i aplicat al Camp de Tarragona surten 19 delimitacions diferents. Des de sis o set municipis fins a setanta. En totes en sortien cinc: Tarragona, Reus, La Canonja, Vila-seca i Salou. Aquest és el nucli indiscutible de l’àrea metropolitana».

I quina és la bona?

«Totes i cap, perquè depèn de quina premissa parteixis. Hem de tenir present que això és ciència social, no hi ha una definició canònica. Ara bé, com més gran la fem, més complicada serà la governança i més heterogeni serà el que haurem de fer».

Insisteixo: som o no som una àrea metropolitana?

«Llavors parlem no només de mancomunar decisions sinó mutualitzar recursos. Per exemple, que part de l’IBI que paguem els tarragonins, potser se’n va a fer habitatge social a Constantí. Metropolità vol dir això».

Veu el territori prou madur per fer això?

«Crec que això no s’ha explicat prou. A Barcelona hi ha un recàrrec a l’IBI per la qüestió metropolitana, i Sant Cugat del Vallès està pagant la rehabilitació d’habitatges de Sant Adrià de Besòs, i està molt bé que sigui així, però s’ha d’explicar».

Però està clar que tenim dinàmiques metropolitanes.

«I tant! Bàsicament la densitat, la ocupació del sòl, la urbanització en un sentit ampli. És a dir, el polígon petroquímic està urbanitzat, però no és ciutat. La mobilitat laboral obligada és un indicador claríssim. Però crec que coneixem el territori a partir d’iniciatives puntuals».

Vostè preferiria alguna mena d’observatori permanent.

«Anem auscultant el territori en funció de projectes puntuals amb una metodologia molt condicionada pel projecte per al qual fem aquell estudi i sense continuïtat. Llavors sempre estem tornant a començar per al coneixement del territori. Ens hauríem de preguntar si valdria la pena de generar algun mecanisme permanent per auscultar el territori. Tenim exemples que han funcionat: l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, des dels anys vuitanta fa l’enquesta de condicions de vida metropolitana. És molt exhaustiva i fa trenta anys que l’estan fent...hi ha una sèrie històrica i et permet veure l’evolució».

Però aquí, d’estudis n’hem fet per avorrir, en el darrer quart de segle.

«Però fem-ho d’una manera sistemàtica, i al servei de qualsevol projecte que es plantegi, no condicionat per un projecte concret. Sobretot per construir sèries. Amb el tema de la mobilitat hauria estat molt bé, per exemple».

Amb la mobilitat n’hi ha prou per definir-nos com a Àrea Metropolitana?

«Un terç dels treballadors es mouen del seu municipi per treballar, entre els 5 o 6 centrals, Això és un indici de dinàmica metropolitana. Un altre indicador: el mercat de l’habitatge. A més, en 30 Els Pallaresos ha multiplicat per set la seva població, i El Catllar per quatre. Hi ha milers de tarragonins vivint-hi. I on va la gent a divertir-se? A Salou, a Reus? No és tant que vagin aquí o allà com el fet que no els importa, perquè ho veuen com un únic territori. Amb això hi ha matèria suficient com per mirar-nos-ho bé. Hi ha indicis d’àrea metropolitana, i bastant clars. Però la translació d’aquests indicis a una solució de governança....jo crec que hi ha un territori pel mig que encara hem de recórrer, que és identificar millor aquestes dinàmiques, veure exactament com som i llavors, prendre la decisió política».

Quins són els punts febles?

«La densitat urbana, l’existència de grans bosses de territori no urbanitzat. Que està molt bé que no estigui urbanitzat, eh? També tenim realitats urbanes molt complexes. La primera de totes, Tarragona, que ja és en si mateixa una petita àrea metropolitana».

Una geografia infernal.

«És el que hi ha. Quina diferència hi ha entre Bonavista i els Pallaresos a nivell funcional? L’un és un barri, l’altre és un municipi, però és el mateix. L’àrea metropolitana supera els límits del municipi, en molts casos absurds, com la limitació al transport públic o als taxis».

Això podria afrontar-se si hi hagués una entitat metropolitana, que a curt termini no hi serà.

«Ens diuen que no volen crear un ens. Llavors què? Si no hi ha algú que gestioni amb capacitat legal i amb legitimitat democràtica, aleshores estem en aquell exercici, que tampoc és dolent, d’asseure’ns i concertar coses».

Potser és la única manera que ha trobat la política per tirar aquesta idea endavant

«Però que no en diguin àrea metropolitana d’entrada. Generes una falsa expectativa. Això és una àrea metropolitana o una forma de governar? Deixem el concepte “àrea metropolitana” per allò que realment és: un espai delimitat i un òrgan de govern. Potser hi arribarem, però no passaria res si no hi arribem. És més, la governança metropolitana no sempre es tradueix en un ens metropolità. Tinc la sensació que s’ha fixat l’àrea metropolitana com a objectiu i ara es busca donar-li un contingut, i ho hauríem de fer a l’inrevés».

No creu que les eines actuals de gestió s’hagin quedat petites.

«Hi ha molt camí a fer. Una ATM reforçada, per exemple. Això seria fer política metropolitana, o una política de residus global fusionant Sirusa o Secomsa. Una cosa és àrea metropolitana i una altra allò que necessitem aquí. Si a mi em diuen si no estic d’acord en treballar conjuntament aspectes com la mobilitat o l’urbanisme o l’habitatge, hi estic absolutament d’acord. Completament. Ara bé, no necessàriament tractar això d’una manera conjunta vol dir crear una àrea metropolitana. Sempre he estat partidari de no complicar les coses, potser primer caldria aprofitar bé el que tenim».

L’ATM no ha servit per resoldre la mobilitat, per exemple.

«És clar que no. Perquè el 2010 s’aprova inicialment el pla de mobilitat del Camp de Tarragona i, per les raons que siguin, al 2011 es posa en un calaix. I ara, al 2023, hem tornat a començar».

Fa ja dècades que sentim a parlar d’àrea metropolitana.

«I ningú m’ha explicat encara perquè han de ser aquests municipis i perquè se n’han omès d’altres. Com a mínim, per la banda de Reus jo tindria en compte Castellvell i Almoster, que són barris de Reus. I per la banda de Tarragona, El Catllar i Els Pallaresos, que funcionalment són barris de Tarragona. Per la banda industrial, com a mínim hi afegiria La Pobla de Mafumet, El Morell i Perafort».

Amb aquest mapa que dibuixa, Valls encara cau molt lluny.

«Hi ha una herència històrica, de quan es parlava del triangle Tarragona-Reus-Valls, Ho sento molt, però aquest triangle ja no existeix. Valls s’ha quedat despenjat d’això, i no passa res. Valls sobretot ha de mirar cap a Montblanc, que amb el túnel i l’A-27 es pot configurar un eix industrial molt potent, incloent el Pla de Santa Maria i el nou polígon que s’està fent a Alió i Vila-rodona. D’àrees metropolitanes discontínues, no n’ he vist enlloc».