Àngel Xifré: «S’entèn la reticència a un ens metropolità: vol dir cedir competències»

Què pot aportar un organisme metropolità que no es pugui resoldre ja amb els instruments que ja existeixen?

«Estem precisament en aquest punt del debat. Perquè necessitem d’alguna cosa més? En el tema de mobilitat, tothom ho té claríssim. De fet, l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) ja està fent un procés participatiu per a veure què és el que en surt, i tenim una data fixada al cap, que és l’any 2028 quan s’acaben les concessions d’autobusos. Per tant, és el moment de definir aquesta zona. Potser haurem de copiar el model de Barcelona, on hi ha una autoritat metropolitana del transport».

De moment, els principals actors polítics territorials han acordat crear un grup impulsor d’aquesta àrea metropolitana sense pressupost i sense estructura. Però no hi ha cap àrea metropolitana coneguda que no tingui un ens propi. Com es lliga això?

«Correcte. Crec que estem posant les bases del que ha de ser. Hem de definir primer les qüestions que s’han de resoldre».

Comencem per aquí, doncs.

«Primer, l’ordenació urbanística. La Generalitat ja fa temps que hi està treballant. L’altre problema que tothom té present és el de la mobilitat. En aquests moments, en tota aquesta àrea, només el 15% utilitza el transport públic. Per això ja s’han fet passos, per exemple el tramvia del Camp, que ha de permetre passar d’aquest 15% a un 25%. Hi ha també la qüestió de la gestió de residus, amb dues potes territorials molt importants: una és Sirusa, que gestiona els residus urbans de les ciutats més grans però també tenim Secomsa. Es parla també de temes energètics, d’habitatge... Però jo ho centraria en la mobilitat, en el tema urbanístic, i la gestió de residus».

És a dir, una cosa senzilla amb poques competències molt ben definides.

«Sí».

Però el propi grup impulsor parla també d’habitatge, de promoció econòmica, d’energia, d’aigua...

«Encara que no ho sembli, tots els ajuntaments del Camp ja estem mancomunats en qüestions d’aigua, perquè hi ha el Consorci d’Aigües de Tarragona. Portem tres anys de sequera, i no ens està afectant, perquè tenim el CAT. I de vegades apareix l’expressió que no s’han fet els deures....perdoni, però el Camp de Tarragona va fer els deures fa trenta anys!»

Perquè creu que els diferents actors polític que impulsen l’àrea són tan prudents a l’hora de crear un ens metropolità?

«Perquè crear un ens vol dir cedir competències».

Si es vol crear una àrea metropolitana no hi ha més remei que crear aquest ens....

«Correcte. I s’entén aquesta reticència, i s’entén que hi hagi d’haver un procés de maduració, perquè vol dir cedir competències, i cedir recursos econòmics dels impostos de cada ajuntament».

Uns impostos que anirien a parar al veí.

«Si ara es creés una empresa metropolitana del transport vol dir que Tarragona haurà d’aportar recursos i deixar d’actuar amb la seva, i Reus haurà de fer el mateix....i així tots».

Veu el territori preparat per assumir això?

«Pel que fa a la mobilitat, sí. Però per la resta, veig un procés de presa de consciència, i les decisions no es prenen d’avui per demà. Va passar amb l’aigua, va passar amb Sirusa».

Un procés que ara sembla que vagi de debò.

«I potser al final resulta que sorgeixen més reptes dels que he anomenat».

I la Generalitat, pel que diu, no s’hi posarà d’esquena.

«No pots posar-t’hi d’esquena per qüestions polítiques. Els reptes són territorials i són de la gent».

Insisteixo: què en pot treure el ciutadà del Camp de Tarragona de crear una àrea metropolitana, i què podrà fer que no es pugui ara amb els instrument actuals?

«Comparteixo aquesta visió. Potser reformant l’Autoritat Territorial de Mobilitat ja faríem, perquè ara no fa d’ens gestor. Per les brosses és evident que hem de trobar una sinergia entre Sirusa i Secomsa. Per fer un ens gestor has d’explicar bé perquè el fas. Què podràs resoldre que no puguis resoldre ara?»

Un procés històric, un imaginari col.lectiu...

«Però poses una altra administració. A Barcelona, quan es crea l’Àrea Metropolitana es va dissoldre el Consell Comarcal del Barcelonès. Aquí, es pot arribar a dissoldre el consell del Tarragonès?»

Potser toca revisar el mapa comarcal, doncs.

«Bé, és un debat obert, eh? Per exemple és ben difícil que es pugui dissoldre el consell comarcal del Baix Camp, perquè tens realitats com Prades, La Febró, o Capafonts, que no tenen res a veure amb Reus o Cambrils. Tarragona és més compacta, Altafulla i Torredembarra poden tenir un paper dins aquesta àrea metropolitana però, què passa amb els pobles petits?»

Portem dècades amb aquest debat.

«Perquè, probablement, els problemes s’han anat resolent. Els reptes que han anat sortint s’han resolt no amb una paraula perquè, al capdavall, l’àrea metropolitana és com un mantra, sinó actuant com a àrea metropolitana, com a territori».

Creu que s’ha posat el nom abans d’hora.

«I ara tothom ha de caminar cap aquí. Ja ho veurem si cal! Insisteixo: el repte del mobilitat s’ha d’afrontar sí o sí».

I, pel que diu, el que veurem és si la reforma de la mobilitat s’abordarà amb l’actual ATM, amb una reformulada o amb un nou ens.

«Aquí està».