Entrevista
Jaume Folch: «L’accident dels pèl·lets és puntual, però l’efecte ambiental és a llarg termini»
L’investigador de TecnATox i professor de la URV analitza els efectes del vessament de microplàstics a Galícia
Folch apunta que és una afectació més al medi.
És preocupant l’arribada de pèl·lets a les costes septentrionals?
«Aquests pèl·lets són, bàsicament, pel que sembla, de polietilè i tenen una sèrie d’additius. Un d’aquests els estabilitza davant la radiació ultraviolada. Depenent de la quantitat, es diu que a les persones ens podria provocar toxicitat oral o cutània, sobretot a les mucoses delicades, com als ulls. De tota manera, no és el mateix que estiguis dins de la bodega d’un vaixell, on hi ha tones de pèl·lets, a què te’ls trobis a la platja, que la salut de les persones no es veurà tan compromesa. El problema principal no és que ens pugui afectar a les persones, sinó l’afectació afegida a les ja habituals que té el medi litoral i el marí».
Quin impacte poden tenir?
«El primer és que moltes espècies poden ingerir aquests plàstics i són d’interès comercial. Aquests peixos tenen una mida suficient per menjar-se els pèl·lets, que s’acumulen i poden afectar el seu sistema digestiu. Després, si no moren directament, això ho estàs incorporant al teu organisme. Aquests animals sí que poden tenir dificultats i, per tant, tenim un problema ambiental, per les espècies, i econòmic, perquè afecta la seva explotació. L’altra qüestió també és que aquests pèl·lets, a part dels additius que se’ls afegeix de fàbrica, van recollint altres compostos que hi ha mentre naveguen. Pot ser des de metalls pesants fins a compostos orgànics, més o menys tòxics, i tot això s’incorpora a la cadena alimentària. Al final, és un accident puntual, però eliminar tot això és molt complicat».
Ens podem arribar a menjar els pèl·lets?
«És difícil que una persona s’acabi menjant el pèl·let, però és relativament plausible que sí que als aliments d’origen marí puguis trobar d’alguna manera molècules associades al pèl·let i als additius».
El cas és molt mediàtic.
«És un volum molt gran, una extensió geogràfica molt gran, i és més per això que no que les persones hagin de patir. A més, aquests plàstics arriben a la costa, no es biodegraden i no es poden eliminar. Un pèl·let pot estar segles donant tombs pel medi ambient. Si no arriba a la platja i queda soterrat, una vegada i una altra és susceptible de ser assimilat per espècies marines. L’efecte mediambiental és més gran i a llarg termini».
Al Camp de Tarragona ja hi havia precedents.
«Tenim quantitats molt elevades de pèl·lets de manera continuada, sobretot al voltant de la platja de la Pineda, però hi ha una gran diferència: aquí el tenim molt localitzat en una platja i als voltants del Port de Tarragona i a Galícia l’escenari és semblant al del Prestige, perquè era un vaixell que transportava el material, va tenir un accident i el va perdre».
Quins efectes ha tingut en la costa tarragonina?
«Hi ha una contaminació persistent que té la seva afectació. Tenim poques dades perquè s’ha estudiat fa poc i tenim dificultats per quantificar la presència de plàstic i, com que està localitzat, quan hi ha un accident, ràpidament es pot fer alguna cosa, però això no vol dir que el problema dels microplàstics no hi sigui».