Noemí Llauradó: «El Camp de Tarragona ha d’actuar com si fos una ciutat única»

Què pot obtenir el Camp de Tarragona amb una àrea metropolitana que no pugui aconseguir ara mateix amb els instruments de què ja disposa?

«Hi guanyarem en eficiència. En el sentit de que podríem planificar les polítiques públiques amb una visió més global, com a una ciutat única, en algunes qüestions que és evident que s’ha d’anar de la mà diferents municipis que tenen característiques i necessitats a abordar similars. Probablement, també hi guanyarem amb una certa racionalitat de la gestió de segons quines infraestructures i de segons quines problemàtiques. I tenir una visió més de territori que no pas exclusivament de municipi. També hi guanyaríem amb majors recursos per fer aquestes polítiques que creiem que són de territori i que sobrepassen el terme municipal».

Vostè presideix el Grup Impulsor, que és l’embrió de tot plegat.

«La Diputació ha d’escoltar les inquietuds dels municipis més petits, dels d’àmbit rural , però també les de ciutats més grans. I tant Reus com Tarragona, com Vila-seca, Salou, Cambrils, La Canonja, Constantí tenen aquesta inquietud. L’alcalde de Tarragona i l’alcaldessa de Reus em van demanar si la Diputació podia impulsar-ho. Aquest Grup Impulsor marcarà les directrius i els temps de com ha d’anar avançant una futura àrea metropolitana ja no de fet, sinó que ja hauríem de dir més de dret, creant unes comissions que abraçaran aquells reptes que creiem que podem abordar de manera metropolitana».

Què vol dir de manera metropolitana?

«Un espai de diferents municipis que ha d’actuar com una sola ciutat, mutualitzant els recursos i planificant de manera conjunta polítiques públiques o prestant determinats serveis».

És a dir, impostos de Reus que facin cap a Tarragona, i a la inversa.

«Sí. Això hauria de ser així. Però no estem encara en aquest punt. Estem només en la fase de dir els reptes que hem abordar com a àrea metropolitana, i hem creat les comissions de Territori, sobre planificació urbanística però també sobre habitatge o sòl industrial; la de Desenvolupament Econòmic i Social, per abordar en què ens especialitzem i polítiques laborals; la de Sostenibilitat, per parlar de residus, d’aigua o d’energia i la comissió de Mobilitat...»

...que és la qüestió que desperta major consens.

«Perquè és on tots detectem que hi ha més necessitat de que actuem de manera conjunta. A més és un àmbit que té una repercussió molt directa en la ciutadania, ens afecta a totes les persones, per moure’ns per tot arreu i també per millorar la competitivitat del nostre territori. També hem establert que la presidència tingui una agenda institucional, per anar explicant què és el que pretenem allà on creiem que és important que ho coneguin. Començant per la vessant més institucional, anirem a veure el president de la Generalitat».

Ja hi ha data?

«Encara no. També anirem a veure els consellers i conselleres que tinguin relació amb aquestes comissions temàtiques. Anirem a veure la consellera de Territori, al d’ Empresa i Ocupació, al de Drets Socials i al d’Acció Climàtica. Tenim la voluntat de que sigui una cosa àgil i que anem tenint projectes concrets perquè veiem alguns avenços. El més immediat pot ser el de la Mobilitat, perquè ara hi haurà la inversió del Tramcamp. Això ho podem tractar de manera conjunta, respectant l’ autonomia de cada municipi. Podem parlar també de concessions de transport públic, com ens podem vertebrar millor amb transport públic col·lectiu. Aquí segur que haurem de parlar amb l’Autoritat del Territorial de la Mobilitat, que ja existeix».

Com avançarà la feina de les comissions?

«Sembla que no totes les avançaran al mateix ritme. Per exemple, quan hàgim de fer aportacions al Pla Director Urbanístic, es mourà més la comissió de territori. Si sorgeix alguna qüestió pel que fa al tractament de residus, doncs es mourà més la comissió de Sostenibilitat. Si sorgeix alguna oportunitat en termes d’alguna inversió que pugui venir al nostre territori, doncs mourem la desenvolupament econòmic i social. Per tant, no ens limitem ni ens posem cotilles prèvies. Tenim la voluntat de que sigui una cosa àgil i que anem tenint projectes concrets perquè es vegin alguns avenços. Les presidències de cada comissió serà rotatòria, amb torns de sis mesos per als alcaldes del Grup Impulsor, perquè així tots ens hi poguéssim involucrar».

 

Sembla segur que veurem alguna veu que parli en nom de l’àrea metropolitana abans que finalitzi el procés, doncs.

«Correcte. Allò que de vegades s’ha demanat, que hi hagi un lobby....Doncs ara hi ha creat aquest Grup Impulsor, i amb una manera de funcionar que creiem que serà més eficient per abordar els reptes que ens superen com a municipi».

Quins municipis en formaran part?

«Primer hem de fer tot aquest recorregut que hem començat ara. Hem de saber els reptes que volem abordar d’aquesta manera metropolitana. La qüestió dels recursos és important: hi ha d’haver recursos per executar això. I planificar de manera conjunta amb aquesta visió de ciutat única. És a dir, ens hem de treure el barret de cada municipi que hi formi part...encara no sabem quins municipis la conformaran...ara només sabem que hi ha un grup impulsor, i que els que hi són probablement hi acabin sent. Però això s’ampliarà a més municipis, sempre que tingui sentit. Per continu, per densitat demogràfica, pels fluxos econòmics i socials... Això és el que hem començat a treballar. I entre tots hem d’acabar de definir quin hauria de ser l’àmbit territorial d’aquesta àrea metropolitana. I en funció de si pesa més la densitat urbana, el contínuum urbanitzat o el fluxos econòmics i socials, pot tenir una forma o en pot tenir una altra. El que està clar és que tampoc ha de ser una cosa estàtica. No ens hem de posar cotilles».

Hi ha veus que no creuen necessari crear un ens metropolità...

«El que estem dient és que aquesta àrea metropolitana ha de tenir personalitat jurídica i disposar de recursos. Això vol dir crear un ens local diferent, nou, i això t’ho permet la llei. De fet és com està constituïda Barcelona. Però més enllà del de Barcelona hi ha diferents models que podríem observar i decidir quin és el que ens encaixa. No necessàriament hem de crear un altre ens supralocal, sinó que hi ha altres models, com agències o consorcis».

Prefereix tendir cap un ens petit o gran?

«No sé què passarà, depèn del Grup Impulsor. Però crec que les coses, començant poc a poc, acaben funcionant millor. Per tant, no hem de partir d’un projecte molt macro sinó que hem de començar amb alguna de les polítiques que creiem que siguin prioritàries».

Per exemple, la mobilitat...Podem fixar un calendari?

«Estaria bé que no ho allarguéssim excessivament. Amb l’àrea metropolitana hi ha hagut moltes expectatives i, com que no ha acabat de quallar, també s’han generat frustracions. Estem parlant de pocs anys. En temes de mobilitat, no anirà més enllà de 2030. Però que el calendari no ens limiti».

No és el primer cop que el Camp de Tarragona inicia aquest camí. Perquè creu que aquest cop tindrà èxit?

«Veig el conjunt de les administracions alineades. La Diputació, els municipis, els consells comarcals...fins i tot n’està al cas l’Estat a través de la subdelegació del Govern. Hi ha una alineació d’administracions, que actualment estan dirigides per colors polítics diferents, i això crec que és important. I, d’altra banda, el context en què això sorgeix: un context d’oportunitats, finestres que s’obren en àmbits necessaris, com la mobilitat. De la necessitat n’hem de fer virtut. No sé si en les altres ocasions que s’ha intentat quelcom similar hi havia aquestes oportunitats sobrevolant el territori. També som una generació de polítics diferent...»

Hi ha veus que critiquen que s’hagi estès l’ús del nom d’àrea metropolitana abans de dotar-la de contingut.

«Aquest espai existeix, i implica que els municipis que hi ha al voltant s’hi relacionen amb una certa intensitat. Ara hem de determinar amb quina intensitat s’hi relacionen, en quines direccions, en quins àmbits... Però aquest espai s’ha de dir àrea metropolitana. Una altra cosa és que la governança encara no la tinguem definida».

Tampoc tenim definit encara el nom....

«Li podem posar el nom que convingui. Nosaltres, al Grup Impulsor, li hem dit de l’ àrea metropolitana del Camp de Tarragona».

Un nom que ja marca una tendència. Està prou madur el territori per arribar a tot això? Perquè això vol dir que els ajuntaments hauran de fer cessions.

«Efectivament, això vol dir cessions. Com fan també cessions els estats a la Unió Europea. Els vuit municipis que hem fet aquest pas, no l’hauríem fet si no haguéssim tingut aquest grau de maduresa. A mesura que s’hagi d’anar avançant i fent aquestes cessions, i decidir que haurem de fer aportacions per tal de fer aquestes polítiques que no necessàriament cauran al teu terme municipal sinó en aquest terme més ampli que és el de la ciutat única, haurem de veure en quin moment hi ha la maduresa per fer-ho. Per això no ens podem aventurar a dir que això estarà fet en deu anys. Dependrà de quan veiem clar que cal aportar recursos, que cal crear alguna cosa amb personalitat jurídica....i això ha de ser consensuat».

Consensuat, o unànime?

«Unànime».