«No serà una rèplica de Barcelona»

Els impulsors de l’àrea metropolitana es debaten entre el consens generalitzat per crear una xarxa de transport públic eficient i el rebuig frontal que despertaria la creació d’un nou organisme polític clàssic. Entre la necessària governança i lideratge que implica un projecte disruptiu com aquest i el pànic a que la ciutadania ho percebi com una nova ‘repartidora’, fent servir una expressió clàssica de la vella política. 

Els principals alcaldes impulsors no volen ni sentir a parlar de crear cap organisme polític sense que la ciutadania observi clarament que ja està rebent serveis. Ras i curt: ja sigui una empresa pública, un consorci, una agència o una fundació, l’estructura inicial de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona s’assemblarà molt més a una fusió de les empreses municipals de transport de Tarragona i de Reus que no pas a un consell comarcal.

Més enllà, en una fase posterior, tots els escenaris estan oberts. Ningú descarta que fins i tot es faci necessària una llei al Parlament perquè doni cobertura jurídica a algun ens que dirigeixi políticament i amb visió estratègica global el conjunt dels serveis metropolitans. Una llei com la de 2010, que va donar el tret de sortida a l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), una fusió de tres organismes diferents -Mancomunitat de Municipis, Entitat del Medi Ambient i Entitat Metropolitana del Transport- que rep directament impostos dels 36 municipis que el formen -a través de l’Impost de Béns Immobles- i que presta infinitat de serveis globals, com ara la gestió de les platges o de la xarxa de parcs i jardins, per exemple.

«No hem copiat res, perquè encara no hem determinat quina forma adoptarem», assenyala la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó (ERC), que planteja obertament l’opció de constituir d’inici algun ens tècnic amb competències concretes. I totes les mirades apunten cap a la gestió de la mobilitat, perquè hi ha en marxa la construcció del tramvia del Camp de Tarragona, l’anomenat Tramcamp, al mateix temps que s’esgota la concessió d’autobús actual, que finalitza l’any 2028. De fet, allò que s’anomena ‘governança’ forma part del rovell de l’ou dels treballs tècnics en marxa, que tant han de servir per acotar les accions prioritàries com la manera com es decideix, es finança i es lidera políticament tot plegat. 

«La modalitat per tal que això tingui personalitat jurídica no necessàriament significa crear un nou ens entès com un nou ens local, però sí que és cert que haurà de tenir personalitat jurídica per tenir unes competències, tenir uns recursos i poder-ho executar», assenyala la presidenta provincial, i afegeix que la qüestió d’un organisme de nova creació «s’ha posat sobre la taula, però no es veu que sigui una qüestió immediata sinó que serà conseqüència d’aquests treballs previs que faran les comissions. És a dir, la forma que finalment acabi adoptant la nostra àrea metropolitana del Camp de Tarragona serà la conseqüència última». Primer el què, després del com.

Ara bé, hi ha altres derivades de tot plegat. Nou anys després de la creació de l’AMB, el Consell Comarcal del Barcelonès va dissoldre’s. El nou ens metropolità, que integrava la totalitat dels municipis del Barcelonès, el feia absolutament prescindible. I així va ser: les seves competències van anar a parar majoritàriament a l’AMB ara fa 5 anys. Al Camp de Tarragona la situació no arribarà a ser tant evident: bona part dels municipis tant del Tarragonès com del Baix Camp no formen part de la realitat metropolitana.