Joan Alginet: «Que Tarragona tingui alternatives a l’aigua de l’Ebre la reforça com a idea metropolitana»

Sense el minitrasvassament no existiria el Camp de Tarragona com el coneixem ara.

«L’aigua ha ajudat el Camp de Tarragona, li ha permés un desenvolupament industrial que és referent a nivell mundial, que genera riquesa. Ostres, plantegem-nos una futura àrea metropolitana en base garantir l’aigua! La dessalinitzadora del Foix, també pot donar garanties de subministrament als municipis de la zona nord del Camp de Tarragona i el Penedès. Perquè si hi ha un problema a la canonada del CAT a l’Hospitalet de l’Infant, Cunit es queda sense aigua».

Què planteja exactament?

«Que l’aigua vingui de l’Ebre, d’una dessalinitzadora al Camp de Tarragona i una altra al Foix. Això donaria fortalesa de subministrament no només a la zona costanera, sinó a zones d’interior com el Priorat. Amb aquests instruments podríem connectar tots els municipis de la demarcació a una xarxa amb garanties a través de la regeneració, de la dessalinització i amb un complement cada cop menor d’aigua de l’Ebre».

Però aquesta dessalinitzadora al Camp de Tarragona que planteja no passa de ser una idea i prou, de moment.

«Però fixi’s... Ja comença a aparèixer. I és important que en parlin actors principals de la vida política del Camp de Tarragona, com el delegat del govern o el president del Port. La dessalinitzadora és necessària, perquè la xarxa porta associats uns riscos. Tenim el 80% del consum a 80% kilòmetres de la captació i això és una anomalia».

La directiva europea d’aigües avui no ho permetria.

«Exacte. És una infraestructura complexa, que genera un esforç de manteniment i d’inversió important. Ja té 35 anys de vida útil i no hem de deixar aparcat el tema de la substitució de parts estructurals de la xarxa. Hi ha la sensació que aquesta canonada durarà sempre, però la vida útil prevista eren 70 anys i ja hem tingut dos episodis en què ha mostrat la seva debilitat».

I aquesta transformació de model es pot gestar dins al propi CAT o s’hauria de fer en un altre organisme?

«Aquesta pregunta és important. Part de l’èxit del CAT és que es va crear per una necessitat concreta i s’hi ha dedicat estrictament. Nosaltres tenim una llei que parla claríssimament de quina és la nostra tasca. Però tots els pactes i tots els models són actualitzables i, d’alguna manera, el CAT crec que pot participar. Això segurament comportaria una actualització dels estatuts i les concessions. I quin actor al territori podria gestionar una dessalinitzadora? Quan se’n planteja d’una al Foix, l’ACA li encomana a ATLL, perquè és el seu gestor a la zona. Tindria sentit que al Camp de Tarragona ho fes el Consorci d’Aigües de Tarragona».

Els impulsors de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona plantegen precisament abordar conjuntament la qüestió de l’aigua .

«Jo crec que el CAT hi ha de ser. Perquè, si només ens centrem en l’Ebre no aconseguirem la reversió. D’alguna manera, participant en la gestió de models i d’instruments que permetin reduir la dependència d’aigua de l’Ebre, ho podrem aconseguir».

Què pot aportar el CAT?

«Tenim el coneixement, tenim la infraestructura, tenim la logística, el nostre model de gestió és de referència al món industrial, i el podem posar al servei de la societat del Camp de Tarragona. El Camp té una ebredependència que ha de superar, en defensa pròpia. Hi ha agents importants al territori que hem d’anar de la mà, que hem de formar part d’aquest model, a través dels propis ajuntaments, de la Generalitat, de l’Agència Catalana de l’Aigua i del CAT».

Qui ho hauria de liderar?

«Nosaltres hi som i hi volem ser però el lideratge l’ha de tenir el món local. El CAT té la infraestructura, i té la visió global. Però també hi té molt a dir la part industrial, a través d’Aitasa, també els grans consumidors de la zona, que són els ajuntaments de Reus i Tarragona... Hem de fer un model que crec que hauria de ser d’innovació absoluta, perquè això té un impacte directe tant sobre la gestió d’un bé escàs com sobre el model d’equilibri territorial. És a dir, que Tarragona tingui vies alternatives a l’Ebre, la reforça com a idea metropolitana i li dona una perspectiva de futur i d’oportunitats. Ara està limitada».

Perquè depèn gairebé exclusivament de l’Ebre.

«I la infraestructura té una vida útil determinada i té un punt crític per la seva pròpia tipologia i perquè té el recurs allunyat. Jo crec que qualsevol país o ciutat vol l’aigua com més a prop millor. Quan s’està plantejat aquest debat territorial, i és legítim que les conurbacions decideixin mancomunar serveis i esforços i traçar polítiques comunes....l’aigua és un element vertebrador clau. Sense aigua no hi ha regió metropolitana».

Amb l’aigua, que políticament ha estat un tema tant visceral, creu que és possible aquesta planificació amb tants actors en joc?

«La sequera, i aquesta possiblement no és de les pitjors que vindran, ens farà veure la realitat d’una altra manera. No hi ha un pa B, o ens entenem, o els governs de Catalunya planifiquen accions per les properes dècades, o serem una societat que no tindrà futur».