El camp de Tarragona i l'Ebre necessiten 2.000 infermeres més per a cobrir el servei

Falten unes 2.000 professionals per a cobrir el servei d'infermeria a la demarcació de Tarragona. Així, ho ha afirmat la vicepresidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA), Núria Illamola, en una entrevista a l'ACN. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, facilitades per Illamola, la ràtio actual és de 524 infermeres per 100.000 habitants a les comarques tarragonines i ebrenques mentre que la mitjana europea se situa en 827. Després de l'acord per desconvocar la vaga indefinida, des de l'ens segueixen reclamant que se'ls reconegui administrativament la categoria de graduades. També demanen més incentius per revertir el poc personal a les zones rurals del Priorat. Terra Alta o la Conca de Barberà.

La demarcació de Tarragona és la segona àrea de Catalunya amb la ràtio d'infermeres més elevada per cada 100.000 habitants, després de la de Barcelona. Tot i aquestes xifres, la vicepresidenta de CODITA assegura que falten unes 2.000 professionals per donar un servei assistencial de qualitat al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. «Estem bastant per baix a Tarragona, tenim unes 100 infermeres menys per cada 100.000 habitants», assevera.

La manca de personal se li suma, a més, al fet que en els pròxims cinc anys es jubilarà el 8% de la plantilla. «Tindrem encara menys personal d'infermeria», lamenta. Illamola sosté que és especialment preocupant la situació de les infermeres especialistes, sobretot, remarca, de les llevadores. «El relleu generacional està molt més acusat perquè no deixen de ser especialistes que necessiten una formació prèvia, independent del grau, amb una residència de dos anys. Les places que s'ofereixen per a llevadores són baixes», afegeix.

Més incentius per cobrir les zones rurals

A banda de la problemàtica de les especialistes, les zones rurals de les comarques tarragonines i ebrenques també pateixen la «carència» de personal. Es tracta de les àrees al voltant de municipis com Cornudella de Montsant, Falset, Montblanc, Camarles o les Cases d'Alcanar. «Normalment, tenen un pacient més envellit, crònic complex, que necessita molt de seguiment d'infermeria; les infermeres fem un seguiment del pacient crònic complex, gairebé des de l'atenció primària, que és una de les nostres màximes funcions», assenyala la vicepresidenta del Col·legi.

A més, destaca, que a les Terres de l'Ebre la problemàtica «s'agreuja». «Moltes d'aquestes infermeres no treballen només en un Centre d'Atenció Primària (CAP), com podria ser el del Perelló, sinó que s'han de desplaçar a diversos CAP per poder assumir aquesta deficiència d'infermeres en l'àmbit rural», indica. Davant d'aquesta problemàtica, Illamolla considera que el Departament de Salut hauria d'ampliar els incentius per fer les zones rurals més atractives.

«En el tercer conveni s'ha contemplat que hi hagi un premi, una motivació extra de caràcter econòmic per a aquestes zones rurals, però independentment d'això, crec que s'haurien de buscar altres estratègies», afirma. Uns incentius que podrien passar, diu, des d'oferir un habitatge, una millor conciliació familiar o bé un increment salarial.

Reclassificació de la categoria

El passat 25 de gener, el sindicat Infermeres de Catalunya va arribar a un acord amb el Departament de Salut per desconvocar la vaga indefinida, iniciada el desembre de l'any passat. Tot i que es va posar fi a la vaga, no es va assolir la fita del reconeixement professional i econòmic de l'A1. Ara mateix, les infermeres es troben en la categoria A2, malgrat que des de fa anys són graduades i no diplomades. La reclassificació formal depèn del Ministeri. Amb tot, fins que no arribi aquesta homologació, reclamen al Govern un complement salarial d'entre 400 i 600 euros.

Des del Col·legi recorden que fa molts anys que lluiten per a aconseguir la reclassificació de la categoria i, per això, assenyalen que continuaran reclamant que se'ls reconegui administrativament que són graduades. «Falta un reconeixement institucional, amb el tercer acord hi teníem esperances i no hem tingut el reconeixement que esperàvem; cada vegada adquirim més competències i aquestes estan justificades perquè a partir de la implantació de Bolonya som infermeres graduades», sosté Illamolla.

També critica que les oposicions de l'Institut Català de la Salut (ICS) no es facin segons l'especialitat: «una infermera es considera una infermera generalista que val per a l'atenció primària, pediatria o una unitat mental, quan aquestes especialitats al Ministeri les tenim reconegudes, però no en l'àmbit administratiu», insisteix. Paral·lelament, defensa que des del col·legi treballen tant pels professionals del sector públic com del privat amb l'objectiu d'assolir millores en l'àmbit de la professió. «Tot el que sigui millores laborals per a les infermeres sempre ho valorarem positiu, però s'ha de diferenciar el treball del col·legi professional amb el del sindicat», comenta en referència a les reivindicacions sindicals obtingudes.

«No volem substituir els metges»

La responsable també remarca que duen a terme tasques que no tenen reconegudes, malgrat tenir les competències per fer-les. A tall d'exemple, explica, que poden fer seguiments de baixes laborals o bé prescriure productes sanitaris que no estan subjectes a prescripció mèdica. «Tenim competència tant per fer atenció a pacient crònic com a pacient agut. No crec que estiguem fent res del que no ens toca fer, sinó que el que fem no ho tenim prou reconegut; això no vol dir que haguem de substituir el metge», sosté. Per això, considera que és necessària una remodelació de totes les categories laborals.

«Crec que els metges i les infermeres hem de deixar de fer unes tasques que podem delegar, les tècniques auxiliars d'infermeria n'han d'adquirir altres dins de les seves competències; i optimitzar totes aquestes categories al màxim per cobrir aquesta manca de professionals que tenim», assegura Illamolla. I afegeix que és una qüestió de donar «valor a cada professional». Finalment, lamenta el greuge que suposa que el personal d'infermeria tingui poca representació en els càrrecs directius de l'ICS.

«Nosaltres som figures cabdals, quan el conseller Balcells va proposar una taula bilateral entre el Departament de Salut i el sistema sanitari, i es va cridar a totes les professions facultatives i a nosaltres no, ens vam sentir ofeses, se'ns exclou i aquesta exclusió també la veiem reflectida en què teníem figures que han treballat molt i molt bé, com la Yolanda Lejardi o Montse Gea, i ja no hi són», denuncia Illamolla. Per la qual cosa, reclama que hi hagi més infermeres en àmbits de responsabilitat.