El Camp de Tarragona camina cap a una mobilitat única però...Qui ho paga?

«Tarragona ciutat és la principal generadora de mobilitat», subratlla l’ex regidor d’Hisenda de Tarragona entre 2019 i 2023, Jordi Fortuny (ERC). De fet, els viatges anuals són gairebé 5 cops més nombrosos a Tarragona que a Reus, i la diferència de pressupost anual guarda una proporció similar.

Més enllà dels acords i la voluntat política, Fortuny fa aterrar la qüestió del Camp de Tarragona a la concreció del detall: «Hem d’anar a una mobilitat única per al conjunt del Camp de Tarragona, però qui pagarà la festa?», es pregunta retòricament. «Si s’ha de pagar per població surt perdent Reus, si el criteri és el nombre d’usuaris, surt perdent Tarragona» assenyala. 

Malgrat tot, i tenint en compte que el sistema proposat pels impulsors de l’Àrea Metropolitana manté de moment a porta tancada el debat dels detalls, el també representant de Tarragona a l’AMT en el període 2019-2023 es mostra «optimista». La Generalitat, assegura, podria acabar fent-se càrrec del 50% dels recursos, i els municipis mancomunats es repartirien la resta.

El cost de tot plegat, de fet, és un dels arguments que podrien esgrimir els contraris a una unió supramunicipal. Un cost ineludible, perquè «qualsevol canvi vol dir inversions, i inversions decidides», defensa el director del departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, Aaron Gutiérrez, que veu factible però extremament complexa la tasca de crear un sistema «sostenible» de transport públic. 

Gutiérrez sosté que el Camp de Tarragona justeja pel que fa a massa crítica, que té una població molt disseminada, que no hi ha una única autoritat amb visió territorial i, a sobre, que existeix una estacionalitat peregrina de la mà del turisme que fa que la demanda de transport públic canviï com un mitjó en funció de si parlem del mes d’agost o de febrer. «Hauríem de tenir dos sistemes, perquè la demanda es multiplica per vuit a l’estiu», sosté. 

I encara més. Adverteix que la situació urbanística territorial actual, herència de dècades en les que «s’ha planificat al voltant de l’automòbil» fa molt difícil que qualsevol sistema de transport públic «pugui ser competitiu» respecte tant als temps de viatge que ofereixen autovies i autopistes com als hàbits adquirits pels habitants de l’àrea, una de les que tradicionalment disposa de més cotxes per habitant i una de les regions de l’Estat on s’ha incrementat més la proporció de cotxes per cada 1.000 habitants en la darrera dècada. «Al nostre campus, sense anar més lluny, mai s’esgota l’aparcament i és gratuït », diu l’investigador. Ho hem posat tot tant fàcil per al cotxe que a veure qui ho canvia, això.

«Ho podem fer millor, però ho tenim molt difícil», rebla Gutiérrez, i assenyala com a millora relativament fàcil d’aconseguir -i barata- la creació de carrils per a que hi circulin específicament els autobusos a les vies interurbanes. Tant ell com Fortuny coincideixen en la revolució que suposarà l’entrada en funcionament del tramvia, el Tramcamp. Pel republicà serà molt més que un mitjà de transport. 

«Serà l’element que identificarà el Camp de Tarragona», diu. Com el mapa de transport metropolità de Barcelona, o el metro de Londres. Un símbol compartit, diu. Una i grega entre Cambrils, Tarragona i Reus, amb Vila-seca i Salou al mig que estarà operatiu a partir de 2028, el mateix any que acaba l’actual concessió de transport interurbà.

La clau de tot plegat, tant per Fortuny com per Gutiérrez, és la planificació d’un sistema ‘capil·lar» que connecti les parades del Tramcamp amb els principals nuclis generadors de mobilitat. «No hem de cometre l’error d’anar de l’estació d’autobusos de Tarragona a l’estació d’autobusos de Reus», defensa qui va ser responsable de l’EMT durant l’anterior mandat municipal. 

«Per la mobilitat d’aquesta ciutat única m’interessa que un noi de Cambrils pugi al tramvia i arribi al campus Sescelades» defensa Fortuny, que subratlla que per l’èxit del transport metropolità serà determinant l’encert en les parades. Hospitals, campus de la URV, centres comercials... «El Tramcamp, quan estigui totalment desplegat ho canvia tot», diu.

El tramvia de moment només existeix als plànols, però ja ha canviat un factor determinant: els actors principals del Camp de Tarragona semblen disposats –per fi– a agafar les regnes del territori i decidir des d’aquí com es planifica estratègicament la mobilitat d’aquí. I això té un perill: quan sigui així, ja ningú podrà mai més tirar pilotes fora i culpar de les pròpies mancances ni Barcelona, ni tampoc Madrid.