Els agents socials reclamen «anar per feina» més enllà de la bona predisposició política

«Estem una mica desgavellats, no avancem. Per fer 30 kilòmetres de l’A-27 hem estat 30 anys», diu el secretari general de la UGT a Tarragona, Joan Llort. La seva homòloga a CCOO, Mercè Puig, es mostra convençuda de que un Camp de Tarragona políticament «fort» i amb perspectiva global pot generar més riquesa i, per tant, més ocupació.

No hi ha dissidència en el què. També les cambres de comerç de Reus i Tarragona veuen amb expectació el procés obert per mancomunar polítiques als principals municipis del Tarragonès i el Baix Camp. «Hem de deixar les baralles de campanar que hem tingut fins ara», diu la tarragonina Laura Roigé. «Seria importantíssim anar per feina», afegeix el president de la Cambra de Comerç Reus, Mario Basora.

El problema són els detalls, les concrecions. De moment, el plat es cou a foc lent i a porta tancada als despatxos de la Diputació de Tarragona, que dona aixopluc a Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Vila-seca, La Canonja i Constantí. Juntament amb Valls, integren l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. 

La classe política no ha cridat ni a sindicats ni empresaris –«suposo que algun cop ens consultaran», lamenta Llort–, ni tampoc a d’altres agents que sí que van formar part d’anteriors intents de mancomunar polítiques. «Que s’uneixi la zona central del Camp és més fàcil, per alguna cosa s’ha de començar», argumenta Puig que, també com Llort, voldrien veure «resultats visibles». 

«Ja hauríem d’estar preparant el concurs per al transport d’autobús», diu el sindicalista. L’actual concessió caduca en 4 anys i la tasca es preveu més complexa que mai tant per l’entrada en funcionament del tramvia o de la futura estació intermodal de Vila-seca -que s’haurà de batejar- com per l’anunciada voluntat política a banda i banda de la T-11 d’avançar cap a un sistema de transport d’autobús similar al de l’àrea metropolitana de Barcelona. 

Un únic mapa de transport, un sistema únic d’autobús....i una autoritat supramunicipal que ho governi. A banda de la problemàtica del transport públic, la sindicalista és del parer que un Camp de Tarragona amb més pes polític seria capaç d’atraure inversions més rellevants. «Anomenar-nos Àrea Metropolitana ens empodera», sosté, i afegeix que fins i tot la ciutadania podria acceptar un increment d’impostos sempre i quan la contrapartida en prestació de serveis fos evident.

Aquesta és potser la principal dificultat: el finançament. Ja sigui la creació d’un nou ens –amb pressupost, personal i direcció política– o l’expansió d’empreses municipals ja existents, la certesa és que no són els millors temps per augmentar la despesa pública municipal a les principals places tarragonines. «Ja hauríem d’estar fent coses», reivindica Joan Llort, que posa com a exemple la creació de carrils específics d’autobús a les principals carreteres. 

El seu lament és compartit arreu dels sectors econòmics i socials: «ens quedem amb promeses, com l’autovia que ens van prometre per arribar a l’estació de l’AVE, i en les promeses ens quedem», recorda. «Jo sóc optimista de mena i veig que tenim molts números perquè ara això surti bé», contraposa la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé. L’A-27 ha trigat dècades en fer-se realitat, però un altre exemple de retard l’hem vist aquesta setmana: el ministeri de Transports ha tret a exposició pública l’estació de Vila-seca. Fa ja 20 anys que l’estació intermodal és sobre la taula.