La gestió de les grans infraestructures
La limitada incidència local en l’aeroport contrasta amb un port en «simbiosi» amb el territori
Les cambres de comerç impulsen un pla estratègic per fer aflorar entre els empresaris la demanda de vols per mercaderies
Imatge de l'aeroport de Reus.
«AENA és qui decideix el que li sembla, a l’aeroport caldria una mena de Consell d’administració com al Port». Són paraules de la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, molt crítica amb l’escassa capacitat d’influència local, centrada en la promoció i captació de nous vols a través de la Taula Estratègica de l’Aeroport. «Són les eines que tenim», defensa el president del Patronat de Turisme de la Diputació, Carles Brull, convençut de la capacitat de millora de l’aeroport amb la gestió actual tot i que anhelaria un traspàs de l’Estat a la Generalitat.
Reus ha superat enguany el milió de viatgers, però Brull veu a l’abast la xifra de 1,2 i, amb més recursos, apunta als 2,5 milions de passatgers per als quals està dimensionada la infraestructura, tot i que per aquest sal caldria aconseguir allargar la temporada turística.
Tot i aquesta promoció -que han de fer els agents del territori perquè AENA no la fa-, la capacitat d’incidir en l’operativa és nul·la. «No tenim cap incidència» en la gestió de l’aeroport, lamenta el delegat de la Generalitat, Àngel Xifré.
Com a exemple de descoordinació entre la direcció aeroportuària i les necessitats del territori, Xifré explica que els alumnes del Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA) de Reus han de desplaçar-se a Lleida a fer pràctiques perquè ningú pot atendre’ls des de la torre de control.
Malgrat tot, les cambres de comerç volen impulsar un pla estratègic, sobretot per fer aflorar entre els empresaris la demanda de vols de mercaderies que, si cadascú anés per separat, no resultaria rendible. «De demanda n’hi ha, però cal endreçar-la», sosté el president de la cambra de Reus, Mario Basora.
El sector turístic, a més a més, empeny també cap a una gestió aeroportuària més participada pel territori. La presidenta de la FEHT, Berta Cabré, recorda que la col·laboració público-privada va fer arribar a màxims de passatgers l’aeroport ara fa dues dècades i creu que «seria un bon camí» que es dediquéssin esforços també al ciutadà del territori.
Al port, les coses són diferents. Hi ha hagut 3 presidents -nomenats per la Generalitat- en els darrers 6 anys, i el de Tarragona es manté com el port líder de la Mediterrània en cereals i en volum total de mercaderies transportades és en posició no de Champions però sí d’Europa League en el rànking de ports de l’Estat.
«L’Autoritat Portuària és un reflex de la relació del port amb les administracions i la representació social de l’àrea metropolitana de Tarragona. Podríem parlar d’una relació simbiòtica», sosté el seu president, Saül Garreta, que veu el port com un actor determinant a nivell de planificació territorial.
Per poder treure les mercaderies de les vies del tren que travessen les poblacions costaneres i derivar-les per l’interior, sense anar més lluny, que és una forta reivindicació territorial. «El port va com un ‘tret’», resumeix des de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé.
La part crítica la posa Cabré: «El port té molts focus, i el turístic no és el principal», replica la representant d’un sector que aprecia els avenços en la promoció de creuers que ha fet en els darrers anys, però creu que encara hi ha molt camp per córrer.