La Conca de Barberà i l’Alt Camp acullen el 86% dels projectes solars al territori

La instal·lació de plantes solars fotovoltaiques és molt desigual entre comarques al Camp de Tarragona. El 46% d’aquests projectes es troben a l’Alt Camp, mentre que el 40% els acull la Conca de Barberà. El Tarragonès i el Baix Camp aixopluguen el 8 i el 6% respectivament, mentre que no hi ha cap a la comarca del Priorat, segons dades de la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona (CTUT). «Hi ha un desequilibri territorial perquè els promotors busquen terrenys barats, sobretot en municipis petits, amb població envellida, on confien obtenir un millor acolliment», explica Sergi Saladié, membre del grup de recerca GRATET, professor del Departament de Geografia a la URV i membre de la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.

Gairebé 1.000 Ha a l’Alt Camp i a la Conca de Barberà estan en tramitació per a instal·lar-hi projectes d’energia solar. El Baix Camp i el Tarragonès en sumen unes 135 Ha. «Fa 20 anys hi va haver una gran explosió al sector, però ara s’ha entrat en una fase de desacceleració i de debat entre els mateixos fabricants», apunta Saladié. Aquesta situació es deu, d’una banda, a l’encariment dels productes, que ha provocat problemes financers als fabricants dels equipaments. De l’altra, per la baixada en la demanda elèctrica. «Els instal·ladors s’adonen que moltes hores ara s’estan pagant a 0 euros i que tardaran molts més anys a amortitzar la inversió inicial», diu Saladié. «Molts cops, els hi obliguen a aturar la seva activitat perquè no hi ha cabuda a la xarxa elèctrica. No hi ha prou demanda. Les nuclears no s’aturen mai i no hi ha espai per a tothom», conclou el professor. El que Saladié denomina com «canibalització del sistema».

No hi ha prou demanda

Per aquests motius, els projectes de grans plantes solars estan «bastant parats» i les instal·lacions més petites, de les denominades comunitats energètiques, cada cop agafen més embranzida.

Aquest escenari s’evidencia amb els projectes que recentment s’han engegat o aturat al Camp de Tarragona. Grans infraestructures, com el parc solar Perafort Mapesol 1, amb més de 70.000 panells fotovoltaics als termes municipals d’Alcover, el Milà i la Masó, no són autoritzades. El parc solar previst a la zona de Bellisens a Reus, de 39,5 Ha, també s’ha desistit. A la contra, projectes més menuts, com dos a Riudoms de 3,15 i 6,1 Ha, han estat aprovats. O a la Selva del Camp, on el projecte Mas Colom, que preveu 6.448 panells fotovoltaics, ha rebut el vistiplau de la CTUT.

«Es veuen molts projectes maldestres, de promotors amb capital internacional que no coneixen el territori», rebla Saladié. En aquest sentit, l’expert no creu que el procediment burocràtic per engegar aquesta mena de projectes sigui tendenciós, sinó que no hi ha un pla territorial d’ordenació de renovables. «No s’està aplicant la Llei de Canvi Climàtic, de l’any 2021, que exposa que s’han de determinar uns criteris de repartiment territorial. En canvi, es va tramitant projecte per projecte», sentencia Saladié. Els promotors han d’esperar a la resolució dels Departaments d’Urbanisme i Acció Climàtica. «S’haurien d’establir unes quotes comarcals i habilitar certes zones per alleugerir la burocràcia i no anar fent modificacions puntuals d’urbanisme», diu l’investigador.

L’eòlica, encara més dispar

Els comportaments dels agents involucrats a l’energia fotovoltaica es poden extrapolar als implicats en l’energia eòlica. Territorialment, la Conca de Barberà té a la seva comarca el 79% dels projectes eòlics, amb 78 aerogeneradors en servei i 11 més en tramitació. El total de les instal·lacions tindrien una potència de 218 MW. Al Tarragonès, no hi ha cap parc eòlic.

Saladié exposa que cada cop «hi ha més ajuntaments que no veuen tan clar aquestes estructures». «Comencen a pensar que, per 50.000 euros a l’any d’IBI, potser no em surt a compte», apunta l’investigador. Entre els projectes eòlics en tramitació, destaca el parc eòlic de Trucafort, que busca una repotenciació amb 9 nous aerogeneradors, amb una potència de 29,85 MW. «Es tracta de buscar l’equilibri entre l’ocupació del sòl i l’impacte visual i paisatgístic», exposa Saladié. El professor afirma que els molins petits, a la llarga, poden ser més pràctics que les instal·lacions més grans. «Els primers molins eren petits, sense estar en una cadena de muntanya i que no arriben al megawatt, però que funcionen tot l’any perquè no necessiten un règim de vent molt alt. En canvi, com més grans, més vents de ponent o de mestral necessiten per a rutllar», sentencia Saladié.

El professor indica que s’han quantificat uns 74 ajuntaments que no estan d’acord amb la quantitat d’aquesta mena de projectes i que volen més autonomia a l’hora de decidir. «El 80% dels municipis amb aerogeneradors han perdut població. Això demostra que els promotors no han aportat tot allò que es pensava, sobretot pel que fa als llocs de treball», apunta Saladié.

De cara al futur, l’expert creu que l’autoconsum serà la via més pràctica. «Els grans projectes ja no tindran cabuda. Hi ha un filó obert molt interessant amb l’autoconsum i les comunitats energètiques, tot i que s’han de desenvolupar jurídicament», opina Saladié. Actualment, al Tarragonès hi ha 150 equips d’autoconsum fotovoltaic per cada 10.000 habitants, i al Baix Camp, la ràtio és de 174. «Tens un rendiment automàtic, des del primer dia tens benefici», conclou l’investigador. 

Un projecte repartit en set municipis

Paradís Solar. Aquest és el nom que rep un projecte de plaques fotovoltaiques al Camp de Tarragona que s’instal·laria en set municipis diferents. La iniciativa, en tramitació, es dividiria en dotze àmbits discontinus en diferents espais dels termes municipals de Renau, el Catllar, Nulles, Vallmoll, la Secuita, els Garidells i Perafort. Les plaques solars ocuparien 49,68 Ha en total, amb una potència nominal de 25 MW. El promotor apunta que la inversió seria d’uns 4 milions d’euros i busca coinversors al territori. El projecte fotovoltaic preveu una línia soterrada fins a una nova subestació com a forma d’evacuació. De moment, la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha acordat emetre un informe desfavorable. Els projectes superiors a 5 MW, han d’acreditar per llei haver presentat una oferta de participació local.