Agustí Serra: «Tarragona assolirà abans la visió conjunta de territori que l’àrea metropolitana de Barcelona»

Veu algun paral·lelisme entre els processos metropolitans de Barcelona i de Tarragona?

«Vull pensar que aquesta visió del territori com un tot serà molt més eficient al Camp de Tarragona. Tot i començar molt més tard, s’assolirà abans que al conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona».

De debó?

«No és fàcil crear una governança metropolitana. Tenim l’experiència de Barcelona i, des del punt de vista urbanístic encara hi ha moltes coses a resoldre. Falten visions compartides. Per exemple, quan Barcelona regula una cosa tan important com és la limitació d’usos turístics, això té un efecte totalment contrari a la conurbació de la ciutat. Això és perquè aquesta visió de conjunt no acaba de funcionar del tot i, per tant, encara s’ha de madurar molt».

A Tarragona encara no hem ni començat...

«Però fixi’s, és molt més difícil posar d’acord 36 municipis que 7. El Pla Director Urbanístic serà un instrument que ajudarà, i molt».

I a la ciutadania, en què l’ajudarà?

«Ho fem precisament per millorar la qualitat de vida de la gent. Hi ha barris que en algun cas són deficitaris des del punt de vista de dotacions, des del punt de vista dels propis habitatges....i hem de veure si cal prioritzar operacions de millora o, potser algun cas, de transformació. Tenim una sèrie de polígons industrials...però hem de veure com planifiquem de manera que puguin ser més competitius i abastar noves modalitats d’activitat econòmica pròpies dels nous temps i, sobretot, com podem compatibilitzar això amb els assentaments urbans».

I això com es fa?

«Amb una visió de conjunt, més de sistemes urbans, a nivell més plurimunicipal. Malauradament, durant moltes dècades, la planificació urbanística s’ha fonamentat en un excés d’individualisme, municipi a municipi. Catalunya té 947 estratègies urbanístiques diferents, perquè cada municipi té el seu POUM. I moltes vegades, el POUM d’un municipi no lliga amb el del municipi veí».

Aquesta visió individualista potser ha incidit especialment de forma negativa a Tarragona al llarg dels anys, amb un cert desgavell sobretot d’infraestructures.

«Exacte. Un bon exemple d’aquesta manera de planificar i d’executar és el que és el Camp de Tarragona avui. Les infraestructures viàries o ferroviàries, per exemple. Com s’han anat desenvolupant els diferents sols urbans i els diferents sols d’activitat econòmica....que el que ha anat creant són una sèrie d’espais desarticulats i amb poca continuïtat entre ells... cal endreçar de forma molt urgent, amb una visió generalitzada».

I ara, a veure qui ho arregla, això.

«És urgent endreçar-ho. Venim d’uns anys en que tota la planificació urbanística es fonamentava en els creixements residencials, i amb grans previsions d’ocupació de sòl. Això ens ha portat al model que tenim, totalment desproporcionat. I ja no parlo només del Camp de Tarragona, sinó del conjunt del litoral català. I ara tenim aquest fenomen de segona residència que s’està convertint en primera: com els dotem de serveis i d’equipaments?».

«Hi ha barris on cal veure si prioritzem la millora o potser, en algun cas, de reforma»Agustí Serra

Parla bàsicament d’actualitzar l’urbanisme als nous temps.

«És alarmant que el POUM més nou d’aquest territori sigui el de La Canonja, i fruit de la segregació de Tarragona. Constantí és del 2008, Reus és de 1999, o Salou del 2003. I a Tarragona, està anul·lat pel TSJC...però és una bona oportunitat perquè es va aprovar el 2013, però amb uns objectius i un plantejament de principis dels anys 2000, que no tenia res a veure amb la realitat social i econòmica de 2013».

I com es concreta aquest nou urbanisme al Camp de Tarragona?

«La mobilitat i l’accessibilitat. Volem concretar les infraestructures presents i les que falten per al futur. Una altre eix són els espais oberts, el sòl no urbanitzable. Fins ara s’ha prestat la màxima prioritat a les zones urbanes i els espais oberts ens quedaven com a conseqüència de la planificació de la resta de l’espai. Volem planificar aquests espais oberts, com els podem interconnectar. I els assentaments urbans, que s’han anat desenvolupant al llarg de la història i ens han portat a la realitat actual. Hem de pensar aquests assentaments urbans i veure en cadascú quin tipus d’actuació cal prioritzar: hi ha barris que cal pensar en remodelació o rehabilitació...».

Això no ho hauria de fer cada ajuntament?

«Hem d’anar més enllà de les especialitzacions que cadascú pugui tenir, i em refereixo a Salou i Cambrils per exemple, que han de poder mantenir la seva activitat turística, però això ha de ser compatible amb satisfer les necessitats de primera residència. Per exemple, potser pot aflorar algun nou àmbit per fer habitatge assequible, d’una forma solidària, compartida... I que aquestes primeres residències es puguin portar a terme no només a Salou i Cambrils sinó també que la millora de connexions entre municipis pugui satisfer la problemàtica de primera residència. En resum...que tot plegat, funcioni com un sol territori, com una sola entitat».

L’expressió 'una ciutat única' està fent fortuna darrerament entre els actors polítics del territori.

«No li pertoca dir a l’Urbanisme si això vol dir que s’ha de crear un ens metropolità o no però, si més no, aquestes són 7 ciutats que han de poder compartir i relacionar-se. Com a sistema urbà, ens hem d’emmirallar en el sistema urbà metropolità de Barcelona i els 36 municipis que la conformen tenen cadascú seva entitat. Però sí que és veritat que tenir una planificació única és el denominador comú, des del punt de vista de com hem de compartir aquest territori. Això és el que pretenem en aquests set municipis».

«En 12 o 15 mesos tindrem enllestit el l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic»Agustí Serra

Amb quin calendari treballa?

«El que volem ara és iniciar els treballs...ens hem endarrerit bastant, ho sabem, sobretot a l’hora de poder organitzar quest equip de treball. Però ara ja estem al cap del carrer i aquest trimestre, o a principis del que ve, ja podrem formalitzar aquest grup de treball i iniciar els treballs que, insisteixo, que no començarem de zero. Ens marquem un límit de temps de 3 anys per aprovar el pla definitivament. Però en 12 o 15 mesos tindrem ja el document d’aprovació inicial».

Veu el territori políticament madur per plasmar realment aquesta visió de conjunt?

«Al 2020, quan vam començar això, hi havia un màxim consens. Hem evolucionat molt respecte a temps pretèrits. Hi ha hagut una gran maduresa urbanística territorial des del punt de vista de veure les necessitats, i això es manté amb els actuals equips de govern municipal. Això és insòlit. No fa tants anys enrere era molt difícil que un Reus o Tarragona s’haguessin posat d’acord per tirar endavant un pla director d’aquest tipus. A mesura que anem concretant, és evident que hi haurà debats, però és molt rellevant el fet de seure tothom a la mateixa taula».