Enric Adell: «Treballem perquè els pobles més petits tinguin els mateixos serveis que una ciutat»

Per què enguany s’ha marcat el despoblament com un dels criteris de la subvenció ImpulsDipta?

«El despoblament fa molts anys que està present, però probablement, fins ara, no se li havia donat la atenció que pertoca. Alguns dels membres de la Diputació són alcaldes de pobles menuts, i això fa que siguem més sensibles a totes aquestes problemàtiques. No són noves, ja l’any passat vam concedir subvencions per desenvolupar Polítiques Municipals d’Habitatge, en part destinades als municipis de menys de 1.000 habitants per a incentivar el repoblament. L’objectiu és que aquests tinguin la mateixa qualitat de vida que si visquessin en una ciutat, i tots els serveis disponibles. Ens centrem en els pobles més menuts perquè amb recursos propis és impossible que ho aconsegueixin».

Respecte als tres eixos (cultura, salut pública i transició ecològica) en què els municipis han d’invertir obligatòriament un mínim de la subvenció, quin criteri es va seguir per escollir-los?

«Pel que fa a la cultura, la Diputació sempre hi ha estat relacionada, i ja la teniem compte com un dels eixos principals. La inversió en salut pública ve perquè la creiem necessària després de la pandèmia, i perquè és una realitat que ens ocupa el dia a dia, igual que la transició ecològica: no ens podem permetre el luxe que alguns municipis no apliquin les polítiques que calen, ja que és cap on va el futur».

En la presentació dels criteris de l’ImpulsDipta, vau parlar de reforçar l’autonomia dels govern locals.

«Cada alcalde coneix la realitat del seu poble. Sí que és cert que la Diputació marca uns mínims que considerem fonamentals, però, a partir d’aquí, donem autonomia local, perquè pensem que els batlles saben més que ningú on posar els diners. Amb tot, sí que aplicarem un control a posteriori per assegurar-nos que s’han gastat els percentatges mínims que demanem. D’altra banda, la realitat dels municipis amb menys d’1. 000 habitants, amb alguna excepció, és que sempre acaben fent obres molt necessàries, com donar serveis o millorar camins. El dia a dia se’ls fa impossible sense ajudes extraordinàries».

El pla també ha de permetre simplifcar fins a un 75% la tramitació administrativa dels ajuntaments amb la Diputació. De quina manera s’ha anat manifestant la lentitud burocràtica?

«Aquest és un problema que existeix des de fa molts anys. A grans trets, tenim fins a 10.000 tràmits pendents per resoldre. Els pobles menuts tenen major complexitat a nivell adminsitratiu perquè tenen molt poc personal; no només es tracta de donar-los recursos, sinó també de simplificar els tràmits. També hi té a veure el tema de la planifiació; els donem la certesa de quin pressupost tindran per invertir en quatre anys, i així poden preparar els projectes amb temps i no deixar-ne cap al calaix».

El portaveu de Junts a la Diputació, Pere Segura, afirmava en una entrevista que la Diputació ha de destinar els recursos econòmics a «afrontar els reptes reals» del territori. Creus que l’ImpulsDipta és una resposta a aquesta demanda?

«El partit de Junts saben des de principis d’any els criteris de l’ImpulsDipta, i que destinarem més diners que mai. Fa mesos que ho estem treballant, i saben que si es volen sumar, poden. Nosaltres tenim clar que hem de tirar les polítiques endavant. Aixó són fets, i les seves declaracions, opinions que no tenen gaire sentit».

Junts es va abstenir en la votació per aprovar el reglament de l’ImpulsDipta. El fet que no fos un ‘no’ rotund, pot produir un apropament entre ells i l’equip de govern de la Diputació, en decisions futures?

«L’equip de govern, i Junts ho sap, mantenim les portes obertes a negociar. Hem parlat amb ells, els hem intentat fer partícips. A partir d’aquí, Junts ha pres la seva decisió».

Tampoc es van mostrar favorables a la compra de l’edifici de la Caixa, votant ‘no’ a la modificació de crèdit per tirar endavant l’operació.

«Després d’aquesta votació, hi va haver un punt d’inflexió, ja que van votar en contra d’un tema que CiU havia començat a gestionar quan estaven al govern de la Diputació. Ells sabran la direcció que agafen, però crec que, vist el que està passant, entre el vot en contra, l’abstenció i les declaracions, han decidit posicionar-se en l’oposició».

Junts tampoc considera la compra de l’edifici de la Caixa prioritària. Com argumenteu, des de l’equip de govern de la Diputació, aquesta inversió?

«El dret de tanteig s’havia d’aplicar al moment, no podíem esperar. Durant l’anterior mandat, ja havia sorgit el rumor que algú altre volia fer la compra, però fins que no la va registrar i es va fer oficial, no ens vam plantejar què fer. D’altra banda, també és prioritària perquè el futur espai permetrà centralitzar en un edifici els treballadors que tenim en diferents equipaments, el que millora l’eficiència i qualitat del servei. Si podem donar un millor servei als ajuntaments, aquests també ho faran a la ciutadania».

Expliques que, si bé hi havia rumors, la intenció de compra no s’ha materialitzat fins a enguany. Com l’heu gestionat des de la Diputació en àmbit econòmic?

«La compra es podrà realitzar sense demanar cap préstec. Tot i que sigui una inversió inesperada, la Diputació té prou múscul per a tirar-la endavant».