La gestió de la brossa al Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona, a la cua en recollida selectiva
El ‘tantsemenfotisme’ i la manca d’un model eficient de recollida a les ciutats posen el Camp de Tarragona com a exemple del que no s’ha de fer
Imatge d’arxiu de la planta de reciclatge de Secomsa.
A Catalunya es recicla un 45,3%, que no és pas cap gran cosa si tenim en compte que Europa ens demana el 55% per l’any que ve. Però és que al Camp de Tarragona la xifra és encara més minsa, el 42,4%. A Tarragona i Reus és on la situació és més alarmant: un 37%, segons dades de la Mancomunitat.
«A Dinamarca, a Holanda... És cultural, ho fan des de petits. Al final, tu pots comprar tecnologia, i nosaltres tenim la millor...però a ells els hi funciona» lamenta Grau, i apunta a una gran diferència: «allà si ho fas malament et claven una castanya que et deixen distret. Aquí és molt estrany que multem per aquestes coses».
En canvi, a les comarques més despoblades el reciclatge funciona millor. La Conca de Barberà recicla un 80%, i el Priorat gairebé un 60%, en bona mesura per una recollida diferent als contenidors que sol haver-hi a les ciutats, i que inclou el porta a porta.
Propera pujada de preus
«Fins ara no s’ha cobrat el preu real, i Europa ha dit que això s’ha acabat». Grau assegura que han passat a la història els anys de carregar al pressupost municipal una part del cost de la brossa, i explica que la recent transposició de directives comunitàries causarà en pocs anys un increment «important» de taxes.
És l’aplicació de l’estereotip del nord-europeu protestant i el mediterrani caòtic. La qüestió cultural és el gran problema a resoldre a les ciutats del Camp de Tarragona . «No sé com s’hauria de fer», confessa Grau que, tanmateix, planteja una possibilitat: «Seria caríssim fer campanyes permanents al carrer... Però al final ens hem de preguntar si ens convé».