A mitjans de 1989 la Generalitat adjudicava a l’americana Anheuser Busch la construcció del que 6 anys més tard s’inauguraria com a Port Aventura. Quan es va posar la primera pedra, el 1992, el parc s’anomenava Tibi-Gardens. I ben bé en podria haver resultat un parc temàtic totalment diferent i anomenar-se Euro Disney, si la companyia fundada pel creador de Mickey Mouse no hagués optat per París.
Tot i la distància amb l’actualitat, prop de 40 anys, els camins de Port Aventura i el de Hard Rock plantegen guions amb elements més similars del que pot semblar a primera vista, a banda d’una diferència de profunditat: Port Aventura va fer trontollar l’oasi polític català, però ni de bon tros al nivell de posar fi a una legislatura. Aquest és un exercici d’hemeroteca i de recerca en la memòria col·lectiva del Camp de Tarragona que no vol ser exhaustiu, però sí una aproximació a dues històries paral·leles.
L’inversor americà
No van ser pocs a finals dels anys 90 els titulars d’articles d’opinió del tipus ‘Benvingut, Mr. Busch’. La cervesera -propietària de parcs temàtics que rivalitzaven amb Disney i també de la cervesa Bud- va adquirir la majoria dels terrenys negociant amb els seus propietaris -La Vanguardia assegurava al juliol del 1989 que ja en portava la meitat- des del mateix moment de l’adjudicació. La tribu dels indis semínoles és la propietària del Hard Rock, americana igual que la cervesera- i també té adjudicat el projecte (des de 2018) però la propietat dels terrenys segueix sent avui en dia de La Caixa, a través de la seva societat inversora Criteria, que els va taxar inicialment en 120 milions. Hard Rock va dipositar llavors una fiança de 10 milions per aquesta adjudicació i aquesta és, fins avui, l’ única despesa coneguda per tirar endavant el complex d’oci.
Les incògnites financeres
El PSC no dubtava del projecte, però proposava desplaçar-lo «una mica més enllà» per tal d’«evitar l’operació especulativa més gran dels darrers temps», segons recollia El Periódico el juny de 1989. Els entrecomillats corresponen al diputat gironí Arseni Gibert i gairebé els va repetir el diputat ebrenc Victor Gimeno (ICV) quan Port Aventura va centrar el debat parlamentari de maig de 1992, sobre turisme, segons recollia Nou Diari. En aquell mateix debat també va intervenir el republicà Josep Bargalló, que va manifestar dubtes al voltant de la viabilitat econòmica de Port Aventura i sobre els avals que aportava la Generalitat. L’empresari Javier de la Rosa era la cara visible de l’empresa Grand Tibidabo, una de les firmes accionistes de Port Aventura durant la seva construcció. Va ser condemnat el 2008 a tres anys de presó per apropiació indeguda de 68 milions d’euros.
La indústria química i el turisme
De les 880 hectàrees de terreny del Centre Recreatiu i Turístic, Port Aventura va ocupar-ne inicialment 190. Entre les restants hi ha les que hauria d’ocupar Hard Rock, si el projecte salva els esculls urbanístics plantejats pels grups ecologistes degut al risc químic. El maig de 1989 els empresaris del sector químic de Tarragona alertaven que l’auge del turisme a la Costa Daurada provocaria un increment de l’animadversió cap a la indústria i alertaven que les multinacionals es replantejarien inversions si es construïa el parc temàtic, segons recollia El País el maig de 1989. Periodistes que a l’època estaven en actiu coincideixen en assenyalar que aquell va ser l’inici d’un conflicte entre els dos sectors que va derivar una dècada després en el Pla Director de la Química i el Turisme, en el que la Generalitat va fixar els límits de creixement.
L’oposició al projecte
Abans de la segregació dels municipis de Vila-seca i Salou, el grup municipal del PSC va intentar aturar el projecte amb un recurs contra l’acord de ple de juny de 1989 que donava llum verda al parc. El TSJC el va tombar el 1991. Però la principal oposició al projecte no va ser política ni de plataformes ciutadanes, sinó que la van protagonitzar els pagesos afectats per les expropiacions dels terrenys que encara avui ocupa el Centre Recreatiu i Turístic (CRT). El 20 de juny de 1989, dotzenes d’ells van seguir de prop el plenari municipal que va donar el sí al parc, en un clima que les cròniques de l’època coincideixen a definir de molta tensió. Una manifestació que va reunir mig miler de persones a Salou setmanes més tard i una acció de protesta durant l’acte de col·locació de la primera pedra, l’abril de 1992 van ser algunes de les accions més rellevants.
Els suports al projecte
Al marge del sector químic, la resta de sectors econòmics del Camp de Tarragona es van mostrar partidaris de l’arribada de Port Aventura. A les eleccions municipals de 1987, CiU va treure el 55% dels vots i 10 dels 17 regidors en joc a Vila-seca i Salou, abans de la segregació. A les següents municipals, amb el projecte plenament consolidat, CiU va ampliar la diferència: 12 regidors, per 5 del PSC. El projecte del Hard Rock s’ha allargat durant diverses eleccions municipals. A les darreres, de 2023, Junts va obtenir majoria absoluta a Vila-seca i el PSC governa a Salou en coalició amb ERC. Dels 42 regidors entre tots dos municipis, els comuns en sumen 2 (a Vila-seca), 1 menys que a les eleccions de 2019 i, la CUP, cap. Les cambres de comerç territorials han impulsat manifestos de suport.
Un moment clau per al turisme
Vila-seca planejava el 1986 un parc aquàtic a la platja. Eren moments per situar-se internacionalment en el panorama turístic, anys de reflexió d’un sector que havia de posar-se a pensar què volia ser de gran. «PortAventura obre nous mercats, consolida els existents i allarga la temporada», assenyala l’actual portaveu de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona (FEHT), Xavier Guardià, que anteriorment havia estat gerent del Patronat de Turisme de Salou i de la Diputació. «Les similituds dels dos projectes són altíssimes», assenyala, perquè si Port Aventura va suposar un salt qualitatiu cap a l’actual model de turisme familiar, el sector turístic actual veu el Hard Rock com l’oportunitat perfecta per, captar nous mercats, consolidar els existents i allargar una mica més la temporada.
