Generar un ecosistema tecnològic gran permetria atraure grans inversions

Des del Camp de Tarragona es controlen els horaris i freqüències del sistema públic de transport ferroviari a Suïssa. També tenen denominació d’origen local tarragonina algunes de les aplicacions més reconegudes de la Generalitat de Catalunya o d’altres de gestió interna. I algunes de les marques de cotxe més prestigioses d’Europa incorporen algun software dissenyat ben a prop d’on es produeixen alguns dels millors vermuts del món. 

El sector tecnològic ha capgirat el vell paradigma pel qual Reus va poder ser als segles XVIII i XIX un referent del comerç internacional de l’aiguardent. Llavors la proximitat amb la matèria primera era la clau. «Avui la nostra matèria primera és el talent», assenyala Susana Prado, directora general d’Inetum a Catalunya. Fa tres anys va obrir delegació a Tarragona, a la Marina Tarraco, amb 8 empleats que anaven i venien de Barcelona. Avui són 120 treballadors, i una de les principals empreses TIC al territori.

Prado manté una història paral·lela a Manuel Gutiérrez, vicepresident de T-Systems, que té 400 empleats a la seva delegació a Reus, una desena part dels 4.000 treballadors entre Espanya i Portugal. Ell és de Tarragona, va estudiar a l’ETSE de la URV i pilota la major empresa del Tecnoparc de Reus, mentre que ella té els seus orígens a la capital del Baix Camp, i també va estudiar a la URV. Prado diu que no hagués apostat pel Camp de Tarragona si hagués nascut en qualsevol altre lloc. 

«Tarragona no és visible amb les seves capacitats internacionalment i, si no coneixes un lloc, no hi penses», afegeix. Llavors, quina és la raó que els va portar a tots dos a la seva terra d’origen? La universitat, afirmen, sense dubte, tots dos. La seixantena de perfils que cada any es graduen a les enginyeries, i que ja estan col·locats abans d’acabar el grau universitari. I no només estudiants d’enginyeries. «Tenim filòlegs, psicòlegs, fins i tot un comitè d’ètica amb filòsofs», apunta Gutiérrez, que sosté que en el futur més immediat les humanitats jugaran un paper fonamental en les empreses tecnològiques.

Però allò que podia ser suficient fa uns anys, avui no ho és. «Estem fent ‘pressing’ a la universitat perquè ofereixin més formació, i estem fent ‘pressing’ per portar gent de fora cap aquí», diu Gutiérrez. Com Prado, pot oferir sous per sobre de la mitjana catalana, però no troba prou personal. «Necessitem més flexibilitat de la URV, per exemple, a l’hora de poder duplicar places formatives en alguns estudis en funció de la demanda», exemplifica Prado. Un dèficit similar succeeix amb els edificis com el Tecnoparc -avui ocupat al 100%-. 

El Camp de Tarragona és avui en un coll d’ampolla pel que fa a la captació d’empreses tecnològiques, precisament en un moment en què el sector demana a crits fer un salt qualitatiu. «Si generes un ecosistema gran, llavors ets capaç d’atraure al territori grans inversions», explica Prado.

Com a factor que en lloc de sumar avui és una resta, tots dos identifiquen el dèficit de transport públic i la manca d’habitatge com a elements fonamentals. 

Els punts forts són encara més fàcils d’indicar. Quan va esclatar la guerra a Ucraïna, T-Systems va donar l’opció als seus prop de 2.000 empleats a Rússia de reubicar-se a l’estranger. Per proximitat, molts van triar països del nord d’Europa, però dels que van decidir-se per la península ibèrica, una tercera part van fer cap al Camp de Tarragona. «I un bon grapat ja s’han comprat una casa aquí», afegeix Gutiérrez.

 

Un centenar d’empreses

El sector tecnològic agrupat al Clúster TIC Catalunya Sud suma avui prop d’un centenar d’empreses, els empleats de les quals sumen 21.000, repartits per la geografia estatal. No resulta fàcil computar a un únic territori treballadors que no van mai a la seva seu, o que només hi són alguns dies a la setmana.