Sergi Novo: «Una marca tecnològica territorial serviria per superar rivalitats»

Diu que ja tenim un 22@ al Camp de Tarragona?

«Jo li dic, mig en broma, el 977@.

Es nota l’aposta per la diplomàcia.

«En aquest territori patim massa per les batalletes de campanar, i al moment que escrius “Tarraco” i alguna cosa, tothom de Reus o altres llocs ho critica. El 977 com a prefix telefònic i la URV són gairebé les úniques coses neutrals que tothom acceptem com a propi. Per això li dic 977@, no sé si es quedarà algun dia o no.

El nom és boníssim!

«Tant el Clúster Tic, com les principals empreses, com la universitat, com poc a poc alguna administració de forma discreta, veuen que seria molt interessant impulsar una marca tecnològica territorial, el “Costa Daurada” de turisme però en tecnologia. Així superaríem aquesta barrera de les batalles, de rivalitats i de pretensions úniques d’alguns municipis.

Vol dir que val la pena l’esforç?

«Estem parlant del quart sector econòmic al Camp de Tarragona, d’un sector que està creixent a doble dígit a nivell de facturació i també d’incorporació de talent i és un sector transversal, perquè treballa per als altres sectors.

També és un sector extremament discret, gairebé desconegut.

«Jo crec que per la seva forma de ser. Els perfils tecnològics són més introvertits i segurament no tenen l’afany ni la necessitat de donar-se a conèixer. També s’ha de dir que és un sector que no contamina, i que no necessita de grans instal·lacions ni de grans equipaments. Tothom sap que existeix la indústria química perquè la veus, l’olores i la pateixes o la disfrutes. I vas al sector turístic, i igual. I al sector agroalimentari, igual. En canvi, milers de persones passen per l’avinguda del comerç de Reus, i la majoria pensa que el Tecnoparc està tancat.

I tanmateix és el cor del sector a Tarragona.

«Amb l’alcaldia de Pérez va haver-hi una estratègia molt clara d’aposta per les TIC. Es va veure que Reus, que era comercial però cada cop menys, un Reus que no és industrial i que no és marítim podria tenir un lideratge i es va crear aquest edifici. Després, l’alcaldia de Pellicer va agafar aquesta infraestructura buida i la va omplir de contingut, amb empreses de talent. Ara això està al 100% d’ocupació i amb la nova alcaldessa, Sandra Guaita, amb tota aquesta base tant sòlida toca planificar on volem arribar d’aquí uns anys.

És aquest l’embrió del ‘seu’ 977@?

«Crec més en el conjunt de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Està bé que Reus pugui tenir aquest paper d’impuls, però si volem un projecte potent llavors hem de pensar en gran. Partint de les singularitats de cadascú i d’allò en el que cadascú és referent, anem a ser prou generosos i intel·ligents com per amplificar-ho amb allò que tenim a menys distància de la que té la Diagonal de Barcelona de punta a punta.

I on podem crear un 22@?

«No fa falta fer un barri. El que fa falta és facilitar que hi hagi uns espais per allotjar empreses, i que aquestes empreses donin sortida al talent.

Quins espais?

«Amb el Tecnoparc ja ple, Reus haurà de plantejar-se si impulsa altres edificis. I Tarragona pot fer el mateix amb la Tabacalera, o el Port amb els seus Tinglados...i altres municipis tindran també les seves idees. Però també necessitem polítiques, com l’impuls d’aquesta marca territorial tecnològica perquè se’ns reconegui fora de les nostres fronteres.

Hem parlat molt de Reus. Què ofereix Tarragona?

«En logística, té un port que va com una bala. En química, és la punta de llança tecnològica i industrial que hi ha pràcticament a Espanya, perquè tenen recursos per fer-ho, i ho fan ells mateixos. I la URV, la font de la creació de talent. La resta de territori i també les Terres de l’Ebre també tenen la seva singularitat. Al final, és fer que tot allò que ja tenim cooperi i no competeixi.

Però les empreses, al cap i a la fi, competeixen.

«En el moment que ajuntes gent d’un mateix sector, passen coses, perquè és necessiten. Tots són bons en alguna cosa, però no en tot. Crear aquesta xarxa de coneixement en un sector com el tecnològic seria molt potent perquè, al final, tot es basa en les relacions personals i la confiança i el coneixement. Per exemple, quan alguna empresa rep un encàrrec d’un client que no pot complir al 100%, llavors mira al costat i veuen qui els pot ajudar.

Amb la quantitat d’oferta arreu i la proximitat de Barcelona, per què veu tan clar que el Camp de Tarragona té tant camp per córrer?

«A ulls del món, això és Barcelona Sud. I més ho serà quan tinguem l’estació intermodal i connectem amb 30 minuts amb el centre de Barcelona. Barcelona ha aconseguit crear molts metres quadrats sense generar el talent necessari. Aquí hem fet el contrari: hem cuidat molt bé com generem talent amb la URV, i ara potser som al moment de crear aquests espais.

Vol dir que aquests edificis s’omplirien?

«Fa cinquanta anys tu posaves unes fàbriques alemanyes i necessitaves milers de persones de tota Espanya que vinguessin a treballar. Ara és el contrari: si crees un “pool” de mil persones ben formades en un àmbit tecnològic, seran les empreses les que vindran.

Insisteixo: Barcelona és molt a prop.

«Hem d’anar amb compte, perquè ja està passant a Girona: el millor talent el trobes a les 8:30 a l’AVE. I això no ens ha de passar. No pot ser que el millor talent del Camp de Tarragona estigui a les 8:30 a l’andana de l’estació intermodal. Perquè això voldrà dir que viuen i dormen aquí, però generen riquesa i treballen allà. Compte.

Com s’hi pot fer front?

«En el moment que aquí hi hagi empreses amb projectes prou sòlids i potents com perquè una persona no trobi un incentiu en haver desplaçar-se cada dia a Barcelona. Calen empreses potents, punteres i singulars.

Ningú està fent aquesta feina ara mateix...

«No existeix un portfolio territorial a disposició d’empreses tecnològiques i digitals, que vulguin créixer i venir aquí. Seria necessari. Hi ha iniciatives puntuals, però és cert que no hi ha aquesta coordinació territorial.»