Habitatge
El preu mitjà de l’habitatge a Tarragona tanca el 2023 amb un increment del’1,3%
Actualment la mitjana per metre quadrat té un cost de 1.588 euros
Mapa del preu de l’habitatge a l’Estat espanyol.
El preu mitjà de l’habitatge a la demarcació de Tarragona s’ha situat al desembre de 2023 en 1.588 euros. Això representa un increment del 1,3% respecte al juny del mateix any, i un 3,1% respecte al desembre de 2022. Així ho explica l’informe de Tendències del Sector Immobiliari publicat aquest dilluns per La Sociedad de Tasación.
Aquestes dades situen a Tarragona com el tercer territori més costós de Catalunya, després de Barcelona, amb una mitjana de 2.914 euros per metre quadrat i Girona, on cada metre quadrat té un cost mitjà de 1.930 euros. En canvi, l’habitatge més econòmic es troba localitzat a les comarques de Lleida, amb un preu mitjà de 1.271 euros per metre quadrat.
L’Índex d’Esforç Immobiliari de la Sociedad de Tasación indica que, actualment, els catalans haurien de destinar 8,6 anys del seu sou íntegre per poder comprar un habitatge de tipus mitjà, mentre que a nivell nacional, la mitja és de 7,6 anys. Aquesta xifra indica un descens de l’1,3 % en termes interanuals.
El preu mitjà de l’habitatge a Espanya arriba als 1.868 euros per metre quadrat, després d’una pujada interanual del 3,5% respecte als 1.852 euros per metre quadrat que es van registrar al tancament de desembre de 2023.
Catalunya és la segona comunitat autònoma més cara de l’estat, amb un preu mitjà de 2.575 euros per metre quadrat, superada només per Madrid, amb una mitjana de 2.964 euros per metre quadrat. La tercera comunitat amb l’habitatge més costós és el País Basc, on cada metre quadrat té un preu mitjà de 2.518 euros. En canvi, els habitatges més barats es troben a Ciudad Real (Castella-la Manxa) amb un preu mitjà de 924 euros per metre quadrat, seguida de les ciutats extremenyes Càceres (948 euros/ m2) i Badajoz (953 euros/m2).
Catalunya, juntament amb la Comunitat de Madrid i les Illes Balears, també forma part de les comunitats autònomes amb l’Índex d’Accessibilitat més baix, situat per sota dels 100 punts, que marquen el punt d’equilibri. Per tant, un ciutadà d’aquestes comunitats amb un sou mitjà, no podria accedir a un habitatge sense endeutar-se més del que es considera raonable.