Territori
Cap a la metròpoli: la metamorfosi que ve al Camp de Tarragona
La revolució del transport públic i la planificació urbanística metropolitana protagonitzaran en cinc anys la major transformació del Camp de Tarragona en dècades
Imatge de l’autovia A-27 quan es va obrir el tram des del Morell fins a Valls, el 2015.
Els canvis que hi ha en marxa actualment al Camp de Tarragona estan cridats a transformar-lo de dalt a baix, com un mitjó. I serà imminent, en qüestió de cinc anys, si res no esguerra els projectes que ja estan en marxa. Les dècades de debat polític al voltant de com s’havia de configurar aquest territori i les ingents quantitats de temps i diners invertits en estudis han deixat pas a una realitat que s’ha anat imposant fins al punt que en menys d’una dècada el territori haurà passat de finiquitar el 2015 un mastodòntic Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència que no va arribar a reunir-se mai a arrencar la construcció del Tramcamp.
Aquest és un d’aquells projectes amb veritable capacitat transformadora: des de combatre -i amb artilleria- una mobilitat interurbana que avui es fa en un 90% amb vehicle privat a la creació d’un imaginari col·lectiu que avui no existeix. El mapa de Cambrils, Vila-seca, Salou, Reus i Tarragona, més o menys en forma d’i grega força irregular, s’encarregarà de crear un simbolisme territorial nou -què és dins al mapa i què no, sense anar més lluny- , però els experts coincideixen a assenyalar que la metamorfosi no serà únicament simbòlica: en algun moment no massa llunyà en el temps seria de gran utilitat analitzar, per exemple, què passarà amb el mercat de l’habitatge i el sector de la construcció quan, amb el Tramcamp en marxa, es creïn noves centralitats.
L’estació intermodal, a Vila-seca, és un afegit de rellevància en aquest mapa. No cal esperar cap estudi: l’àrea actualment deshabitada al sud de Reus, entre l’hospital i Vila-seca, serà una de les zones més ben connectades no només del Camp de Tarragona, sinó de Catalunya. Una estació que deixarà més encara en evidència les debilitats de l’estació de l’AVE a Perafort, construïda en temps de bombolla econòmica: Tarragona tindrà no una, sinó dues estacions d’alta velocitat, i la geografia i els equilibris polítics locals hauran fet que cap d’elles estigui a la capital de la demarcació.
La mobilitat potser serà la part més visible del procés, però la determinant serà la planificació territorial. La Generalitat o, com a mínim, el director general d’Urbanisme, Agustí Serra, considera que el Pla Director Urbanístic «evidencia una manera de treballar i un acostament a una realitat comuna basats en la governança metropolitana”». Una cosa portarà a l’altra...si res no s’esguerra.
Imatge virtual del pla parcial urbanístic 41 de Tarragona.
L’urbanisme, el catalitzador d’una autoritat metropolitana
Tot i que la capital de l’Alt Camp sí que forma part, per voluntat política, de l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, no compleix ni el requisit de continuïtat territorial ni manté els fluxos de mobilitat diària que sí que es donen a la resta de municipis. La Generalitat pretén «endreçar» un territori que considera fruït d’un urbanisme territorial erràtic, amb infraestructures sovint duplicades -l’AP-7 o l’autovia A-7, per exemple-.
Actuacions per millorar o reformar els barris de Tarragona o Reus, i també l’harmonització dels espais no urbanitzats -zones verdes o agrícoles- seran alguns dels eixos principals d’un Pla Director Urbanístic que alguns del líders polítics territorials consideren el catalitzador definitiu que faciliti o, altrament dit, que permeti la justificació d’un ens de governança metropolitana.
Imatge del TramCamp.
Un tramvia perquè arrenqui seriosament el transport públic
L’anomenat Tramcamp -que és hereu d’un antic projecte, el Tren Tram, que el govern del president Pasqual Maragall va descartar en no advertir prou demanda- unirà els principals generadors de mobilitat del territori, aeroport, campus universitaris i estació intermodal de Vila-seca inclosos. Sobre el paper, està cridat a incrementar l’ús del transport públic fins a percentatges raonables.
El 25% en concret, va dir la nota de premsa de la Generalitat quan ara fa un any va treure a licitació els 7 primers tramvies, en un concurs que va quedar desert l’estiu passat i que es reprendrà «de manera imminent», segons fonts del govern català, després d’un període de consultes amb el sector. Actualment està en fase de redacció la fase 1, que unirà Cambrils, Vila-seca i Salou, -les obres s’haurien de licitar enguany- mentre que la Generalitat i els ajuntaments de Reus i Tarragona negocien l’entrada del tramvia a les ciutats.
Imatge d'autobusos de l'EMT.
Cap a una única empresa pública d’autobusos?
Aquestes xifres fredes prenen més context si hi afegim la següent: d’entre les 25 autoritats del transport públic que hi ha a l’Estat, la demarcació de Tarragona és la tercera on la ciutadania s’ha comprat més cotxes entre el 2013 i el 2022, segons l’Observatori de la Mobilitat Metropolitana del Ministeri per a la Transició Ecològica.
Resulta més que evident que l’oferta no satisfà la demanda. La fi de les concessions interurbanes arribarà l’any 2028, una data marcada en vermell al calendari tant de la plaça de la Font com de la del Mercadal, que volen aprofitar l’esdeveniment per redefinir completament el mapa del transport en autobús. «Que cada municipi tingui la seva empresa de bus potser és una cosa que hauria d’anar canviant», deia el regidor d’Urbanisme de Tarragona, Nacho Garcia en aquestes planes al febrer.
Imatge de la futura Estació Intermodal.
Una nova estació de tren per relligar-ho tot
Exactament així justifica el ministeri de Transports l’elecció de l’emplaçament d’una estació intermodal de Vila-seca que tot just ha vist la llum -burocràticament parlant- aquest passat mes de gener. Les obres, pel 2026, i amb un termini d’execució de 24 mesos. Intermodal, molt probablement, no formarà part d’un lloc que encara cal batejar i que algunes veus defensen que inclogui la paraula ‘metropolitana’.
Caurà a 9 minuts de cotxe de Reus i en menys de 15 minuts s’hi arribarà des de Tarragona, Salou, Cambrils o Vila-seca. Hi arribarà el Tramcamp, la línia de rodalies R16 i rebrà també tot el trànsit d’alta velocitat que arribi des del sud de la península i vagi fins a Barcelona. Sí, Tarragona tindrà dues estacions d’alta velocitat: la del Camp de Tarragona (A Perafort) per viatjar a Madrid i la Intermodal (A Vila-seca) per anar a València, Alacant, Murcia o Almeria.
Imatge de les instal·lacions de Sirusa
Gestió mancomunada de residus, un altra clau de volta territorial
Una dada curiosa: el desembre passat, un altre cop aquests mateixos ajuntaments, constituïen a la Diputació l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. La mancomunitat és ara en ple procés de renovació interna, amb un camí marcat de creixement per arribar al doble de la ciutadania a la que ara presta servei, en un procés compartit amb l’altra gran empresa pública de gestió de residus del territori: Secomsa.
L’anomenen acord-marc, i la seva premissa bàsica és el tractament de residus de proximitat que, per exemple, permetrà que Sirusa quedi alliberada de la brossa de Reus o Cambrils (que la portarien a Secomsa, al Baix Camp) i així podria absorbir les deixalles d’altres municipis. L’any 2029 estaran enllestides les inversions necessàries -les principals, una planta de triatge i una altra de voluminosos-.