De la fregidora al cotxe: així és el combustible del futur

Tenim un objectiu fixat com a continent: ser climàticament neutres. O dit amb altres paraules, compensar les nostres emissions, per evitar que augmentin els nivells de diòxid de carboni i l’emergència climàtica se situï en un punt de retorn. Aconseguir-ho és cosa de tots. I és que des que ens llevem fins que ens n’anem a dormir, estem constantment emetent CO2. Hi ha àmbits la descarbonització dels quals és crucial per a marcar un abans i un després en la reducció d’emissions. Un d’aquests és el transport. La mobilitat suposa el 25% de les emissions d’efecte hivernacle de la Unió Europea i s’han de reduir en un 90% de cara al 2050. Per això, és urgent trobar solucions. L’impuls a l’electrificació és una resposta a aquest repte. Ara bé, no és l’única via. Els combustibles renovables s’estan erigint com una alternativa que ens permet descarbonitzar des d’ara mateix els nostres desplaçaments.

Tarragona està cridada a tenir un rol destacat en la producció d’aquesta mena de carburants. I és que el Complex Industrial de Repsol està estudiant la reconversió d’algunes de les seves unitats de la refineria per a la producció de combustibles renovables que permetrien fer un important salt en el compliment de les fites de descarbonització que tenim fixades com a continent. Dir-ho és fàcil, però al darrere d’una aposta estratègica com aquesta hi ha anys d’investigació i innovació, que en el cas de la companyia multienergètica, es duen a terme al Repsol Technology Lab; un centre de recerca que idea i testeja les solucions del futur.

De la fregidora al cotxe

Els combustibles neutres en carboni són una de les àrees de recerca d’aquest centre punter situat a Móstoles. Des de fa uns mesos algunes d’aquestes solucions ja es poden trobar a les estacions de servei de la companyia. Concretament, 140 benzineres Repsol de l’Estat ja ofereixen dièsel renovable i l’objectiu és arribar a les 600 a finals d’any. Ara bé, quina mena de matèria és capaç de substituir el petroli?

«Actualment, estem treballant en dos àmbits diferenciats. D’una banda, les matèries d’origen residual vegetal, amb les quals obtenim combustibles renovables, i de l’altra, el diòxid de carboni, que combinat amb hidrogen, ens permet crear combustibles sintètics», explica la consultora de Disseny de Producte i especialista en combustibles renovables del Repsol Technology Lab, Claudia Esarte. Pel que fa als combustibles renovables, que és justament el que s’està estudiant implementar al complex tarragoní, les opcions de matèries primeres residuals amb les quals s’està treballant són diverses: des de restes de poda a residus orgànics de la indústria paperera. A hores d’ara, però, hi ha un residu amb el qual s’ha aconseguit un resultat òptim: l’oli de fregir.

«L’oli ens ofereix un rendiment del 90%, és a dir, per cada litre d’oli, obtenim 900 ml de combustible», afirma Esarte. Però no només això, sinó que el combustible produït a partir d’oli de fregir residual, presenta exactament la mateixa estructura molecular que un dièsel d’origen fòssil. «L’única forma de diferenciar-los és fent-los la prova de carboni 14 al laboratori. En el cas del dièsel derivat del petroli, la prova indica que la data del carboni és més antic que en l’altre i així podem diferenciar-los, per la resta és totalment idèntic», detalla Aurora Mañas, responsable del laboratori de formulació. Els resultats assolits en aquest camp han fet que Repsol hagi creat una nova planta per a produir combustibles derivats d’olis vegetals residuals al seu complex de Cartagena i que l’any vinent en posin en marxa una segona a Puertollano.

Escalar el procés

Mañas comenta que al laboratori de formulació estan estudiant tota mena d’alternatives. En aquesta primera fase es fan proves per a determinar com es pot passar d’un residu, com per exemple les restes de poda a un combustible, i com es pot aconseguir el màxim rendiment del residu. Així mateix, aquest laboratori també comprova si el combustible que s’obté s’equipara als estàndards i normatives per a combustibles. En cas d’obtenir resultats positius en aquesta primera fase, toca fer un salt quantitatiu i escalar el procés de laboratori a planta industrial.

El Repsol Technology Lab disposa de 35 plantes pilots on es fan comprovacions per a estudiar la viabilitat industrial dels processos de producció d’aquests combustibles alternatius. Aquesta fase és fonamental, ja que la recerca duta a terme en les plantes pilot permetrà veure com s’haurà d’escalar el procés a volums industrials, indica la responsable de plantes pilot, Mercedes Ayala. Així mateix, els resultats en les plantes pilot ajuden a determinar si és possible reconvertir una unitat productiva existent, fent-hi una inversió, per a obtenir un nou producte renovable o si, per contra, la reconversió no és viable i, per tant, cal construir una planta productiva de zero.

Proves en vehicles

En parlar de combustibles renovables, hi ha una pregunta obligada: quin impacte tindrà el seu ús en el motor dels vehicles? Aquells combustibles que han superat les dues primeres fases –laboratori i plantes pilot– tenen encara un últim examen a superar dins del Repsol Technology Lab abans de fer el salt a la producció industrial i la comercialització: el laboratori de motors. Aquest espai fa tota mena d’assajos per a determinar com afecta un nou combustible en el rendiment del motor.

El laboratori, que és l’encarregat de testejar els carburants que utilitza Repsol Honda Team de Moto GP, també fa comprovacions amb motors de vehicles pesants, d’embarcacions nàutiques lleugeres o turismes. «L’aprenentatge que recopilem en l’àmbit de la competició, on actualment els combustibles ja porten un 40% d’origen renovable, després el podem traslladar a l’àmbit general per assegurar que es comporta igual que un d’origen fòssil», assenyala l’especialista en combustibles renovables.

«El mercat ho demana»

Des de Repsol, asseguren que el desenvolupament de combustibles renovables és «essencial» si volem complir els objectius de descarbonització fixats a escala internacional. De fet, són l’única alternativa viable per a sectors del transport on l’electrificació, ara per ara, és inviable, com el transport aeri o el marítim. Però també són una opció per a persones que encara no estan convençudes de fer el salt al vehicle elèctric tinguin al seu abast una alternativa gràcies a la qual descarbonitzen la seva mobilitat. En aquest sentit, Claudia Esarte, conclou: «El mercat ho està demanant i, per això, estem fermament compromesos en continuar innovant per a obtenir nous combustibles renovables».