L'embrió
Pros i contres d’un ens de govern que serà el darrer element del procés metropolità
La promoció econòmica i el transport urbà serien els primers àmbits on cristal·litzaria la política mancomunada
Fotografia de família del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana de Tarragona, que es va crear i presentar el desembre de l’any passat.
«Allunyem-nos tant com es pugui del ‘xiringuito’ administratiu». Amb aquesta o altres frases similars diferents fonts polítiques de rellevància al Camp de Tarragona manifesten la seva temença respecte a que un nou ens de govern no sigui ben rebut per la ciutadania.
En una línia semblant, la consigna dins l’autoanomenat Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona creat el desembre passat és tancar amb pany i forrellat l’hipotètic ens -ja sigui en singular o plural- que ha d’assumir les regnes de govern mancomunat. I així fins que la ciutadania no percebi que se li està prestant un servei que amb les institucions actuals no rep.
L’àrea metropolitana tarragonina serà abans de fet que de dret i, segons apunten fonts properes al Grup Impulsor, els àmbits de la promoció econòmica i el transport urbà serien els primers on es plasmaria aquesta política territorial mancomunada. Tècnics dels ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Salou, Vila-seca, La Canonja i Constantí treballen per enllestir abans de l’estiu un document clau, el que ha de dotar de contingut l’Àrea Metropolitana.
És a dir, el ‘què’. El ‘com’, però, no té calendari definit perquè, en realitat, ningú té clar del tot en què es plasmarà. Una còpia a escala de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que recapta una part de l’IBI dels 36 ajuntaments que la formen i té una estructura que multiplica la de la majoria de consistoris que en són membres no és l’opció preferida. L’aposta és més aviat quirúrgica.
La IA veu més eficiència però també conflictes
Un exemple: avui ja existeix l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) de Tarragona, però els alcaldes creuen que no té les atribucions per gestionar la revolució del transport públic que plantegen fins que acabi la concessió d’autobusos interurbans, l’any 2028. Les opcions possibles són la reforma -amb nous estatuts- de l’ATM o bé suprimir-la i crear un organisme nou per gestionar exclusivament la mobilitat.
Si finalment la magnitud del ‘què’ requereix d’un paraigües administratiu més gran, les portes del Parlament semblen obertes. El candidat socialista, Salvador Illa, ja s’ha mostrat favorable a una llei que faciliti la creació d’un ens metropolità que, d’altra banda, estaria emparat per l’Estatut reformat de 2006. Aquest serà el mandat municipal del treball.
Al proper podria arribar la llei, si fos necessària, assenyalen fonts que subratllen la necessitat d’una tasca de divulgació entre els sectors polítics i econòmics. Tot plegat, mentre es manté un consens polític que comença a mostrar esquerdes de gruix considerable. Els detalls del Tramcamp, el projecte amb més capacitat transformadora al territori, divideixen el Grup Impulsor.
La dificultat de la governança, la qüestió territorial i la resistència al canvi, les debilitats.
Els equilibris territorials i la pugna pel lideratge polític, els principals riscos
PSC, ERC i Junts comparteixen avui per avui el camí per constituir un futur ens de govern, però res garanteix la continuïtat d’aquesta entesa un cop acabada l’actual fase de treball tècnic. Els límits territorials metropolitans no estan encara resolts -tot i que el Pla Director Urbanístic (PDU) obviarà Valls i se centrarà exclusivament en Tarragona, Reus, Cambrils. Salou, Vila-seca, La Canonja i Constantí- i ja hi ha consistoris que han mostrat el seu rebuig a quedar-ne exclosos.
També hi ha opinions tant tècniques com polítiques que creuen adequat ampliar l’actual mapa per llevant amb Torredembarra i Altafulla i per l’interior amb municipis que pràcticament funcionen com a barris de Tarragona i Reus. La resistència al canvi, les reticències a canviar els hàbits a cinc dècades d’ajuntaments democràtics, que han anat sumant competències, és una altra de les principals debilitats.
L’encaix amb administracions ja existents, la incertesa del context polític i els possibles conflictes competencials, les amenaces.
La incògnita del xoc entre administracions i els conflictes competencials
De fet, els impulsors de l’Àrea Metropolitana estudien polítiques conjuntes en matèria de residus o de promoció econòmica, per exemple, unes atribucions que ja duen a terme consells comarcals i la Diputació. A més a més, la classe política està convençuda que la ciutadania percebria la creació d’un nou ens de govern -amb estructura política i tècnica i pressupost propi- de forma negativa, i d’aquí la seva extrema prudència a l’hora de valorar-ho, tot i reconèixer la seva necessitat.
A banda, un element imponderable que pot afectar al projecte en qualsevol moment és la volatilitat política general, especialment el context català, on la dinàmica parlamentària pot fer trontollar qualsevol projecte per molt ben travat que sembli ‘a priori’. El Hard Rock, sense anar més lluny.
El consens polític, la visió estratègica compartida i les experiències anteriors, les fortaleses.
Els partits hegemònics al territori comparteixen la mateixa visió estratègica
L’altra cara de la moneda és precisament que el consens polític guanya múscul perquè Valls és, juntament amb Vila-seca, l’únic municipi del Grup Impulsor que no té un govern liderat pel PSC. Però a l’equació s’hi ha d’afegir ERC, que hi participa com a membre des de la presidència de la Diputació i també des del govern català.
Els partits hegemònics, des de les institucions, ja han arribat a consensos territorials en el passat més immediat i també en les darreres tres dècades, i mantenen una visió estratègica compartida: des de la mobilitat a l’habitatge, passant per la gestió de l’aigua o ‘fer de lobby’ davant altres administracions són àmbits que poden se abordats de manera mancomunada.
Millora de serveis públics comuns, accés a més vies de finançament i l'atracció d’inversions, les oportunitats.
Un ens metropolità tindria major capacitat per atraure inversions
Més enllà de planificar la mobilitat -els ajuntaments de Reus i Tarragona ja parlen obertament de fusionar les seves empreses d’autobusos-, un ens metropolità seria capaç d’accedir a fons europeus i subvencions per a polítiques públiques que avui són portes tancades de bat a bat per als ajuntaments de forma individual. Europa premia els territoris amb gestió compartida. Sembla raonable deduir que un organisme metropolità aconseguiria que inversions de la magnitud del Tramcamp (per sobre dels 700 milions) fossin més a l’abast que avui en dia.
Són múltiples les fonts que assenyalen que la promoció econòmica començaria a jugar «en una altra lliga» si, per exemple, algun ens mancomunat portés a les fires especialitzades els diferents polígons industrials d’un Camp de Tarragona que actualment, i sense polítiques territorials que ho promoguin, ja està generant més llocs de treball al sector tecnològic a l’any que enginyers a la URV.