Javier Sancho: «La parada del 2026 al cracker permetrà reduir 150.000 tones a l’any de CO2»

El passat mes de març vau finalitzar la parada de la planta de química derivada amb el pressupost més gran de la història, 150 MEUR. S’han assolit els objectius desitjats?

«Ha estat un èxit: hem fet les actuacions que teníem previstes amb més de 800.000 hores de feines i d’execució. Fins ara quan parlàvem d’una parada de manteniment, parlàvem de parades de 350.000, 400.000 hores, i en parades importants. Ara estem duplicant les feines que fem a la parada perquè no només fem actuacions de manteniment rellevant sinó que fem moltes inversions de millora. 

La fita més important és que no hem tingut cap incident des del punt de vista de seguretat i medi ambient. Hem fet una planificació molt important des del punt de vista de seguretat de les feines, amb més de 24.000 hores de formació en seguretat i 120 persones dedicades exclusivament a feines de gestió de seguretat i medi ambient, i tot amb la dificultat de tenir alguns dies més de 2.900 persones treballant dins de les instal·lacions».

L’any 2026 la parada es realitzarà al cracker i la planta d’olefines. Ja l’esteu preparant?

«Sí, nosaltres treballem a dos anys vista perquè suposa d’una gran tasca de planificació».

Com serà aquesta parada en termes de pressupost i d’innovació?

«La parada del cracker del 2026 serà una parada molt rellevant dins de la senda de descarbonització del complex industrial, perquè farem una fita molt important per a l’electrificació de grans màquines de la planta d’Olefines. Ja és una inversió que tenim aprovada i que ara estem en fase de disseny, que ens permetrà reduir entre 140.000 i 150.000 tones a l’any de CO2. Quant a inversió, serà similar a la d’aquest any.».

La descarbonització del complex és una de les fites que s’ha d’aconseguir de cara a l’any 2050. Com s’aconseguirà?

«Per arribar al 2050 amb aquesta 100% d’emissions neutres de CO2 hem d’assolir unes fites molt concretes. La primera és, l’any 2025, arribar al 18% de descarbonització. L’any 2030, arribar al 25% i així fins al 2050. Tenim una sèrie d’iniciatives que estem implementant. Com t’ho comentava, les parades programades són un moment important per implementar millores. Quan fem aquest càlcul de reducció d’emissions, sempre agafem com a referència les emissions que teníem l’any 2016. Quan diem que ara, l’any 2025, ja assolirem aquesta primera fita de reducció d’emissions, voldríem ho compararem amb les emissions que teníem al complex. Ja hem fet inversions rellevants que ens permetran assolir aquest objectiu. De fet, a la parada de la química derivada, estem finalitzant el projecte d’inversió de l’electrificació d’una gran màquina que ens permetrà reduir més de 5.000 tones de CO2 a l’any. Com t’ho comentava, a la parada del cracker, tenim inversions d’electrificació important de les màquines».

Tot passa per l’electrificació?

«L’electrificació és una palanca, però no és l’única. En tenim més com la circularitat, potenciar les energies renovables, potenciar els combustibles renovables i l’hidrogen verd».

Un altre dels objectius és l’especialització. Per què?

«Perquè la indústria petroquímica a Europa no podem competir per preu respecte a altres competidors de fora d’Europa. Llavors, la estratègia que hem marcat és que ens hem d’anar diferenciant amb la qualitat dels nostres productes i sobretot amb la funcionalitat d’aquests productes. En aquest cas, ja hem fet projectes rellevants del punt de vista de diferenciació i tenim més projectes en cartera».

Quins són?

«Bàsicament, projectes que ens porten a nous materials, a nous productes i nova funcionalitat d’aquests materials. Vam posar en marxa una planta, un reactor que ens permet fabricar un plàstic molt resistent als impactes. Quan parlem de l’electrificació del tràfic, moltes vegades se’ns escapa que un dels problemes principals que té el vehicle elèctric és el de l’elevat pes. Llavors, nosaltres estem col·laborant amb aquesta indústria en el sentit de posar a disposició del mercat plàstics que són molt resistents als impactes. I ara posant en marxa una modificació de la planta de polimèrics per fabricar un producte d’una gran qualitat que va dirigit al sector del mobiliari, del confort».

També s’ha parlat d’una possible nova planta l’any 2026. Com serà?

«És una nova planta que fabricarà un plàstic, un polietilè, però dirigit a la fabricació de cables d’extra alta tensió elèctrica. Com parlem també de potenciar les renovables i potenciar sobretot l’energia eòlica, moltes vegades se’ns oblida que el que és important és tant la instal·lació i generació d’electricitat renovable com tota la xarxa de distribució. 

Llavors cada vegada és més important desenvolupar aquesta xarxa de distribució d’energia elèctrica d’extra alta tensió, i tots aquests cables necessiten una capa de plàstic aïllant, que és aquest polietilè de molt alta qualitat. És d’una qualitat que no admet cap tipus de contaminant, i el fabricarem en sales blanques. I això és equivalent com una sala farmacèutica, que no pot acceptar contaminants».

S’aposta per l’economia circular dins del complex?

«És una pota molt fonamental des del punt de vista dels plàstics. Ja estem ara mateix amb un projecte que l’hem anomenat Reciclex, i que són plàstics que els estem reciclant i reutilitzant. Però, d’altra banda, tot el tema de l’economia circular de l’aigua és molt important. 

Quan parlem de nous projectes, jo diria que el projecte més rellevant és el conjunt Ecoplanta i que fabricarà 23.000 tones a l’any d’hidrogen verd. Aquestes plantes, el que volem i estem dissenyant és que consumeixin l’aigua circular i regenerada. És molt important, especialment amb el territori i l’estrès hídric que tenim, que els recursos hídrics siguin a partir de l’economia circular i la circularitat de l’aigua».

Quins percentatges d’ús d’aigua circular preveuen tenir?

«Ja estem reduint els consums de l’aigua i estem substituïnt l’ús d’aigua bruta del Consorci d’Aigües de Tarragona per aigua reaprofitada. Ara mateix un 15% de l’aigua que consumim és aigua regenerada, i ja tenim plans per anar incrementant el percentatge. En dos anys hauríem de ser capaços de recircular aproximadament un 20%, però volem arribar al 2030 amb percentatges d’entorn el 40 i el 45%. Tota aquesta aigua serà aigua a disposició del territori».

L’aire també és un tema clau en la seva relació amb el territori. Just aquest any s’ha publicat per primera vegada en l’estudi de la qualitat de l’aire les puntes de butadiè.

«Jo sempre he dit que l’Observatori és un exercici primer de valentia, de responsabilitat i de donar resposta a les inquietuds del territori. Ja es va iniciar el 2018 i portem 5 anys en marxa. És una eina que ha estat i està sent fonamental per tenir més coneixement i sobretot per anar introduint per part dels sectors industrials millores a les nostres operacions i a les nostres instal·lacions que vagin minimitzant més l’impacte. 

Pensem que és una eina que seria molt important perquè entri dins de la taula de qualitat de l’aire del Camp de Tarragona. Hem avançat d’una forma molt important, com deies, amb l’anàlisi de puntes episòdiques, que sobrepassen el límit que ens hem establert només en un 1% de les mostres recollides. Al final nosaltres sempre parlem i m’agrada sempre reforçar el missatge de la ‘llicència social per operar’. La llicència social per operar és la llicència que el territori ens dona cada dia per poder continuar les nostres operacions i és important escoltar el territori.».

Creu que és suficient amb publicar l’estudi? Els episodis d’olors, sorolls i de cremes en les torxes també preocupen a la població...

«El nostre equip està molt conscienciat que en totes les tasques operatives que fem s’han de fer sense cap generar molèsties d’olors, sorolls i d’impacte visual. Lògicament la torxa és un element que té un impacte visual important quan s’activa, però el que hem de pensar és que la torxa és un element de seguretat bàsic i que només s’activa en aquells moments que és necessari davant d’un incident o d’una parada de les unitats per fer que la instal·lació del complex estigui condicions segures.

El que hem fet és introduir millores molt importants a les torxes. En aquesta parada de la química derivada hem actuat en la torxa d’aquesta secció i ara ja tenim en funcionament torxes que estan en l’última tecnologia, que el que fa és reduir a la màxima expressió els fums, el soroll i l’impacte visual, reduint molt l’alçada de flama»