El barri de Centcelles de Constantí, a la cua de participació a les eleccions del 2021

Les associacions de veïns dels barris amb més abstenció a les últimes eleccions al Parlament argumenten que els electors tenen una «desafecció absoluta amb la política» a les portes del 12-M.

Les àrees amb menys participació fa tres anys tenen una renda que ronda la meitat que la del conjunt de Catalunya i l'atur quadruplica la xifra catalana. Segons una anàlisi de l'ACN amb dades del 14-F, marcades per la Covid, el perfil socioeconòmic dels barris més abstencionistes és dels més baixos del país.

Entre les 20 de les més de 5.000 seccions censals a Catalunya amb menys entusiasme per l'última contesa electoral a la cambra catalana es van trobar zones metropolitanes, com ara cinc àrees de Sant Adrià de Besòs, tres de Badalona i una del Prat de Llobregat, de Terrassa, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet. A més, Figueres, Reus, Girona, Lleida i Constantí també van registrar zones amb una abstenció de més del 75%.

Barri de Centelles de Constantí

Un altre dels exemples que es troben a la cua de participació el 2021 és el barri de Centcelles, a Constantí. La secció censal situada a la zona situada al nord del carrer Jaume I, amb una participació del 23,3% i amb una renda de 10.843 euros, la meitat del conjunt català, té un percentatge d'estrangers (27,4%) i de desocupats (44,2%) significativament més alt que la mitjana. La població amb educació superior es queda en el 6,4%.

El president de l'Associació de veïns del barri, Miguel Gabarre, reconeix en una entrevista a l'ACN que els ciutadans d'aquesta àrea participen més a les eleccions municipals que a les catalanes, espanyoles o europees, ja que aquestes últimes no beneficien «directament» els interessos dels ciutadans.

En aquest sentit, subratlla que els més de 3.000 veïns d'aquest barri se senten «abandonats». Per a Gabarre, prova d'això ho són les esquerdes que presenten bona part dels pisos de la zona i que fa anys que denuncien. «Em truquen molts veïns per aquest problema», lamenta Gabarre, qui reitera que l'estat dels immobles «fa por».

Per aquest motiu, el president de l'associació de veïns convida als diferents partits polítics a passejar-se pel barri i escoltar les demandes de la ciutadania. «Volem una persona propera, que conegui les problemàtiques que tenim a Centcelles i que vulgui fer coses per al poble», defensa Gabarre, qui considera que d'aquesta manera augmentaria la participació.

Patrons a l'hora de votar

Les xifres de participació a nivell de secció censal per al 2021 arreu del país reflecteixen diversos patrons. Un d'elles és la correlació entre la participació i el nivell socioeconòmic, ja que les zones amb un índex més alt es van situar en prop del 80% de votants a les urnes, mentre que les àrees amb menys benestar no van passar del 40%. L'índex socioeconòmic territorial emprat per a l'anàlisi, amb les dades del 2020, és una eina d'Idescat que es basa en la situació laboral, el nivell educatiu, la immigració i la renda de totes les persones que resideixen a cada unitat territorial.

Així, les seccions censals amb ingressos per unitat de consum d'entre 10.000 i 20.000 euros l'any se situen en general per sota del 40% de participació, mentre que les que superen un 60% de sufragis emesos tenen ingressos d'entre 20.000 i 40.000 euros per unitat de consum, amb dades de l'INE. La renda per unitat de consum s'obté dividint els ingressos nets per llar entre el nombre de persones que hi viuen.

De la mateixa manera, molt bona part de les seccions censals amb un atur superior al 20% van registrar una participació inferior a la mitjana catalana, que es va situar en el 51,3%. Per contra, els territoris que van passar del 60% de vots tenien, en general, un atur d'un 10% o inferior.

La tendència es similar per nivell educatiu, i fins i tot més pronunciada: com més persones amb titulació superior, més participació a la cita electoral del 14 de febrer del 2021. Les seccions censals amb més d'un 40% de les persones amb carrera universitària o equivalent registren, en general, percentatges superiors a la mitjana catalana. En canvi, les zones amb una taxa de votants per sota de la mitjana se situen en uns nivells d'educació superior d'entre el 10 i el 30%.

Quant al nombre de persones amb nacionalitat estrangera, també hi ha un patró, si bé no tant marcat. A les seccions on hi ha més percentatge d'immigrants, la participació sol ser més baixa – això, però, no és atribuïble a una hipotètica major abstenció dels estrangers, ja que en qualsevol cas no tenen dret a vot.

Et pot interessar: