Reus, Valls i Tarragona, les tres poblacions amb més cobertes d’amiant al Camp de Tarragona

El Govern va presentar aquest dilluns el Cens de Cobertes amb Fibrociment a Catalunya, que comptabilitza en 122.460 les teulades on hi ha fibrociment, i que ha de servir de guia en la lluita per l’erradicació de l’amiant, d’acord amb el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032.

El mapa permetrà als municipis rastrejar allà on hi ha amiant, la instal·lació del qual es va prohibir l’any 2001, i accelerar la seva desinstal·lació. Segons el mapa, hi ha 700.000 tones de fibrociment a les teulades de Catalunya i Foradada, Oliola, Ivorra, Abella de la Conca són els municipis amb més quilos de fibrociment per habitant.

Concretament al Camp de Tarragona, les poblacions que ocupen el pòdium per tenir més teulades amb amiant són Reus (1.237), Valls (636) i Tarragona (634). Aquestes estan seguides per Riudoms (560), Cambrils (328), Alcover (319) i la Selva del Camp (274). Per contra, l’única població que no té cap coberta amb aquest material en tot el Camp de Tarragona és La Nou de Gaià. A escala de la resta de Catalunya, succeeix el mateix amb Caldes d’Estrac, al Maresme.

945 municipis identificats

Les dades del mapa s’han obtingut amb un treball de camp d’un any de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) l’ICGC, basat en el rastreig aeri dels teulats de Catalunya amb sensors híper-espectrals per determinar la naturalesa de les cobertes.

Els resultats indiquen que 945 dels 947 municipis catalans tenen teulades amb aminat, cosa que suposa una suma total de 122.460 cobertes, 40 quilòmetres quadrats de superfície agregada i un pes total de 700.000 tones en tot el territori.

Amb tot, en la presentació del cens, els responsables del Govern i de l’ICGC van reconèixer que l’estudi no permet escatir el percentatge d’amiant que hi ha en aquestes teulades, i també que el registre captura el fibrociment que hi ha en cobertes, però no tot el fibrociment que encara hi ha en altres estructures constructives, baixants i canonades.

En conjunt, es calcula que podria haver 4 milions de tones d’amiant a Catalunya. La prioritat, segons el Govern, serà la retirada de les teulades amb amiant en més mal estat. «Comencem a avançar, perquè aquest és un problema de salut pública, laboral i mediambiental», va procalamr la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, sobre aquesta «eina de diagnosi» que es va presentar al Palau de la Generalitat al costat del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort.

Vilagrà va recordar que el Govern té previst aprovar el proper dimarts 7 de maig el Projecte de llei d’erradicació de l’amiant de Catalunya, «un pas més» del Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032, aprovat el març de l’any passat. La Unió Europea recomana que l’amiant sigui retirat de tots els edificis públics abans de l’any 2028, i a totes les teulades en conjunt l’any 2032.

Dues línies de finançament

Per abordar la retirada de l’amiant, aquesta darrera legislatura el Govern ha combinat dues línies de finançament. D’una banda, un ajut a la retirada per als ciutadans i empreses que el 2023 va estar dotada amb 18 milions d’euros; i, de l’altra, una línia de 32 milions d’euros en una convocatòria específica de substitució de l’amiant per plaques fotovoltaiques. 

Segons Mascort, enguany, tot i no haver aprovat el pressupost, es repetirà aquesta convocatòria, ara dotada amb 10 milions. Mascort va posar en valor la feina «per a detectar l’amiant present al país, sinó també per a donar suport a particulars, empreses, associacions i ajuntaments per a la seva retirada». «L’estratègia per a l’erradicació de l’amiant és un altre exemple de les polítiques mediambientals transformadores d’aquest Govern», va assegurar.