Saül Garreta: «L’única manera d’afrontar el canvi climàtic és compartint»

Què hi fa que el Port estigui ara tant preocupat per l’aigua?

«La resposta és ben clara: una àrea metropolitana necessita diversos ingredients: llocs de treball, indústria i unes condicions mínimes habitables. És un territori on han de coexistir moltes coses. Parlem de connectors biològics, de lleres de rius, de persones...I per tot necessitem aigua. Com a Port tenim moltes raons per posar-ho damunt de la taula.»

Concreti, siusplau.

«Quan parlem de la Vall de l’Hidrogen, necessites aigua. Quan parlem de reindustrialització, d’una fàbrica de reciclatge de bateries, també. Quan parlem d’unes activitats logístiques, o una fàbrica de microxips, o de cotxes, o de qualsevol altra cosa, també necessites aigua. I no cal que sigui mineralitzada sinó que és per a usos industrials. L’aigua que actualment té les millors característiques per a això és la que genera AITASA, que és una empresa de l’AEQT. Doncs nosaltres, a la nostra zona d’activitats logístiques, que són un milió de metres quadrats, volem generar-nos la nostra pròpia aigua.»

Com?

«Tenim uns terrenys d’ús industrial a la pedrera de Salou, on a ningú se li acudiria posar unes naus de cereals o unes sitges perquè no té cap sentit fer un moll al bell mig d’una zona turística. És un lloc perfecte per fer-hi una dessalinitzadora per cobrir tota aquella aigua industrial que no som capaços de produir amb la regeneració. Aquella que falti per cobrir el 100% dels usos industrials, portuaris i les activitats logístiques.»

És a dir, aigua per al Port.

«Però la nostra idea és que també faci de pulmó de l’aigua del CAT, l’aigua del minitransvasament de l’Ebre, en un moment donat d’avaria o de qualsevol problema. Ja n’hi ha hagut de problemes, però de moment els han pogut arreglar en 40 hores. Ara bé, si haguessin d’estar-se dues setmanes això seria un drama per tot el Camp de Tarragona. Aquest projecte que plantegem a la pedrera de Salou és un projecte metropolità per aquesta raó.»

No el criticaran per falta d’ambició, no.

«Si ho ajuntem amb un altre projecte que estem fent conjuntament amb Vila-seca, que és un centre d’interpretació de la xarxa Natura 2000 i la vil·la romana que tenim a Cal·lípolis, que està més tocant al Port, al municipi de Vila-seca... i si li sumes els vuit milions d’euros que fa el mateix ajuntament de Vila-seca amb el passeig marítim, que acaba en aquesta zona d’aiguamolls de 2,7 hectàrees dels Prats d’Albinyana que recuperem nosaltres... doncs té tot el sentit del món: tot conjuntament, un projecte emblemàtic del que pot ser una nova economia, una nova manera de veure el món.»

Quina capacitat preveu per aquesta dessalinitzadora?

«Si ara Aitasa arriba a subministrar el 40%, busquem que la dessalinitzadora pugui complementar l’altre 60%. Estem parlant d’uns 20 hectòmetres cúbics.»

El Port no té cap problema d’abastiment d’aigua. Per què neix aquest projecte?

«Nosaltres tenim l’aigua absolutament garantida amb la concessió del minitrasvassament. I si no, amb Aitasa no tindríem cap problema. Plantegem aquesta proposta per una vocació de colideratge de l'àrea metropolitana. De buscar una resiliència de cara al futur com a estructura estratègica que som.»

Sembla que, d’alguna manera, el Port faci marxa enrere en allò que ha fet en el passat.

«No es pot culpar ningú de cap època passada. Ara, el drama del canvi climàtic és que posa en perill la vida dels humans. Ens hem de plantejar els projectes des d’una visió holística, metropolitana en el nostre cas. És allò de pensar a nivell global, i després anar baixat d’escala.»

I aquest serà el gra de sorra del Port.

«Ens volem posicionar com un port de ‘búnkering’ de combustibles amb baixes emissions i fins i tot amb zero emissions. I això no es fa d’un dia per l’altre, és tota una gran aposta. Ser seu de la Vall de l’Hidrògen, apostar per nous combustibles, buscar un rack perquè es pugui portar CO2 líquid i així ajudar a aquella economia de la cadena de valor del CO2 que connecta polígon Nord i polígon Sud. Fixi’s que me n’estic anant del Port i estic entrant a l’àrea metropolitana. Fem des de col·laborar amb Tarraco Viva o els artistes del territori fins a plantejar un prat de posidònia davant del Miracle, que això ajudaria a esmorteir les llevantades. Coneix el nostre parc subacuàtic?»

...?

«L’any 1995 es va enfonsar un vaixell, la Dragonera, i ara allí t’hi pots trobar posidònies, barracudes, pops...Una vida brutal, comparable a un mar del Carib. I en tot això hi ha un fil conductor que des del nostre punt de vista no és ni tarragoní, ni de Vila-seca, ni de La Canonja ni de Salou: és metropolità.»

Vostè parla d’àrea metropolitana amb naturalitat...però no existeix cap ens de govern que l’oficialitzi.

«Això és diferent. Jo crec que sí que som una àrea metropolitana. Si féssim un mapa de les relacions laborals, d’oci i familiars, veuríem que aquesta zona està superconnectada. Tot això crea unes relacions, que tenen un nivell de densitat que agafen una entitat.»

Hi ha qui diu que no ho som.

Hi ha qui creu que una àrea metropolitana són un munt d’edificis tocant els uns als altres. No, perdoni. Això seria senzillament un conglomerat urbà. El nostre és un territori que qui ve de fora diu que s’hi viu bé, perquè ho tenim tot relativament a prop.

Tenim una geografia força abastable.

«I el que hem de fer és no empitjorar-ho. En aquest territori s’ha creat una identitat metropolitana. Però aquesta identitat en què es tradueix? En no res, i aquest és el drama.»

Quina és la seva proposta?

«Tenim una universitat dispersa, a Vila-seca, a Reus, a Tarragona...i això ja ens està donant una idea. Tot plegat passa per una governança, i per mancomunar una part de competències de cada municipi amb aquest ens metropolità, que tingui capacitat de planejament. Exactament com va passar a Barcelona amb l’AMB.»

Ho té claríssim.

«Evidentment. Si no es fa així, no passarà. Ara sembla que estiguin pensant en mancomunar el transport públic i amb això mira, comencem per aquí i ja farem. I a Valls el deixem fora perquè queda una mica lluny. Doncs Valls és una potència a nivell logístic. Moltíssima gent pot treballar a Valls, només és qüestió de treballar-ho.»

Els principals municipis ja hi estan treballant.

«Però ens haurien de tenir en compte. Perquè a més tenim la vocació i l’exercim. Ens la creiem. No vull que s’interpreti com una queixa, sinó com una estranyesa. Evidentment, quan ho dius, et responen que més endavant ja comptaran amb nosaltres. Bé, d’acord...però resulta que ara mateix vinc d’una reunió amb el departament de Territori per veure com afrontem un Pla Director d’accessos ferroviaris i de vials al port, que fixarà per on passen les mercaderies perilloses, per exemple. Són temes superestratègics i supercomplexes que només es poden afrontar des d’un punt de vista metropolità.»

Vostè va més ràpid que els principals líders polítics territorials, que de moment no volen ni sentir a parlar de crear cap organisme de govern metropolità.

«No pot ser que quan ve un creuer de 1000 creueristes no tinguem prous taxis perquè els de Perafort no poden venir a Tarragona i els de Tarragona no poden anar a l’estació de Perafort. Però on anem així? Seríem més eficients i aprofitaríem millor els recursos, l’aigua, el transport...etcétera.»

Gairebé està dient que un ens metropolità seria una arma contra el canvi climàtic.

«Això els polítics ho han de veure. El març ha estat el mes més calorós de la història. Portem una sequera de nassos. Ho han de veure això. I l’única manera d’afrontar-ho és compartint. Compartir genera uns frecs, que s’han de solucionar. Hem de compartir per economitzar i ser més eficients, i això és l’àrea metropolitana. I això passa per una governança, cedir una part de competències i buscar uns colideratges. I ser generós.»

Et pot interessar: